Ducat d'Alba de Tormes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 12:
== Història ==
[[Alba de Tormes]] va néixer com a ''[[Concejo (història)|concejo]]'' el [[1140]] amb [[Furs|fur]] d'Alfons VII. Posteriorment, Alfons X va atorgar la seva jurisdicció al seu fill, l'infant [[Pere de Castella i d'Aragó|Pere]], d'acord amb la seva política de concessió de senyories als membres de la família reial en qualitat d'infantat.<ref name=:0>{{Ref-web|url=http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/67721?nm|títol=Señores de Alba de Tormes|consulta=6 agost 2021|llengua=castellà|editor=Govern d'Espanya. Ministeri de Cultura i Esport|obra=Portal de Archivos Españoles (PARES)}}</ref> A la mort de l'infant el 1283, després de donar super a la rebel·lió del seu germà [[Sanç IV de Castella|Sanç]] contra el seu pare, la vila va tornar a ser reial fins a 1034,<ref name=
Alba de Tormes va romandre com a vila reial fins al regnat d'[[Enric II de Castella|Enric I]].<ref name=:1/> Precisament, amb l'ascens de la [[dinastia Trastàmara]] es produeix la senyorialització definitiva d'aquest territori. Segons alguns testimonis, Alba de Tormes va ser lliurada inicialment a l'infant [[Dionís de Portugal]], promès a la filla legítima del rei, [[Constança de Castella i Manuel|Constança]], una concessió feudal condicionada a la continuïtat del compromís matrimonial. Va ser senyor fins al regnat de [[Joan I de Castella|Joan I]], atès que el compromís va ser incomplert i la vila va passar a [[Joan de Portugal i de Castro|Joan]], germà de Dionís, que va casar-se finalment amb Constança. La seva filla, [[Beatriu de Portugal i de Castella|Beatriu]], és documentada com a senyora d'Alba el [[1402]] i ho serà fins el [[1411]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Monsalvo Antón|nom=José María|títol=El sistema político concejil. El ejemplo del señorío medieval de Alba de Tormes y su concejo de villa y tierra|url=https://books.google.cat/books?id=Ci972taUF8kC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=castellà|data=1988|editorial=Universidad de Salamanca|lloc=Salamanca|pàgines=36-37}}</ref> Aquell any la senyoria va passar a mans de [[Ferran d'Antequera|Ferran I d'Aragó]] i més tard al seu fill, [[Joan el Sense Fe|Joan II]].<ref name=:0/> Amb tot, la [[Guerra dels Infants d'Aragó|derrota dels infants d'Aragó]] contra el [[privat]] [[Álvaro de Luna]] va suposar la confiscació i repartiment de tots els seus títols i béns a Castella.<ref name=:1/>
El [[1429]] va ser concedida per [[Joan II de Castella]] a [[Gutierre Álvarez de Toledo]], [[Llista de bisbes de Palència|bisbe de Palència]].<ref name=:0/> Pertanyia a una branca dels Álvarez de Toledo, una família de terratinents de les actuals [[Província d'Àvila|províncies d'Àvila]] i [[Província de Salamanca|Salamanca]], [[Senyoria de Valdecorneja|senyors de Valdecorneja]], i magnats de la cort de [[Corona de Castella|Castella]], que van prosperar durant l'època dels Trastàmara.<ref name="GEC">{{GEC|0001631|ducat d'Alba}}</ref> El bisbe va ser succeït pel seu nebot, Fernando Álvarez de Toledo,<ref name=:0/> que va ser ascendit a comte per [[Reial cèdula|Reial Cèdula]] de [[1439]].<ref name=
== Llista de titulars ==
| |||