Necròpoli de l'Esquilí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Referències: {{Referències}} Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
Els túmuls, absents als terrenys veïns al ''Palazzo Brancaccio'', a la ''Via Merulana'' (sud-sud-oest), comencen a aparéixer al nord-nord-est, i són nombrosos a la ''Via dello Statuto'' (i a l'església de ''San Martino ai Monti'') i a la ''Via Lanza.'' També n'aparegueren molts a la ''Piazza Vittorio Emanuele II'', prop de les esglésies de ''Sant'Eusebio'' i ''San Giuliano all'Esquilino'', entre la ''Via Napoleone III'', ''Via Carlo Alberto'' i ''Via dello Statuto''; uns quants n'aparegueren a la [[Via Labicana]].
Al 1931 se'n feu un estudi sota la direcció d'Antonio Maria Colini prop de la ''Piazza Vittorio Emanuele II'' i de la ''Via dello Statuto''.<ref>Colini (1931), p. 114-119.</ref> Però, els escassos relats de Colini no inclouen documentació adequada associada a la [[Estratigrafia|secció estratigràfica]] de les excavacions. Aquest i altres estudis, però, van confirmar l'àmplia extensió cronològica del cementeri, la utilització del qual acaba amb la intervenció de [[Mecenàs]], que va transformar l'àrea en una zona habitable coneguda
Els túmuls més antics descoberts a la '''necròpoli de l'Esquilí''' (fase IIB i III de la cultura lacial) eren del tipus de fossa recoberta amb lloses irregulars de ''cappellaccio'', en alguns casos organitzades com a pseudocobertures; s'hi col·locava el difunt i una col·lecció d'objectes: armes, [[Fíbula|fíbules]], penjolls de [[bronze]], collarets de pasta de vidre i [[ambre]]. Els túmuls de la fase IIB són sepulcres d'enterrament i les col·leccions n'inclouen recipients d'altres formes i fíbules d'arc gros; aquests sepulcres revelen una notable influència de la regió del [[Laci]], de la cultura dels túmuls de fossa (en {{Lang-de|''Fossakultur''}}), amb evidències en particular a l'àrea de [[Cumes]].<ref>Sommella Mura (1976), p. 126</ref>
| |||