Cartago: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 7 mesos
m
Majúscules
m (Majúscules)
En el {{segle|III}} el [[cristianisme]] va començar a consolidar-se notablement a Cartago. La ciutat comptava amb el seu propi [[bisbat]] i es va convertir en un important lloc per a la cristiandat. Diferents figures importants de l'Església primitiva es relacionen amb Cartago: [[Cebrià de Cartago|Sant Cebrià]], que va anar el seu bisbe en el [[248]], [[Tertul·lià]], escriptor eclesiàstic que va néixer, va viure i va treballar a la ciutat durant la segona meitat del [[segle II]] i els primers anys de la centúria següent; i [[Sant Agustí]], que va ser bisbe de la propera [[Hipona]] durant els últims anys del {{segle|IV}} i començaments del segle següent. Als segles {{Romanes|IV}} i {{Romanes|V}}, en plena [[Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident|decadència imperial]], durant les [[invasions bàrbares]] va servir de refugi pels quals fugien d'aquestes. L'any [[425]] la ciutat va resistir diversos atacs dels [[vàndals]], però finalment va sucumbir en el [[439]].
 
=== Cartago capital del regneRegne vàndalVàndal ===
{{AP|Regne Vàndal}}
[[Fitxer:Vandals 455.jpg|miniatura|El regneRegne vàndalVàndal l'any [[455]].]]
Els [[vàndals]] van ser un poble [[bàrbar]] que inicialment va conquistar el sud-est d'[[Hispània]], i posteriorment es van desplaçar a Àfrica conquistant Cartago durant el regnat del rei [[Genseric]], i establint-la com a capital d'un nou regne. Una vegada consolidat el mateix, van iniciar una sèrie de campanyes militars en les quals van conquistar les [[Balears]], [[Còrsega]], [[Sardenya]] i [[Sicília]], la qual cosa els va permetre dominar el mercat del Mediterrani occidental.
 
Genseric, el fundador del Regne Vàndal, va posar les bases de l'apogeu del mateix, però també les de la seva futura decadència. El zenit del seu regnat i del poder vàndal a Àfrica i el Mediterrani ho va constituir la pau perpètua aconseguida amb [[Constantinoble]] a l'estiu del [[474]], en virtut de la qual es reconeixien la seva sobirania sobre les províncies nord-africanes, les Balears, Sicília, Còrsega i Sardenya. No obstant això, des dels primers moments de la invasió (429-430), Genseric va copejar a la important noblesa senatorial i l'aristocràcia urbana nord-africanes, així com als seus màxims representants en aquests moments, l'episcopat [[catòlic]], duent a terme nombroses confiscacions de propietats i lliurant alguns dels béns eclesiàstics a la rival [[Donatisme|Església donatista]] i a la nova [[Arianisme|Església arriana]] oficial. Tampoc va poder destruir les bases socials de l'Església catòlica, que es va convertir així en un nucli de permanent oposició política i ideològica en poder vàndal. Respecte del seu propi poble, Genseric va realitzar en el [[442]] una sagnant purga en les files de la noblesa vàndal-alana. Com a conseqüència d'això, aquesta noblesa pràcticament va deixar d'existir.
 
Gradualment el regneRegne vàndalVàndal va entrar en decadència. Les lluites internes pel poder i la mala relació amb l'església catòlica, molt assentada a la zona, juntament amb les incursions de tribus [[Amazics|amazigues]], van afeblir el regne i van facilitar la conquesta pel general [[Imperi Romà d'Orient|romà d'Orient]] [[Belisari]] l'any [[534]],<ref>[https://archive.is/20120628223715/personal.telefonica.terra.es/web/mleal/articles/africa/17.htm Segles V-VII: Vàndals, germans i berbers]</ref> sobretot després de la important derrota del rei [[Gelimer]] el [[13 de setembre]] de [[533]] en la [[batalla d'Ad Decimum]] enfront de Belisari.
 
=== Cartago romana d'Orient ===
2.733.628

modificacions