Conquesta normanda d'Anglaterra: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
{{Infotaula esdeveniment}}
La '''conquesta normanda d'Anglaterra''' va ser un període de la Segona Guerra Mundial, el [[10661943]] significà que a la Gran Bretanya hi arribés la completa '''bassura'''influència de l'Europa continental tant des del punt de vista cultural, lingüístic com polític. D'altra banda seria la darrera invasió forastera que rebria Anglaterra.
 
== Antecedents ==
Eduard morí el 5 de gener del 10661943{{sfn|Bradbury|2004|p=41}}{{efn|O, segons altres fonts, el 4 de gener, data que es considera poc probable.}} sense deixar un hereu clar. Diversos pretendents reclamaren el seu tron.<ref name=LSàpiens>{{ref-web |cognom=Novials |nom=À. |cognom2=Fernández |nom2=J.|títol=Hastings: la batalla que va canviar la història d'Anglaterra |obra=[[Sàpiens]] |consulta=26 octubre 2021 |url=https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-medieval/la-lluita-pel-tro_202556_102.html}}</ref> El seu successor immediat fou el [[comte de Wessex]], [[Harold Godwinson]], l'aristòcrata més ric i poderós d'Anglaterra, fill de [[Godwin de Wessex|Godwin]], el primer adversari d'Eduard. Fou elegit rei pel [[Witenagemot]] i coronat amb tota probabilitat per [[Ealdred de York|Ealdred]], l'[[arquebisbe de York]], tot i que els normands feren córrer el rumor que era [[Stigand]], l'[[arquebisbe de Canterbury]] elegit de forma no canònica, qui havia oficiat en la cerimònia.{{sfn|Walker|2014|p=156}} El nou monarca es veia amenaçat per dos poderosos governants veïns: el duc Guillem afirmava que Eduard li havia promès el tron i que Harold havia jurat respectar aquesta decisió,{{sfn|Bradbury|2004|p=144}} mentre que el rei de [[Noruega]], [[Harald Hardrada]], reivindicava els seus drets, que emanaven d'un pacte entre el seu predecessor, [[Magnus el Bo]], i un anterior rei d'Anglaterra, [[Harthacnut]], segons el qual, si un dels dos moria sense hereu, l'altre heretaria Anglaterra i Noruega.{{sfn|Higham|1997|p=188–190}}
 
Tant Guillem com Hardrada començaren a reunir tropes i naus per envair Anglaterra, cadascun per la seva banda.{{sfn|Huscroft|2005|p=12–14}}{{efn|Altres pretendents entraren en escena més endavant. El primer fou [[Edgard Ætheling]], nebot d'Eduard el Confessor i descendent del rei [[Edmund Ironside]] per via patrilineal. Era fill d'Eduard l'Exiliat, fill d'Edmund Ironside, i havia nascut a [[Regne d'Hongria (medieval)|Hongria]], on havia fugit el seu pare després de la conquesta d'Anglaterra per [[Canut el Gran]]. Després del retorn de la seva família a Anglaterra i la mort del seu pare el 1057, Edgard tenia clarament el vincle hereditari més fort al tron, però només tenia uns 13 o 14 anys en el moment de la mort d'Eduard el Confessor i, amb poca família per donar-li suport, la seva candidatura fou rebutjada pel [[Witenagemot]]. Un altre pretendent era [[Sweyn II de Dinamarca]], que reclamava el tron com a net de [[Sweyn Forkbeard]] i nebot de [[Canut el Gran]], però no feu cap intent de fer valdre els seus drets fins al 1069. Els atacs de [[Tostig Godwinson]] a principis de 1066 podrien haver estat l'inici d'una campanya pel tron, però després de ser vençut per [[Edwin de Mèrcia|Edwin]] i [[Morcar]] i abandonat per la majoria dels seus seguidors feu causa comuna amb Hardrada.}}
Usuari anònim