Uşak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Uşak''' és una ciutat de [[Turquia]] a la [[Regió de l'Egeu (Turquia)|Regió de l'Egeu]], amb una població de 180.414 habitants segons el cens del 2010 (124.356
== Història ==
A la ciutat i entorn s'han trobat restes [[hitites]]; diverses troballes han permès establir que hi van governar els [[Regne de Frígia|frigis]] a la part oriental de la moderna província i els [[Regne de Lídia|lidis]] a la part occidental ({{segle|VII|-|s}}). El tresor de [[Karun]], descobert per buscadors clandestins el 1965, que fou tret de Turquia i va reaparèixer anys després al [[Museu Metropolità de Nova York]] dona idea de l'alt grau de civilització d'
S'esmenta com a població del període clàssic amb el nom de [[Flaviòpolis]]. Va romandre sota domini romà i romà d'Orient fins al {{segle|XII}}. A l'inici del {{segle|XIV}} estava en mans de [[Germiyan]]. Amb aquest estat va passar als otomans i fou part del sandjak de [[Kutahiya]]; el 1530 fou centre d'un ''kada'' quan tenia una població de 493 mascles adults i 11 ''mahalles'' o barris. [[Evliya Çelebi]] la va visitar al {{segle|XVII}}. A la segona meitat del {{segle|XVIII}} fou centre d'un ''[[derebey]]'' anomenat Hajji Muradoğlu que cap al final del segle es va revoltar contra el govern central però va acabar destituït i executat. Vers 1890 Cuinet estimava la seva població en uns 13.000 habitants, un terç dels quals eren grecs o armenis. El ''Sal-name'' del 1906 diu que al ''wilayat'' de [[Khudawendigar]] hi havia 1532 artesans dels tapissos a la vila d'Uşak en la qual treballaven 6.928 persones. Durant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)|guerra greco-turca]] de 1919-1922 fou teatre de forts combats; ocupada pels grecs el [[28 d'agost]] de [[1920]], allí (exactament al llogaret proper de Göğem que avui ja no existeix en haver estat cobert per les aigua d'un embassament) fou capturat el general [[Nikólaos Trikupis]], el comandant en cap de les forces gregues ([[2 de setembre]] de [[1922]]), l'endemà d'ocupar la ciutat; els grecs l'havien incendiat abans d'evacuar-la però fou restaurada. Uşak fou un districte de la [[província de Kütahya]] fins al 1953, quan es va crear la [[província d'Uşak]] de la que fou declarada capital.▼
▲S'esmenta com a població del període clàssic amb el nom de [[Flaviòpolis]]. Va romandre sota domini romà i romà d'Orient fins al {{segle|XII}}. A l'inici del {{segle|XIV}} estava en mans de [[Germiyan]]. Amb aquest estat va passar als otomans i fou part del sandjak de [[Kutahiya]]; el 1530 fou centre d'un ''kada'' quan tenia una població de 493 mascles adults i 11 ''mahalles'' o barris. [[Evliya Çelebi]] la va visitar al {{segle|XVII}}. A la segona meitat del {{segle|XVIII}} fou centre d'un ''[[derebey]]'' anomenat Hajji Muradoğlu que cap al final del segle es va revoltar contra el govern central però va acabar destituït i executat. Vers 1890 Cuinet estimava la seva població en uns 13.000 habitants, un terç dels quals eren grecs o armenis. El ''Sal-name'' del 1906 diu que al ''wilayat'' de [[Khudawendigar]] hi havia 1532 artesans dels tapissos a la vila d'Uşak en la qual treballaven 6.928 persones. Durant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)|guerra greco-turca]] de 1919-1922 fou teatre de forts combats; ocupada pels grecs el [[28 d'agost]] de [[1920]], allí (exactament al llogaret proper de Göğem que avui ja no existeix en haver estat cobert per les
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
|