Revisió del 17:46, 27 des 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.409.521 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 14:25, 16 nov 2021 modifica desfés Osikerda1 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.691 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 13: L'escut representa el principal recurs econòmic de la vila. Els camps de Xerta, regats per les aigües de les fonts dels Ullals i per les de l'[[Ebre]], produeixen verdures, farratge i fruites, entre les quals préssecs, albercocs, pomes, peres i, especialment, taronges, a més a més d'altres cítrics com ara mandarines i llimones. Recentment s'ha popularitzat molt la taronja xertolina. == Història == Anteriorment, hi havia dos tipus d'escuts que representaven el taronger enmig d'un camp i al natural. Un era truncat; a la part superior es representava el taronger i a la part inferior els [[quatre pals]], senyal que va desaparèixer en l'escut oficial utilitzat actualment, ja que Xerta mai no ha estat una vila reial i, per tant, heràldicament no pot usar el senyal reial. A l'arxiu municipal de Xerta es conserva un document de finals del [[segle XIX]] que ens aporta informació sobre l'origen del taronger com a escut de la vila. En aquest document s'argumenta que el seu ús ve de temps immemorials (el taronger va ser introduït a la península ibèrica pels musulmans al [[segle XI]]) i recorda els origens del municipi que van anar lligats al cultiu del [[taronger amarg]] on s'aprofitava la flor ([[tarongina]]) per a usos medicinals. El taronger ja apareix com a símbol representatiu de la vila de Xerta a començament del {{segle\|XVII}}, en el conflicte de la segregació de la ciutat de [[Tortosa]], i s'utilitza per a diferenciar les armes de la vila de les de la ciutat. En l'escut episcopal del bisbe [[Joan Sentís i Sunyer]] s'hi representa, entre altres temes, apareix el taronger, com a representació del seu lloc de procedència.▼ ▲ElD'altra ~~taronger~~banda, jales ~~apareix~~primeres reproduccions gràfiques del taronger com a símbol representatiu de la vila de Xerta les trobem a començament del {{segle\|XVII}}, en el conflicte de la segregació de la ciutat de [[Tortosa]], i s'utilitza per a diferenciar les armes de la vila de les de la ciutat. ~~En l'escut episcopal del bisbe [[Joan Sentís i Sunyer]] s'hi representa, entre altres temes, apareix el taronger, com a representació del seu lloc de procedència.~~ En l'escut episcopal del bisbe [[Joan Sentís i Sunyer]] s'hi representa, entre altres temes, el taronger, com a representació del seu lloc de procedència. També es troba esculpit en una de les claus de volta de la nau central de l'església parroquial (1580-1690). == Vegeu també ==

Escut de Xerta: diferència entre les revisions