Diferència entre revisions de la pàgina «Hi havia una vegada a Amèrica»

cap resum d'edició
m (estandarditzant codi)
{{infotaulaInfotaula pel·lícula
| títol original = Once Upon a Time in America<!--aquest és el títol original; l'italià no és l'original-->
| títol = Hi havia una vegada a Amèrica
|url= http://www.nytimes.com/movie/review?res=9801E1D6143BF932A35755C0A962948260 |editor=''The New York Times''}}</ref>
 
A principis del segle XX centenars de milers d'emigrants jueus procedents de RussiaRússia i dels països bàltics arribanarriben als Estats Units cercant aquesta ''terra de promició'' on puguin trobar refugi enfronntenfront a segles de persecucions. Entre ells hi ha erudits, líders religiosos, metges i, sobretot, ingents massa d'obrers que només arribar a ciutats com Nova York hauran de patir el flagell de la explotació, l'atur i les pessimespèssimes condicions de vida i treball. D'entre els fills d'aquests emigrants aferrats a les velles costums, va sorgir una minoria violenta i ansiosa de prendre per la força la part que li correspon d'aquest somni americà quasi sempre convertit en malson.
 
Max Bercovicz i Aaronson "''Noddles''" són dos d'aquest nois aspirants a milionaris que comparteixen des de la infanciainfància el somni de prosperitat. Per a ells, els carrers són la millor i més dura de les escoles. A mesura que va creixen,la seva percepció de la legalitat i la il·legal es difumina davant l'ambient de desigualdaddesigualtat i violenciaviolència que els envolta. Poc a poc, aconsegueixen formar la seva petita banda dedicada a delictes menors, però la seva incipient carrera fa un pas de gegant amb l'inici, el 1919, de l'anomendaanomenada ''llei seca''. De la nit al dia, aquesta petita banda de lladregots jueus comença a obrir-se un forat entre els hampons de la zona portuariaportuària. Els negocis van vent en popa fins que els nois interfereixen els interessos de Bugsy, un altra hampó, jueu com ells, que sent amenaçats els seus negocis. La negativa de Max i ''Noddles'' de cedir part dels seus beneficis a Bugsy desencadenent un enfrontament en el que perd la vida el membre més jove de la banda, amb prou feines un nen, la mort del qual venja ''Noddles'' de forma quasi instintiva, tot i sabent que amb això acaba de guanyar-se una llarga condemna a presidi.
 
Després de quinze anys, ''Noddles'' surt de la presó. Els nois d'abans s'han convertit en gangstersgàngsters adults que, a les ordres de Max, prosperen treballant per lliure entre contrabandistecontrabandistes d'alcohol, sindicalistes corruptes i mafiosos trenca-vagues. Nomes sortir de la presó, ''Noddles'' recupera al costat de Max el seu paper de lider. Malgrat unir-los una amistat indestructible, els seus punt de vista cada vegada són més oposats. D'una part max aspira convertir-se en l'executor de grans organitzacions mafioses, especialment les d'origen italià; de l'altra, ''Noddles'', el qual durant els seus anys de presó ha après a mantenir una actitud sempre freda i distant, pretén seguir operant en forma per complet independent. Mentre els dos amics aplaçenaplacen un enfrontament, cada dia més inevitable, entre ells, les seves vides privades volten a l'entorn a aquest somni mai oblidat d'escensascens social i poder, i a l'entorn de Deborah, la delicada i sensual veïna de la infanciainfància que aspira a convertir-se en actriu de Hollywood. Finalment, un dia Max un pla massa audaç i arriscat que pot suposar el riomf definitiu o la mort de tots ells. Només ''Noddles'' sembla intuir el risc que suposa jugar a tot o res, però cap dels seus complicescòmplices, subjugatspelssubjugats pels somnis de Max, està disposat a escoltar-lo. En un últim intent per evitar el desastre, ''Noddles'' comet el major error de la seva vida al delatar els seus propis amics, als que prefereix veure'ls a la presó abans que morts: juga totes les seves cartes sense saber que inclús aquest tret d'amistat portadaportat a l'extrem figurava en els plans de l'astut Max, l'home que en certa forma ha aconseguit arrebatararremetre-li tot el que té.
 
Més de 200 minuts de durada sobre un muntatjemuntatge original que suposava set hores; deu anys de feina i una llarga sèrie d'entrebancs que culminarien fatalment en l'infart que costà la vida al seu director són alguns dels trets miticsmítics que envolten aquesta obra mestra incompresa i mutilada el seu dia pels quadriculats executius de ''The Ladd Company i Warner Bross'', responasbles de la distribució mundial de ''Once Upon a Time in America'', en el seu dia estrenada amb dues parts, el muntatjemuntatge de la qual trencava per complet la cohesió interna del relat.
 
Concebuda com a part final del cicle creatiu inspirat en el concepte d'AmericaAmèrica que es va iniciar amb ''Per un pugno di dollari'' i va continuar amb (''Once Upon a Time in the Wes, Hi havia una vegada a Amèrica'' ve a ser el revulsiu melancoilicomelancòlic i trist de la glorificació de la màfia i el crim organitzat que va suposar l'estrena el 1972 del primer lliurament de la saga de ''The Godfather''. A diferència dels gàngsters descrits per Coppola, els protagonistes d'''Hi havia una vegada a Amèrica'' són poc més que empleats de les grans corporacions del crim, per més que comparteixin amb els seus amos aquest somni d'ambició i poder que defineix en gran manera a la societat nord-americà. Conseqüentment, el seu destí és tràgic de principi a fi, ja que si bé viuen dies de glòria, la seva és una victòria efímera, un breu parèntesi que, a canvi de la seva participació en innumerables crims (participació que requereix un tremend grau d'immaduresa i que els situa en un terreny mental proper a la adolescència), precedeix a la traïció i la mort sense que hi hagi aquests moments de solemnitat operística tan emfàticament tractats en les narracions de les aventures de la família Corleone i cercles pròxims.
 
En qualsevol cas, no només les diferències de trajectòria marquen la distància que separa els mitificats "padrins" italians dels protagonistes d'aquesta història d'amistat i traïció que pren com a punt de partida un temps i una ciutat dominats per la duresa i la desesperació. El fet que Max, ''Noddles'' i la resta de la seva banda sigui jueus permet existència de diversos detalls que enriqueixen el contingut cultural i sociològic de la pel·lícula, en demostrar que el crim organitzat no és sols patrimoni de tal o qual nacionalitat i, sobre tot, que la condició de lladregots en el marc d'una col·lectivitat poc procliu en general a aquest tipus d'activitats no fa sinó que els aïlla encara més, el que redunda en aquesta sensació d'absoluta i inevitable solitud que acompanya el personatge de "Noddles" des del principi fins a la fi d'una vida que ha estat completament en va.
7.231

modificacions