Països Baixos austríacs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Correccions
Línia 69:
El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], amb el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen sota la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenatge al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Bardelona,, 2004, pàgina 837, {{ISBN|9788447528738}}</ref> tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides|República]].<ref>{{GEC|0048265|els Països Baixos Austríacs}}</ref>
 
El govern mantindrà l'administració central organitzada a [[Brussel·les]] pels espanyols. A poc a poc, sota la influència de les idees de la [[Il·lustració]]<ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàleg de l'exposició del 27 julios al 20 agost 1983,, Brussel·les, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref> l'administració esse centralitza i uns grans projectes d'industrialització principalment al [[comtat d'Hainaut]]. Com que els neerlandesos bloquejaven el port d'Anvers i que els francesos havien annexionat el port de Duinkerke, van desenvolupar el port de [[Nieuwpoort]] i el [[canal Bruges-Oostende]] per a obtenir accés al mar.
 
Al mateix moment, els [[príncep-bisbe|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ja començat el segle anterior i van modernitzar el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburg als liegesos, i productes metal·lúrgics liegesos a [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina {{ISBN|9782600001519}}</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes com a part d'Àustria (i la futura Bèlgica), malgrat que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de la industrialització, els Austríacs també van desenvolupar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') a [[Brussel·les]]. Aquesta modernització imposada des del centre de l'imperi a [[Viena]] que implicava un afebliment de la influència de l'[[església catòlica]] no agrada gaire al clericat ni als nobles conservadors.