Impermeabilització del sòl: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Format
Línia 1:
La '''impermeabilització del sòl''' en [[hidrologia]] i [[pedologia]] és el fenomen de cobrir el [[sòl]] amb matèries impermeables. Aquesta impermeabilització és una conseqüència de moltes activitats humanes: urbanització, construcció de carreteres, canalització o intubació de rius… Té com a efecte reduir o suprimir la [[conductivitat hidràulica]] del sòl que ja no pot filtrar ni absorbir l'aigua de pluja ni tampoc bescanviar gasos.<ref name = "Bundesamt">{{ref-web|url=https://www.umweltbundesamt.de/daten/flaeche-boden-land-oekosysteme/boden/bodenversiegelung#textpart-1| títol = Bodenversiegelung| editor = Umwelt Bundesamt (Ministeri del Medi Ambient)|lloc = Dessau-Rosslau|llengua = alemany|consulta = 2 de maig de 2018}}</ref> Una impermeabilització excessiva –a conseqüència de la pressió demogràfica i la [[urbanització]] de la societat– té un efecte negatiu en l'ecosistema i destrueix biòtops vitals.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Diaz-Benito|nom=Daniel|cognom2=Font|nom2=Mercè|cognom3=Passarell|nom3=Carles|cognom4=Ramos|nom4=María-José|capítol=Sistema d'indicadors i mètodes d'avaluació d'impacte ambiental (SIMAIA) de les urbanitzacions|títol=Diagnosi ambiental del Parc de Collserola|url=https://www.researchgate.net/publication/283079464_Sistema_d'indicadors_i_metodes_d'avaluacio_d'impacte_ambiental_SIMAIA_de_les_urbanitzacions|data=2008-01-01|pàgines=135–145}}</ref> Entre els efectes hi ha:
 
* L'aigua de pluja no pot [[Infiltració (hidrologia)|filtrar]] i alimentar el [[nivell freàtic]].
Línia 5:
* En formigonar les ribes dels rius es destrueix el biòtop de transició entre l'aigua i la zona seca, lloc aficionat per moltes espècies i la vegetació que estabilitza i protegeix contra l'[[erosió]].
* El [[microclima]] local s'empitjora: el sòl impermeabilitzat no pot evaporar aigua i refredar l'aire ambient, tampoc no hi creixen plantes que evaporin aigua i creen ombra. La impermeabilització contribueix fortament a la creació d'i[[Illa de calor|lles de calor]].
* El sòl cobert «mor»: la fauna subterrània i la majoria dels microorganismes no poden sobreviure sense bescanvi permanent d'aire i d'aigua. Regenerar un sòl després de treure la capa impermeabilitzant és una tasca costosa que pren molt de temps.<ref name = "Bundesamt"/> En zones urbanes es fa la vida difícil als arbres plantats a la vora dels carrers.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Llistosella|nom=Jaume|cognom2=Sànchez-Cuxart|nom2=Antoni|títol=Els Arbres dels carrers de Barcelona|url=https://books.google.cat/books?id=jG5dd7ot9jUC&pg=PT6&lpg=PT6&dq=%22Impermeabilitzaci%C3%B3+del+s%C3%B2l%22+-wikipedia&source=bl&ots=xcqY74yiM0&sig=B0WBgfBuBBYRS9_iGQTO3lsNh-M&hl=nl&sa=X&ved=0ahUKEwi1g4j9-OfaAhXJGuwKHSSiB4cQ6AEITTAG|data=2007|editorial=Edicions Universitat Barcelona|lloc=Barcelona|isbn=9788447531387}}</ref>
 
S'assaja de mesurar el grau d'impermeabilització mitjançant [[teledetecció]] per determinar l'«índex de superfícies impermeables de diferència normalitzada», més conegut amb el seu acrònim anglès NDISI ''(normalized difference impervious surface index)''.<ref>{{TERMCAT|nom=NDISI}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom = Pons Fernández|nom= Xavier|cognom2=Arcalís Planas|nom2= Anna|títol = Diccionari terminològic de teledetecció|lloc= Barcelona|editorial= Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana|data = 2012|pàgines= 597|col·lecció=Diccionaris Terminològics|