Govern txecoslovac a l'exili: diferència entre les revisions

== De comitè a govern ==

[[Fitxer:Edvard Beneš.jpg|miniatura|esquerra|[[Edvard Beneš]], líder del Govern Txecoslovac a l'exili]]

 

De fet, va ser França qui va posar més dificultats per acceptar el Comitè com a govern reconegut a l'exili. El govern d'[[Édouard Daladier]] va ser ambivalent respecte les ambicions del Comitè i de Txecoslovàquia en general. Tot i que havia considerat públicament el pacíficament de Hitler com el camí cap a la guerra, finalment Daladier es va rendir als desigs de [[Neville Chamberlain]]. Un cop iniciada la guerra, ell i el seu govern van dubtar sobre quin era el major perill, si els [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètics]] o els [[Tercer Reich|nazis]]. De la mateixa manera, tot i que va fer extensiu el reconeixement al Comitè com una agència no governamental, el seu govern es va mantenir neutral respecte al mateix Beneš, i va veure moltes possibilitats a una Txecoslovàquia de post-guerra. Una de les seves principals objeccions a donar un reconeixement oficial a Beneš era la situació confosa a l'aleshores independent [[República Eslovaca (1939-1945)|Eslovàquia]]. El govern francès de l'hivern de 1939 considerava que en Beneš no parlava necessàriament en nom de tots els txecoslovacs, basant-se en la situació d'Eslovàquia. Per això mateix la diplomàcia francesa va ser àgil amb en Beneš. Va evitar qualsevol expressió directa de suport al desig del Comitè de Beneš de retornar a la Primera República.<ref name=End/> Tanmateix, com que Beneš era clau per aconseguir el suport militar del ben entrenat exèrcit txecoslovac, França es va convertir en la primera nació a signar un tractat amb el Comitè. L'acord del 2 d'octubre de 1939 entre França i Beneš peremetia la reconstitució de l'exèrcit txecoslovac en territori francès.<ref name=End/> Finalment, unitats de la Primera Divisió de l'exèrcit txecoslovac van lluitar al costat dels francesos a les darreres etapes de la [[Batalla de França]].