Govern txecoslovac a l'exili: diferència entre les revisions

m
Correccions
(- | latd = 50 |latm = 05|latNS = N|longd = 14|longm = 28|longEW = E (si tenia coordenades i seu, no deuen ser a Txecoslovàquia))
m (Correccions)
== De comitè a govern ==
[[Fitxer:Edvard Beneš.jpg|miniatura|esquerra|[[Edvard Beneš]], líder del Govern Txecoslovac a l'exili]]
En veure el final de la República com un fet consumat, [[Edvard Beneš]] va renunciar com a president de la Primera República de Txecoslovàquia una setmana després que a l'[[Acord de Munic]] esse cedissin els [[Sudets]] a l'[[Tercer Reich|Alemanya nazi]]. Inicialment va fugir cap a la [[Universitat de Chicago]], on es va refugiar a la mateixa comunitat que anteriorment havia refugiat el seu predecessor i amic, [[Tomáš Masaryk]].<ref>[http://www.bookrags.com/biography/edward-benes/ Entrada a l'Encyclopedia of World Biography]</ref> Essent allà, se li va demanar que tornés urgentment a Europa per organitzar algun tipus de govern a l'exili. Aleshores va tornar i es va establir a París amb altres persones clau del seu anterior govern. Un cop iniciada la [[Segona Guerra Mundial]], el grup es va convertir en el Comitè d'Alliberament Nacional Txecoslovac, i immediatament va començar a cercar el reconeixement internacional com a govern txecoslovac a l'exili. Tot i que a finals de 1939 França i la Gran Bretanya els van atorgar el dret de participar en tractats internacionals — França el 13 de novembre i la Gran Bretanya el 20 de desembre de 1939<ref name=End>[Musil, Jírí. ''The End of Czechoslovakia''. Central European University Press. 2000. 181-186.</ref> — no es va reconèixer la signatura de la República Txecoslovaca en aquests tractats.
 
De fet, va ser França qui va posar més dificultats per acceptar el Comitè com a govern reconegut a l'exili. El govern d'[[Édouard Daladier]] va ser ambivalent respecte les ambicions del Comitè i de Txecoslovàquia en general. Tot i que havia considerat públicament el pacíficament de Hitler com el camí cap a la guerra, finalment Daladier es va rendir als desigs de [[Neville Chamberlain]]. Un cop iniciada la guerra, ell i el seu govern van dubtar sobre quin era el major perill, si els [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètics]] o els [[Tercer Reich|nazis]]. De la mateixa manera, tot i que va fer extensiu el reconeixement al Comitè com una agència no governamental, el seu govern es va mantenir neutral respecte al mateix Beneš, i va veure moltes possibilitats a una Txecoslovàquia de post-guerra. Una de les seves principals objeccions a donar un reconeixement oficial a Beneš era la situació confosa a l'aleshores independent [[República Eslovaca (1939-1945)|Eslovàquia]]. El govern francès de l'hivern de 1939 considerava que en Beneš no parlava necessàriament en nom de tots els txecoslovacs, basant-se en la situació d'Eslovàquia. Per això mateix la diplomàcia francesa va ser àgil amb en Beneš. Va evitar qualsevol expressió directa de suport al desig del Comitè de Beneš de retornar a la Primera República.<ref name=End/> Tanmateix, com que Beneš era clau per aconseguir el suport militar del ben entrenat exèrcit txecoslovac, França es va convertir en la primera nació a signar un tractat amb el Comitè. L'acord del 2 d'octubre de 1939 entre França i Beneš peremetia la reconstitució de l'exèrcit txecoslovac en territori francès.<ref name=End/> Finalment, unitats de la Primera Divisió de l'exèrcit txecoslovac van lluitar al costat dels francesos a les darreres etapes de la [[Batalla de França]].
2.732.279

modificacions