Escorbut: diferència entre les revisions

Si bé les [[Armada|armades]] de les potències navals havien establert directrius sanitàries sobre la forma d'evitar l'escorbut entre les seves [[Tripulació (vaixells)|tripulacions]] entre finals del {{segle|XVIII}} i inicis del XIX, les [[Marina mercant|marines mercants]] depenien dels criteris dels [[armador]]s i/o dels [[capità#marina|capitans de les naus]]. La ''Merchant Shipping Amendment Act'' britànica de l'any [[1867]] va fer obligatori el mantenir una provisió de suc de llimona suficient i de bona qualitat a tots els vaixells de llargues travessies.<ref>{{ref-publicació|cognom= Cook, GC |títol= Scurvy in the British Mercantile Marine in the 19th century, and the contribution of the Seamen's Hospital Society |publicació= Postgrad Med J |pàgines=pp: 224-229|volum= 2004 Abr; 80 (942) |doi= 10.1136/pgmj.2003.011122 |pmc= 1742980 |pmid= 15082845 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1742980/ |llengua= anglès |consulta= 2 maig 2017|}}</ref>

L'escorbut fou un dels problemes que va patir l'[[expedició Discovery]] a l'Antàrtida ([[1902]]) i una de les causes del trist resultat de l'[[expedició Terra Nova]] ([[1912]]), totes dues dirigides per [[Robert F. Scott|Robert Scott]]. Molts metges d'aquell temps -encapçalats pel prestigiós Sir [[Almroth Wright]]- creien que la culpa de "l'escorbut polar" era una [[intoxicació]] per ptomaïnes (nom genèric de diversos compostos nocius resultants de la descomposició metabòlica de les proteïnes animals) derivada de l'[[enranciment]] per [[hidròlisi]] del [[pemmican]] i no una deficiència nutricional, malgrat les clares conclusions experimentals obtingudes amb [[conills porquins]] pels científics noruecs Holst i Frølich publicades l'any [[1907]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Butler, AR |títol= The role of scurvy in Scott's return from the South Pole |publicació= J R Coll Physicians Edinb |pàgines=pp: 175–181|volum= 2013; 43 (2) |issn= 1478-2715 |pmid= 23734365 |doi= 10.4997/JRCPE.2013.217 |url= https://www.rcpe.ac.uk/sites/default/files/butler.pdf |llengua= anglès |consulta= 28 gener 2017|}}</ref>

Bona part dels milers de presoners [[herero]] i namaqua internats als camps de [[Lüderitz]], a l'[[Àfrica Sud-occidental Alemanya]], a conseqüència de la [[Guerres Herero|revolta de 1904-1907]], moriren d'escorbut.<ref>{{ref-publicació|cognom= Stoecker, H; Winkelmann, A |títol= Skulls and skeletons from Namibia in Berlin: results of the Charité Human Remains Project |publicació= Human Remains & Violence |pàgines=pp: 5–26|volum= 2018; 4 (2) |doi= 10.7227/HRV.4.2.2 |issn= 2054-2240 |url= https://f-origin.hypotheses.org/wp-content/blogs.dir/3256/files/2019/11/Human-Remains-and-Violence_-An-Interdisciplinary_-Journal-Skulls-and-skeletons-from-Namibia-in-Berlin.pdf |llengua= anglès |consulta= 7 juny 2021|}}</ref> La malaltia fou el resultat de la [[desnutrició]] provocada de forma intencional per les autoritats de la [[Colònia (divisió administrativa)|colònia]]. Tot i així, els metges militars digueren que la mortaldat va ser causada per un brot d'escorbut "viral o bacterià" derivat de la naturalesa poc higiènica dels presoners.<ref>{{ref-publicació|cognom= Jonker, L |títol= 'More than just an object': a material analysis of the return and retention of Namibian skulls from Germany |publicació= Thesis Research Master Modern History. Faculty of Humanities. University Utrecht |pàgines=pàgs: 134|volum= 2015; Ag 21 |url= https://scholarlypublications.universiteitleiden.nl/access/item%3A2887989/view |llengua= anglès |consulta= 2 juny 2017|}}</ref>

Actualment se sap que aquesta malaltia, anomenada escorbut, avitaminosi C o dèficit d'àcid ascòrbic; no és contagiosa i que és deguda a la manca de vitamina C, una substància molt abundant en les verdures i les fruites fresques, principalment en els [[cítrics]] (llima agre: uns 30,6&nbsp;mg de vit. C / 100 cc de suc).<ref>{{ref-publicació|cognom= Van Der Laat, JE |títol= Estudio comparativo del ácido cítrico y vitamina C en el jugo de algunas variedades de ''Citrus'' de uso popular |publicació= Rev Biol Trop |pàgines=pp: 45-58|volum= 1954 Jul; 2 (1) |issn= 2215-2075 |url= https://revistas.ucr.ac.cr/index.php/rbt/article/view/28833/28891 |llengua= castellà |consulta= 27 gener 2017|}}</ref> Els experiments de l'[[etnòleg]] i explorador àrtic canadenc Vilhjalmur Stefansson (1879-1962) van aclarir la causa de l'anomenada "paradoxa inuit". La dieta d'aquesta [[Inuit|població esquimal]] no contenia vegetals frescos<ref>{{ref-publicació|cognom= Fediuk, K |títol= Vitamin C in the Inuit diet: past and present -Treball de fi de Màster- |publicació= School of Dietetics and Human Nutrition, McGill University |pàgines=pp: 146|volum= 2000; Jul |url= http://www.whilesciencesleeps.com/pdf/629.pdf |llengua= anglès |consulta= 20 novembre 2021|}}</ref> i, malgrat això, no patien escorbut. Stefansson demostrà que la quantitat de de vitamina C present en l'alimentació tradicional dels inuits, basada en menjars com el "muktuk" (pell crua de [[Balenes|balena]]) era suficient per evitar la malaltia.<ref>{{Ref-web|autor= Gadsby, P; Steele, L |títol= The Inuit Paradox |data= 20 gener 2004 |editor= ''Discover Magazine'' |url= https://www.discovermagazine.com/health/the-inuit-paradox |llengua= anglès |consulta= 20 novembre 2021}}</ref>