Artavasdes III: diferència entre les revisions

Fou fidel a Roma. El [[53 aC]] va ajudar a [[Marc Licini Cras Dives II]] (Crassus) contra els parts, amb sis mil cavallers i en va prometre més i les provisions si envaïa l'[[Imperi Part]] des Armènia (esperant que la presència dels romans a Armènia fos dissuasiva pels parts), però Crassus va preferir entrar des del territori del dinasta àrab Agbar II d'[[Osroene]]. En revenja els parts van envair Armènia i en van saquejar molts districtes, impedint a l'infantaria armènia reunir-se amb Crassus, el que fou interpretat per aquest com una defecció. L'exèrcit de Crassus fou desfet a [[Carres]] (Carrhas) ([[Harran]]) el [[28 de maig]] del [[53 aC]] i el seu cap va morir l'[[1 de juny]], fets que van establir l'[[Eufrates]] com a frontera entre ambdues potències.▼

Artavasdes es va assegurar la benevolència dels parts amb el compromís de la seva filla amb el príncep hereu part Pacoros. El [[42 aC]] Artavasdes va haver d'enviar contingents al rei dels parts en els seus atacs a la província de [[Síria (província romana)|Síria]] que van durar fins al [[40 aC]]. Però després, amb l'arribada d'Antoni a Orient (començament del 36 aC), va demanar cooperació a Artavasdes III, que va dubtar i finalment va signar un tractat secret amb Roma (prometent 6000 cavallers i 7000 infants per unir-se als 60.000 romans, 30.000 asiàtics aliats i 10000 ibers). Antoni va demorar l'inici d'operacions pel seu afer amorós amb [[Cleòpatra VII]] i no va començar la guerra a l'[[Eufrates]] fins a l'estiu. Confrontat a una forta resistència es va dirigir a Armènia on Artavasdes III no va tenir més remei que rebre'l amistosament i tornar a demostrar la seva fidelitat a Roma. El rei armeni va recomanar abandonar la idea de invasió per l'Eufrates i fer-la a través de la [[Mèdia Atropatene]]. Antoni li va fer cas, però l'operació, iniciada a finals del 36 aC fou un desastre; després d'assetjar Praaspa (segons Dió) o Praata (segons [[Plutarc]]), la capital o la principal fortalesa (després anomenada [[Maragha]]), com que el temps ja empitjorava, les forces armènies d'Artavasdes III es van retirar i Antoni, que ho va fer tard, fou atacat en camp obert pels parts; els romans foren perseguits i deu mil van morir. Antoni va haver d'abandonar Tauris (Tabriz) amb les tropes per evitar una major carnisseria, retornant a Armènia on es va enfrontar amb el rei. Artavasdes, temerós dels parts, va refusar seguir la guerra i donar més ajut, però va rebre bé els romans i els va permetre de refer-se al seu país. Antoni va marxar a Egipte a refer-se amb Cleòpatra (35 aC). El 34 aC Antoni va rebre una ambaixada del rei de Mèdia Atropatene (que era vassall del rei de Pàrtia) que li oferia el seu ajut en la lluita contra parts i armenis. Antoni que considerava a Artavasdes responsable del desastre de la campanya de 36-35 aC, va voler aprofitar l'ocasió per castigar al rei i li va exigir la col·laboració en la nova expedició; com que el rei va demorar acudir, quan ho va fer (sota amenaça d'Antoni de marxar contra [[Artaxata]]) fou detingut, i el romà es va fer entregar les principals fortaleses i el tresor reial, i el va enviar carregat de cadenes a Alexandria on més tard fou assassinat per ordre de Cleòpatra. [[Artaxes II d'Armènia|Artàxies II]], fill d'Artavases II, va fugir a Pàrtia. Antoni va col·locar al tron al seu propi fill [[Alexandre Heli]], que havia tingut amb la reina Cleòpatra, al qual va casar amb Iotape, filla del rei d'Atropatene, regne que va passar a la clientela de Roma i al que es va cedir la província de Simbake.▼

Va morir executat vers l'any [[31 aC]].▼