|
[[Fitxer:Stewed nectarines.JPG|miniatura|Nata sobre un plat de fruita]]
La '''crema de la llet''' o '''nata''' és una'''''CUM substànciaode de consistència greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma [[emulsió|emulsionada]] en la [[llet]].<ref>{{DCVB|Nata}}</ref>persones'''''
*
Està constituïda principalment per glòbuls de matèria greixosa que es troben surant en la superfície de la llet ''crua''; per això es diu que és una ''emulsió de greix en aigua''. Aquesta capa es pot apreciar deixant certa quantitat de llet, sense [[homogeneïtat|homogeneïtzar]] ni descremar, en un recipient: es pot observar com una prima capa pren forma en la superfície. Aquesta pel·lícula de greix se separa mitjançant un procés de [[centrifugació]] i s'envasa per separat per al seu ús en [[gastronomia]].
No s'ha de confondre aquesta "nata fresca" amb la nata que es forma quan es bull la llet, i que es produeix per aglomeració de l'[[albúmina]] de la llet desnaturalitzada per la calor. El [[Tel (llet)|tel]] que es forma a la superfície de la llet bullida, tot i tenir un aspecte similar a la "nata fresca" s'ha transformat químicament per efecte de la calor i té un gust i una textura lleugerament diferent.
== Diferents tipus de nata ==
[[Fitxer:Tronquitos de Nata.jpg|miniatura|[[Braç de gitano]] de nata ([[nata muntada]])]]
Segons la seva elaboració i d'acord amb la proporció de greix que conté, es distingeixen diverses classes de nata:
* Tel de la llet. És la capa prima i sòlida que apareix surant en la llet quan aquesta s'escalfa i després es refreda en determinades condicions. La llet descremada no en forma perquè en descremar-la se li treu precisament el greix, que és la nata. També es pot formara la superfície d'algunes postres de cullera cassolanes a base de llet, com un [[menjar blanc]] o una [[crema catalana|crema]]. El segle passat un berenar de la [[cuina catalana]] era el pa amb tel de llet, és a dir llesques de pas sobre les quals s'hi posava el tel de llet fet expressament escalfant llet.
* Nates líquides o crema de llet. S'empren en alguns països per a barrejar amb el [[cafè (beguda)|cafè]] o a cremes i salses.
* Nates denses. De textura més densa que les líquides, poden arribar a tenir fins a 55% de contingut greixós. Es poden usar també per a cremes i salses, a més d'alguns dolços.
* Nates agres.
* [[Nata muntada]]. Nata, líquida o espessa, batuda enèrgicament per a incorporar-hi aire fins que sigui d'aspecte similar a una escuma d'afaitar. Per a fer que la nata munti, aquesta ha de tenir obligatòriament almenys 30% de matèria grassa, en cas contrari no pot muntar.
* [[Xantillí]]. Nata muntada al gust burgès parisenc, tal com es fa a França, és a dir, nata muntada, ensucrada i perfumada amb [[vainilla]]. La recepta original és de François Vatel, del {{segle|XVII|s}}.
* La nata especialment greixosa es pot batre per a elaborar [[mantega]], que consisteix bàsicament en el greix lacti aïllat. Per a elaborar la mantega, la nata ha d'estar tèbia, mentre que per aconseguir muntar la nata cal que estigui ben freda. De vegades, cuiners inexperts poden fer mantega accidentalment quan baten durant massa temps una nata per a fer nata muntada.
* La nata batuda aromatitzada i acolorida amb [[xocolata]] fosa es coneix amb el nom de "trufa". Es fa servir generalment per farcir pastissos. També és el component bàsic per a l'elaboració de les [[Trufa (pastisseria)|trufes]].
== Vegeu també ==
* [[Kaymak]]
* [[Lioneses de nata]]
== Referències ==
{{referències}}
{{Projectes germans|Viquidites=Nata}}
| 
