Manna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais inseparables
m Verb transitiu
Línia 21:
Durant els següents anys (del 713 aC en endavant) Sargon II ja no va fer grans expedicions i es va dedicar a completar la submissió del nord i oest. La província que s'havia format amb l'antic regne de [[Karalla]] es va revoltar i va expulsar al governador assiri i Amitashshi, germà de l'antic rei Ashur-li, va agafar el títol reial; però Sargon aviat va liquidar la revolta i els reis vassalls, Ullusunu de Manna, Dalta d'Ellipi i Ninib-aplu-iddin d'Allabra, van enviar els seus tributs al triomfant rei assiri. L'expedició assíria va arribar fins a Mataa ([[Imperi Mede|Mèdia]]) a les comarques d'Uppunia i Bustis. Quaranta-cinc ciutats medes van pagar tributs. Els aliats escites es van acabar girant contra els mateixos assiris vers el 705 aC, quan Sargon va morir suposadament combatent als escites en una batalla.
 
El 676 aC Manna es va revoltar contra Assíria i van impedir el comerç de cavalls entre Assíria i Parsua, revolta que va acabar aplanada. El 669 aC els escites havien emigrat cap a Manna i territoris a l'est i oest i la població va ajudar alsels invasors a conquerir la fortalesa de Dur-Enlil i la de Šarruiqbi. [[Assarhaddon]] es va queixar de la manca de victòries del rei Ahšeri de Manna i la situació era greu. L'intent del cap escita Kashtariti d'unir als khaldes (urartians), els habitants de Manna i els escites-cimmeris, va fracassar per les mútues desconfiances i la pressió assíria.
 
[[Assurbanipal]] d'Assíria ([[669 aC]]-[[626 aC]]) fou atacat pels escites, aliats al regne de Manna. En resposta cap al [[660 aC]] (data probable el 656 aC) va conquerir el regne de Manna i va expulsar al seu rei Akhsheri o Ashshiri (Ahšeri). Els assiris van ocupar Ayushiash, Busut (Bustus), Ashdiash, Urkiyamun, Uppish, Sikhua, Nazimiri i altres poblacions fins a arribar a la capital Izirta, d'on va fugir el rei i a la que van entrar els assiris. Les fortaleses d'Urmigati i Usbia foren preses i els assiris van continuar cap a la frontera amb Urartu, destruint Paddiri, Arisyanish (al peu del mont Kharsi), Iristiyana, Birua, Sharru Ikbi, Gasunu, i Biruti (a Kubuskhia). El rei Akhsheri o Ashshiri va ser mort en la campanya i el seu fill Ualli el va succeir però se li va imposar un fort tribut a pagar en cavalls. Els assiris van entrar al territori d'un cap mede de nom Birizhatri o Biris-Khadri (possiblement Bṛz(a)-xwāθra "Felicitat Màxima"), que portava el títol de "cap de Mèdia" (Ḫazānu ša Mat-a-a), el va derrotar així com a dos caps de noms Parihia (Parikhia) i Sarati (potser l'escita Saratos), fills de Gāgi príncep de Sakhi (a la Bíblia Gog és l'ancestre dels escites; Sakhi és el nom del país escita, a la vora de la [[mar Càspia]], després [[Sakastan]]), que dominaven 75 fortaleses (''alānī''); els habitants foren deportats. Urartu ja no tenia capacitat de reacció i Manna va quedar integrat a Assíria, però els escites dominaven part del país, amb més o menys força segons la reacció dels assiris (una inscripció assíria diu que els cimmeris -en assiri [[gimirru]]- que atacaven l'imperi venien "del mig de Manna") al país anomenat per ells Gamir (de gimirru) abans [[Uishdish]];<ref>{{ref-llibre|cognom=Boardman |nom=John |títol=Cambridge Ancient History |url= https://books.google.cat/books?id=vXljf8JqmkoC&pg=PA353&dq=Uishdish&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjG-_edyNzMAhULPRoKHXTJAFEQ6AEIJTAB#v=onepage&q=Uishdish&f=false |llengua=anglès| editorial=Cambridge University Press |data=1924 |pàgines=353 |isbn=John Boardman}}</ref> aquesta situació va durar fins vers el 625 aC. El rei Ualli es va aliar als assiris contra els medes i altres indoeuropeus.