Comunitat de Regants: diferència entre les revisions

m
Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
m (Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.)
m (Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.)
El decret de 5 de març de 1926, fundacional de les Confederacions Hidrogràfiques, que les configurava com a entitats integradores dels interessos dels usuaris de l'aigua amb l'administració publica, integrà les Comunitats de Regants dins de la seva organització, donant-li's un caràcter administratiu que s'afegí al fins aleshores merament associatiu.
 
Amb la [[dictadura Franquista]] la figura de les Comunitats de Regants integrades a les Confederacions Hidrogràfiques trencava el principi d'unitat sindical instaurada pel règim i s'optà, mitjançant l'Ordre Ministerial de 13 de juliol de 1941, per convertir les Confederacions en órgans regits únicament per l'estat, i per Decret de 17 de juliol de 1944 i OM de 23 de març de 1945, integrar les Comunitats de Regants en els [[Sindicat Vertical|Sindicats Verticals]] dins les "Hermandades Sindicales del Campo", relegant-les de la funció d'administració.<ref name=:1>{{Ref-publicació|cognom=Junta de Gobierno de la Acequia Real del Júcar.|publicació=Homenaje a Rafael Tasso Yzquierdo.|data=1988}}</ref> D'altra banda la necessitat d'incrementar la producció nacional d'aliments degut l'aïllament internacional del país, va fer que el govern promogués noves obres de regadiu mitjançant plans de regadiu i la construcció de grans obres hidràuliques per part de "l'[[Institut Nacional de Colonització|Instituto Nacional de Colonización]]", que les lliurava per a la seva explotació als "Grupos Sindicales de Colonización" que quedaven al marge de les tradicionals Comunitats de Regants.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Federación Nacional de Comunidades de Regantes de España|publicació=Las Comunidades de Regantes de España y su Federación Nacional|data=2017}}</ref>
 
La resposta per part dels regants arribà el 4 de juny de 1952, amb motiu del acte de trasllat de les restes dels Reis de la corona d'Aragó de la Catedral de Tarragona al Monestir de Poblet, al qual, entre d'altres autoritats, hi assistiren diversos dirigents de Comunitats de Regants d'Aragó i Valéncia; Vicente Giner Boira, Fausto Jordana de Pozas, Bernardo Lassala Gonzalez i Rafael Tasso Yzquierdo, van mantenir una conversa que va ser la llavor per lluitar contra l'aïllament en el qual el règim havia situat les Comunitats de Regants, la creació d'una Federació Nacional de Comunitats de Regants. Projecte al que posteriorment s'incorporaren Pablo Benjumea de Lora, i els catalans Joaquim Sarriera, marqués de Barbará, i Robert Trias Milà: La corona d'Aragó unida en defensa dels regants: La federació nacional va ser una realitat al Juliol de 1955, i les seves primeres accions anaren dirigides a lluitar en contra de la inclusió de les Comunitats de Regants en les "Hermandades Sindicales". Reivindicació que molestà el règim, que dissolgué de forma fulminant la federació per OM de 30 de juliol de 1959. Un recurs contra la citada ordre, defensat per Manuel F. Clavero Arévalo davant el Tribunal Suprem, acabà donant la raó dotze anys després a les Comunitats de Regants en sentència de 31 d'octubre de 1972.<ref name=:1/>
'''Altres tipus de Comunitats de Regants''' més especifiques i minoritàries son: Les Comunitats de "Avenamiento", les de vertit, les d'aigües subterrànies i les de defensa de les aigües i laminació d'avingudes.
 
Per la seva superfície regada, les Comunitats de Regants es poden classificar en: Inferiors a 20 Has. que solen ser individuals o de pocs partícips i funcionar per conveni pactat entre ells. Comunitats petites, entre 20 i 200 Has que, depenent del nombre de partícips implicats, solen constituir Comunitats Ordinàries o funcionar per conveni. Les Comunitats de Regants mitjanes, les veritables Comunitats de Regants que representen la gran majoria, tenen extensions que no solen superar les 5.000 Has. i que funcionen constituint els seus òrgans rectors i regides per les seves Ordenances i Reglaments. I, finalment, les Comunitats Generals de Regants, situades en les grans zones de regadiu implantades a conseqüència de la construcció d'importants obres hidràuliques (canals, embassaments, etc..).<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=Centro de Publicaciones del Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente.|publicació=Catálogo general de las Comunidades de Regantes.|data=1994}}</ref>
 
=== Constitució. ===
== Distribució i extensió territorial. ==
=== [[Catalunya]] ===
A Catalunya hi ha censades 637 comunitats de regants amb un total de 267.130 Has. de regadiu. 403 comunitats de regants son a la conca de l'Ebre abarcant un total de 241.993 Has de regadiu (201.396 Has a Lleida i 40.597 Has a Tarragona). La confederació hidrogràfica de les conques internes catalanes, anomenada ACA ([[Agència Catalana de l'Aigua]]) agrupa 243 comunitats de regants que reguen 25.137 Has.<ref name=":3"/>
 
Per extensió i nombre de partícips les principals comunitats de regants a Catalunya son:
 
=== [[Illes Balears]] ===
A les Balears hi ha censades 6 comunitats de Regants, tres a Mallorca i les altres tres a Eivissa, que formen part de la conca hidrogràfica de les Illes Balears integrada dins de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear, que aplega en l'anomenat Consell Balear de l'Aigua les Juntes Insulars d'aigües de Mallorca, Menorca , Eivissa i Formentera.<ref name=":3"/>
 
La comunitat més significada és el Sindicat de Regants de Sóller
 
=== [[País Valencià]] ===
El País Valencià té censades 636 comunitats de regants que reguen 314.936 Has de terra. La majoria d'elles, 561 comunitats, pertanyen a la conca hidrogràfica del Xúquer (283 a València, 145 a Castelló i 133 a Alacant) que comprenen un total de 248.518 Has. de regadiu. Dues terceres parts a València (182.117 Has.) i la resta, 66.401 Has, a Castelló i Alacant. Mentre que la part valenciana de la conca hidrogràfica del Segura comprén 63 comunitats de regants totes elles situades a Alacant amb una extensió de 66.418 Has. de reg.<ref name=":3"/>
 
Les comunitats de regants més anomenades son:
2.697.621

modificacions