Revisió del 13:37, 18 nov 2021 modifica Xvazquez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 19.000 edits retocs Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 13:56, 18 nov 2021 modifica desfés Xvazquez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 19.000 edits noms científics botànics en cursiva (Viquiprojecte:Arbre de la vida#Noms científics) Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 12: \| peu = Fulla de falguera \| categoria_subdivisio = Divisions \| subdivisio = * '''''[[Bryophyta]] s.l.'' (briòfits)''' ''[[Marchantiophyta]] - '' ''[[Anthocerotophyta]] - '' ''[[Bryophyta]] - s.str.'' †''[[Horneophytopsida]]'' † * '''[[Plantes vasculars]] (traqueòfits)''' †''[[Rhyniophyta]]—'' † †''[[Zosterophyllophyta]]—'' † ''[[Lycopodiophyta]]—'' †''[[Trimerophytophyta]]—'' † ''[[~~fern\|~~Pteridophyta]] - '' '''''[[Spermatophyta]]'' (espermatòfits)''' * †''[[Pteridospermatophyta]]'' -† * ''[[Pinophyta]] - '' * ''[[Cycadophyta]] - '' * ''[[Ginkgophyta]] - '' * ''[[Gnetophyta]] -'' * ''[[Magnoliophyta]]'' -(angiospermes) }} Els '''embriòfits'''<ref name=DIEC>{{DIEC\|embriòfits}}</ref> ('''Embryophyta''') o '''metàfits''' ('''Metaphyta''') són organismes [[eucariotes]] [[pluricel·lulars]] amb òrgans reproductors especialitzats que, amb poques excepcions, fan la [[fotosíntesi\|fotosíntesi oxigènica]] i utilitzen el [[diòxid de carboni]]. Són un [[clade]] (grup [[Monofiletisme\|monofilètic]]) format pels descendents de certes [[algues verdes]] que, al llarg del [[Paleozoic]], van adquirir una sèrie d'[[adaptacions]] a la vida fora del agua i que són, per tant, els responsables de la colonització de la terra ferma por part de les plantes. Principalment viuen en hàbitats terrestres, contrastant amb les [[alga verda\|algues verdes]] que són principalment aquàtiques. Línia 40: El clade ''Embryophyta'' comprèn totes les plantes terrestres: els [[briòfits]] ([[hepàtiques]] i [[molses]]), els [[Licopodiofitins\|licopodis]], les [[falgueres]], i les [[plantes amb llavor]], entre les quals hi ha les [[gimnospermes]] i les [[angiospermes]]. === [[Briòfits en sentit ampli\|Briòfits]] (''[[Sensu lato\|s. l.]]'') === Tanmateix, en els primers ~~embriofitins~~embriòfits, els [[Esporòfit\|esporòfits]] eren molt diferents en estructura i funció, romanen petits i dependents de la planta progenitora en tota la seva breu vida. Inclouen aquests tres grups supervivents: * ''[[Bryophyta]]'' ''[[Sensu stricto\|s. str.]]'' (molses) * ''[[Anthocerotophyta]]'' * ''[[Marchantiophyta]] (''hepètiques'')'' === [[Plantes vasculars]] (Tracheophyta) === Altres plantes més adaptades a les condicions de la terra més o menys seca van aparèixer durant el període [[Silurià]]. Durant el període [[Devonià]] es van diversificar i estendre passant a ser les plantes vasculars o [[Tracheophyta\|traqueòfites]]. Les plantes vasculars tenen teixits vasculars o [[traqueida]], que transporten aigua i capes de cutícula resistent a la dessecació. En la majoria de les plantes vasculars l'esporòfit és l'individu dominant i desenvolupa veritables fulles, tiges i arrels, mentre que el gametòfit roman molt menut. Línia 60: * ''[[Magnoliophyta]]'' (plantes amb flors) Els primers quatre grups són les [[gimnosperma\|gimnospermes]] on l'esporòfit ~~embriònari~~embrionari no està tancat fins després de la pol·linització. En contrast, en les [[plantes amb flors]] (magnoliòfits o angiospermes), el [[pol·len]] ha de fer créixer un tub pol·línic per penetrar a l'ovari. Les angiospermes van evolucionar a partir de les gimnospermes durant el període [[Juràssic]] i es van estendre durant el [[Cretaci]]. == Referències ==

Embriòfits: diferència entre les revisions