Cariàtide: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 2:
Una '''cariàtide''' és una columna en forma d'estàtua femenina que té una funció estructural<ref name="gec">{{GEC|0088723}}</ref> en aguantar el pes de la coberta amb el cap.<ref>{{TERMCAT}}</ref> Els primers exemples coneguts es van trobar a [[Delfos (ciutat)|Delfos]] i d'allà la moda es va estendre al territori grec i va trobar la seva màxima popularitat amb els romans.<ref name=:1>{{Ref-publicació|article=Maidens in Greek Architecture : The Origin of the « Caryatids »|url=https://www.persee.fr/doc/bch_0007-4217_1999_num_123_1_7211|publicació=Bulletin de Correspondance Hellénique|data=1999|pàgines=65–85|volum=123|exemplar=1|doi=10.3406/bch.1999.7211|nom=Ione|cognom=Mylonas Shear|llengua=anglès}}</ref> Van tornar de moda des del renaixement i en l'arquitectura barroca i neoclàssica.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Janer Torrens|nom=Antoni|article=Pobres Cariàtides!|publicació=Ara Balears|url=http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/2014/03/25/pobres-cariatides/|data=24/03/2014}}</ref> La cariàtide «la bugadera» de [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]] al parc Guëll n'es un exemple [[Modernisme català|modernista]].<ref name="gec"/>
 
[[Fitxer:Erechtheum porch.jpg|miniatura|esquerra|Les cariàtides a l'entrada de l'[[Erectèon]]]][[Fitxer:SalaPlensParlamentBalear1.jpg|miniatura|esquerra|esquerra|Cairàtides neoclàssiques a la Sala dels plens del [[Parlament de les Illes Balears]]]]En documents grecs contemporanis de la construcció de l'Erectèon (409 aC) es parla de ''kórai'' (nenes o verges).<ref name=:1/> La paraula cariàtide és relativament recent tot i provenir del grec antic (Καρυάτις, plural: Καρυάτιδες). La ciutat de [[Caryae]] tenia un temple dedicat a [[Àrtemis|Àrtemis Caryatide]] i un festival molt antic durant el qual dones ballaven en honor de la deessa. És probablement aquest ball que va inspirar la paraula.<ref name=":2">{{ref-llibre|títol=Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood|nom=William|cognom=Smith||lloc=Londres|editorial=Walton and Maberly & John Murray|data=1854|capítol=Ca'ryae, Κάρυαι|urlcapítol=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DC%3Aentry+group%3D7%3Aentry%3Dcaryae-geo}}</ref>
 
El primer esment escrit del mot cariàtide es troba en una explicació tardana del romà [[Vitruvi]] ({{Segle|I|-}}) que no té cap credibilitat.<ref name=:2/> Al seu tractat ''[[De arquitectura]]'' escriu que «arquitectes han de conèixer la història»<ref>{{Ref-publicació|article=Vitruvius and the origin of Caryatids|url=https://www.cambridge.org/core/product/identifier/S0075426900098815/type/journal_article|publicació=The Journal of Hellenic Studies|data=1979-11|issn=0075-4269|pàgines=97–102|volum=99|doi=10.2307/630634|llengua=anglès, llatí|nom=Hugh|cognom=Plommer|citació=Historias autem plures novisse oportet}}</ref> i explica que el mot provindria de la ciutat de [[karuai|Caryae]] a [[Lacònia]]. Durant la invasió persa, després de la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]] (480 aC), es van aliar als perses; quan aquests foren derrotats i expulsats pels grecs, la ciutat fou arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades. Artistes haurien esculptat des d'aleshores dones portant càrrecs, com símbol del càstig perpetu de les traïdores de la pàtria.<ref name=:1/> L'ús arquitectònic de columnes amb forma feminina és molt anterior a aquest conflicte bel·lic i el següent càstig de la població rebel.<ref name=:2/>