Tapir: diferència entre les revisions

Els depredadors més comuns dels tapirs són els grans [[felí|felins]] (el [[tigre]] a l'[[Àsia]] i el [[Panthera onca|jaguar]] a l'[[Amèrica]]), quedels quals tracta de lliurar-se llançant-se a l'aigua o corrent a tota velocitat a través de la jungla. Els cops de les branques que l'assaltant rep en aquest últim cas, si s'ha aferrat a la seva víctima, poden comportar a deixar-la anar. No obstant això, la seva principal amenaça és l'acció humana, manifestada a través de la caça excessiva i la destrucció del seu hàbitat. Avui dia, totes les espècies del gènere ''Tapirus'' es classifiquen en els [[Estat de conservació|estats de conservació]] «vulnerable» o «amenaçat».

El gènere s'estengué durant el [[Miocè]] per [[Euràsia]] i [[Nord-amèrica]], on estigué a punt d'extingir-se en el [[Pliocè]] a causa de la reducció gradual de massa forestal. Per sort pels tapirs, [[Sud-amèrica]] s'uní a [[Nord-amèrica]] fa 3 milions d'anys, atorgant-los una ''via de fuita'' cap a les grans selves del sud. No deixa de ser irònic que en l'actualitat, 3 de les 4 [[espècies]] supervivents siguin precisament americanes: aquest és el cas del tapir del nord, centroamericàcentreamericà o de Baird (''[[Tapirus bairdii]]''), el de l'erm (''[[Tapirus pinchaque]]'') i la satxavaca, tapir amazònic, [[brasil]]er o de plana (''[[Tapirus terrestris]]''), que es reparteixen en diverses àrees d'[[Amèrica Central]] i del Sud. El tapir amazònic és el més comú; s'estén per gairebé tota la part nord de Sud-amèrica. El tapir del nord, distribuït des de [[Santo Domingo Tehuantepec|Tehuantepec]] fins a les costes de l'[[Equador]], també visqué durant el [[Plistocè]] en el nord de [[Mèxic]] i el sud dels [[Estats Units]] (des de [[Califòrnia]] a [[Florida]]), on s'extingí fa uns 10.000 anys.