Diferència entre revisions de la pàgina «Fernanda Barriga»

m
Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
m (Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.)
m (Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.)
 
'''Fernanda Barriga''' ([[Quito]], ca. [[1807]]-?) va ser una [[Cuiner|cuinera]] [[Equador|equatoriana]], coneguda per haver estat la cuinera personal del general i líder revolucionari [[Simón Bolívar]], raó per la qual és coneguda com «la cuinera del llibertador».<ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom=Zibechi|nom=Raúl|article=Descolonizar rima con don Cristóbal|publicació=Brecha|url=https://brecha.com.uy/descolonizar-rima-con-don-cristobal/|data=6 agost 2015}}</ref>
 
Va néixer a Quito,<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Ramón Castellanos|nom=Rafael|article=Sesquicentenario del testamento de Bolívar, hoy 10 de diciembre|publicació=Boletín cultural y bibliográfico|url=https://publicaciones.banrepcultural.org/index.php/boletin_cultural/article/view/3550/3652|data=1980|pàgines=45|volum=vol. 17}}</ref> probablement el [[1807]] a la vall de Chota,<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=André|nom=Nelly|article="Las mujeres, esas libertadoras olvidades... o la participación de las mujeres en las luchas por la independencia de América Latina..."|publicació=Revista Historia de las Mujeres|url=https://www.cemhal.org/anteriores/2019_2020/1931Nelly.pdf|data=2020}}</ref> de descendència africana,<ref name=:0/> per això se la va conèixer també com la «Negra Fernanda».<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ayala Mora|nom=Enrique|article=Manuela Cañizares y el machismo institucional|publicació=El Comercio|url=https://www.elcomercio.com/tendencias/manuela-canizares-machismo-institucional-historias.html|data=13 març 2021}}</ref> Va ser cuinera de Simón Bolívar des de 1827, amb el qual es va traslladar a [[Bogotà]]. Barriga va ser dona de confiança de [[Manuela Sáenz]] i es va fer part indispensable de la vida de Bolívar,<ref name=":2" /> al qual acompanyaria durant tota la vida fins a la seva mort,<ref name=:1/> sent destacat el fet de ser l'única dona que va poder fer-ho.<ref name=":2" />
 
Se li atribueix la creació d'un plat anomenat «migas bolivarianas», on s'ajuntaven les sobres de la setmana de cara al cap de setmana. També era coneixedora d'altres plats com el ''funche'', una massa de farina de [[Dacsa|blat de moro]] amb aigua, que després es barrejava amb un guisat per quedar com una mena de pastís, el ''chupe'' de gallina, l'[[arepa]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Redacció|article=El paladar de Bolivar|publicació=El Tiempo|url=https://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-4060944|data=20 juliol 2010}}</ref> la [[boronía]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Nadal|nom=Paco|article=De tapas por Cartagena de Indias con García Márquez|publicació=El País|url=https://elpais.com/elpais/2015/02/02/paco_nadal/1422902162_142290.html|data=2 febrer 2015}}</ref> entre d'altres. Els darrers anys de la vida del líder revolucionari, va rebre l'ordre de servir-li cada dues hores una tassa de [[sagú]] en forma de [[mazamorra]]. Hom relata que Bolívar, cansat de prendre'n la va refusar dient: «Si vuelves con tu mazamorra, te llamaré Fernanda Séptima» (en català «Si tornes amb la teva ''mazamorra'' [fent joc de paraules amb [[masmorra]]], et diré Ferranda Setena [en referència al rei [[Ferran VII d'Espanya]]]».<ref>{{Ref-publicació|article=Algunos detalles de la vida del libertador|publicació=Sociedad Bolivariana de Antioquía|url=https://es.calameo.com/read/00023316803834d0c7029|data=gener-juliol 1987|pàgines=51|exemplar=núm. 5}}</ref>
2.377.715

modificacions