Escut de Xerta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13:
L'escut representa el principal recurs econòmic de la vila. Els camps de Xerta, regats per les aigües de les fonts dels Ullals i per les de l'[[Ebre]], produeixen verdures, farratge i fruites, entre les quals préssecs, albercocs, pomes, peres i, especialment, taronges, a més a més d'altres cítrics com ara mandarines i llimones. Recentment s'ha popularitzat molt la taronja xertolina.
== Història ==
A l'arxiu municipal de Xerta es conserva un document de finals del [[segle XIX]] que ens aporta informació sobre l'origen del taronger com a escut de la vila. En aquest document s'argumenta que el seu ús ve de temps immemorials (el taronger va ser introduït a la península ibèrica pels musulmans al [[segle XI]]) i recorda els origens del municipi que van anar lligats al cultiu del [[taronger amarg]] on s'aprofitava la flor ([[tarongina]]) per a usos medicinals.
El taronger ja apareix com a símbol representatiu de la vila de Xerta a començament del {{segle|XVII}}, en el conflicte de la segregació de la ciutat de [[Tortosa]], i s'utilitza per a diferenciar les armes de la vila de les de la ciutat. En l'escut episcopal del bisbe [[Joan Sentís i Sunyer]] s'hi representa, entre altres temes, apareix el taronger, com a representació del seu lloc de procedència.▼
▲
En l'escut episcopal del bisbe [[Joan Sentís i Sunyer]] s'hi representa, entre altres temes, el taronger, com a representació del seu lloc de procedència. També es troba esculpit en una de les claus de volta de la nau central de l'església parroquial (1580-1690).
== Vegeu també ==
|