Planeta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per « | colsp». Etiquetes: Substitució Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 62.174.186.69. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Grupo Planeta}}
{{Redirecció|Planetes|Planetes (sèrie de televisió)}}
{| class="infobox" style="width: 280px;"
|-
|
{| style="background-color: #000; white-space: nowrap;" cellpadding=0 cellspacing=0
|-
| [[Fitxer:Mercury in color - Prockter07-edit1.jpg|140px|Mercuri]] [[Fitxer:PIA23791-Venus-RealAndEnhancedContrastViews-20200608 (cropped2).jpg|130px|Venus]]
|-
| style="padding-left: 8px;" | [[Fitxer:The Earth seen from Apollo 17.jpg|126px|Terra]] [[Fitxer:OSIRIS Mars true color.jpg|130px|Mart]]
|-
| style="padding-left: 5px;" | [[Fitxer:Jupiter and its shrunken Great Red Spot.jpg|123px|Júpiter]] [[Fitxer:Saturn_during_Equinox_(rot45).jpg|148px|Saturn]]
|-
| [[Fitxer:Uranus2.jpg|138px|Urà]] [[Fitxer:Neptune - Voyager 2 (29347980845) flatten crop.jpg|138px|Neptú]]
|}
|-
|Els vuit planetes coneguts<ref name="UAI2006" group="nota">Segons la [[definició de «planeta» de la UAI]].</ref> del [[sistema solar]]:
* [[Planetes tel·lúrics]]
:[[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], [[Terra]] i [[Mart (planeta)|Mart]]
* [[Planetes gegants]]
:[[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]] ([[gegants gasosos]])
:[[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]] ([[gegants de glaç]])
''En color real i per ordre de proximitat al [[Sol]]. Les mides no estan a escala.''
|}
Un '''planeta'''<ref>{{Ref-web|títol=All About the Planets {{!}} NASA Space Place – NASA Science for Kids|url=https://spaceplace.nasa.gov/planets/sp/|consulta=2020-04-14}}</ref> (dit també ''estrella mòbil'' quan es veu al cel nocturn) és un [[astre]] sense [[llum]] pròpia que gira al voltant d'un estel; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la [[Unió Astronòmica Internacional]] de [[Praga]], de l'any [[2006]]. Així, es denomina '''''planeta''''' cadascun dels cossos que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del [[Sol]] o, en general, d'un [[estel]]. Són planetes del sistema solar: [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], la [[Terra]], [[Mart (planeta)|Mart]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]]. No ho són [[Ceres (planeta nan)|Ceres]], que es considera un [[planeta nan]], ni [[(134340) Plutó|Plutó]], considerat el paradigma dels planetes nans [[objecte transneptunià|transneptunians]], molts dels quals encara sense nom.
== Etimologia ==
La paraula en català ''planeta'' ve directament del llatí ''planeta'', que al seu torn és una derivada del grec πλανήτης (''planetes''), que vol dir 'errant', 'vagabund', és a dir, 'que va d'un costat a un altre, sense tenir una posició o lloc fix'. Els antics astrònoms grecs es van adonar que certs objectes celestials no es mantenien fixos. Van anomenar aquests objectes "{{lang|grc|πλάνητες ἀστέρες}}" (''planetes asteres'': 'estels errants') o simplement "{{lang|grc|πλανήτοι}}" (''planētoi'': 'errants').<ref>H. G. Liddell and R. Scott, ''A Greek–English Lexicon'', novena edició, (Oxford: Clarendon Press, 1940).</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.merriam-webster.com/dictionary/planet|títol=Definició de planeta|editor=Merriam-Webster OnLine|consulta=23-7-2007}}</ref><ref name="oed" />
Al món grecoromà s'atribuïa molta influència quotidiana als cossos celestes tals com els planetes, i se'ls associava amb minerals i déus. El [[sol]] formava l'or, la [[lluna]] la plata. [[Venus (planeta)|Venus]] (Afrodita - deessa de la bellesa i l'amor, per ser el planeta més brillant), formava el llautó; [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] (Zeus - déu pare, per ser el segon més brillant), formava l'ambre; [[Saturn (planeta)|Saturn]] (Chronos - déu del temps, per ser el més lent), formava el plom; [[Mart (planeta)|Mart]] (Ares - déu de la guerra, pel seu color vermell com la sang), formava el ferro; [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] (Hermes - déu dels comerciants i missatger dels déus, per estar prop del sol), formava l'estany. Diversos dies de la setmana porten els seus noms en les llengües llatines.<ref>{{Ref-web|url=http://www.etimo.it/?term=Pianeta|títol=Etimologia de 'planeta'|consulta=17.04.2021|llengua=Italià|editor=Vocabolario Etimologico della Lingua Italiana di Ottorino Pianigiani}}</ref>
== Història ==
{{principal|Història de l'astronomia|definició de planeta|model geocèntric}}
[[Fitxer:Ptolemaicsystem-small.png|miniatura|esquerra|[[Model geocèntric]] de ''Cosmographia'', Anvers, 1539]]
La idea dels planetes ha anat evolucionant al llarg de la història, des de les ''estrelles errants'' divines fins als objectes mundans de l'era científica. El concepte també ha evolucionat per incloure altres sistemes extrasolars.
A l'[[antiga Grècia]], a la [[Antiga Xina|Xina]], a [[Babilònia]] i, de fet, en totes les civilitzacions premodernes,<ref>{{ref-publicació|nom=Otto E.|cognom=Neugebauer|any=1945|article=The History of Ancient Astronomy Problems and Methods|publicació=Journal of Near Eastern Studies|volum=4|exemplar=1|pàgines=1–38|doi=10.1086/370729}}</ref><ref>{{ref-llibre|nom=Colin|cognom=Ronan|títol=Astronomy in China, Korea and Japan|edició=Walker|capítol=Astronomy Before the Telescope|pàgines=264–265}}</ref> gairebé tothom creia que la Terra estava al centre de l'[[Univers]] i que tots els "planetes" orbitaven la Terra.
=== Babilònia ===
La primera civilització occidental que se sap que tenia un teoria funcional sobre els planetes eren els babilonis, que van viure a [[Mesopotàmia]] el primer i el segon mil·lenni aC. El text astronòmic més antic conservat és una taula de Venus d'Ammisaduqa, una còpia del segle VII aC d'una llista d'observacions dels moviments del planeta Venus que probablement data del segon mil·lenni aC.<ref name="practice" /> Els babilonis també van fundar les bases del que finalment esdevindria l'astrologia occidental.<ref name="book">{{ref-llibre|cognom=Holden |nom=James Herschel |títol=A History of Horoscopic Astrology |any=1996 |editorial=AFA |isbn=978-0866904636 |pàgines=1}}</ref> En ''Enuma anu enlil'', escrit durant el [[Assíria#Període neoassiri|període neoassiri]] el segle VII aC,<ref>{{ref-llibre| volum=8|col·lecció=State Archives of Assyria|títol=Astrological reports to Assyrian kings|editor=Hermann Hunger|any=1992|editorial=Helsinki University Press|isbn=951-570-130-9}}</ref> hi ha una llista de presagis i les seves relacions amb diferents fenòmens celestials com el moviment dels planetes.<ref>{{ref-publicació|article=Babylonian Planetary Omens. Part One. Enuma Anu Enlil, Tablet 63: The Venus Tablet of Ammisaduqa|nom=W. G.|cognom=Lambert|any=1987| url=http://links.jstor.org/sici?sici=0003-0279(198701%2F03)107%3A1%3C93%3ABAOATS%3E2.0.CO%3B2-0|publicació=Journal of the American Oriental Society|consulta=4-2-2008|doi=10.2307/602955|volum=107|pàgines=93}}</ref> Els [[Sumer|sumeris]], els predecessors dels babilonis i una de les primeres civilitzacions, van identificar Venus almenys el 1500 aC.<ref name="ancientmes">{{ref-publicació| url=http://www.folklore.ee/Folklore/vol16/planets.pdf|format=PDF| autor = Kasak, Enn; Veede, Raul|article=Understanding Planets in Ancient Mesopotamia (PDF)| publicació = Electronic Journal of Folklore|consulta=6-2-2008|issn = 1406-0957| volum=16|any = 2001|pàgines = 7–35|editorial = Estonian Literary Museum|editor=Mare Kõiva and Andres Kuperjanov}}</ref>
=== De l'antiga Grècia a l'Europa medieval ===
{| class=wikitable style="margin: 1em auto 1em auto" align=right
|- bgcolor="#ccccff" style="font-size: smaller;"
| colspan="9" align=center | "Esferes planetàries" de Ptolemeu
|- style="font-size: smaller;"
| ''Modern'' || [[Lluna]] || Mercuri || Venus || [[Sol]] || Mart || Júpiter || Saturn
|- style="font-size: smaller;"
| ''Europa medieval''<ref> ''Cosmographia'', Antwerp, 1539 "Celestial Orbs in the Latin Middle Ages", Isis, Vol. 78, Núm. 2 (Juny, 1987), p. 152-173.</ref> || ☾ LVNA || ☿ MERCVRIVS|| ♀VENVS ||☉ SOL || ♂ MARS || ♄ IVPITER || ♃ SATVRNVS
|}
L'antic sistema cosmològic grec va ser pres del dels babilonis,<ref name="ancientmes" /> dels quals van començar a adquirir l'aprenentatge astronòmic al voltant del 600 aC, incloent-hi les constel·lacions i el zodíac.<ref name="burnet">{{ref-llibre|cognom=Burnet|nom=John|títol=Greek philosophy: Thales to Plato|url=http://books.google.cat/books?id=7yUAmmqHHEgC&pg=PR4&sig=9lHUwUNTSf9HS8rTItG5CPVec7o#PPA7,M1|consulta=2008-02-07|any=1950|editorial=Macmillan and Co.|pàgines=7–11}}<!--{{cite web|title=A Chronological History of Babylonian Astronomy|last=Thompson|first=Gary D.|url=http://members.optusnet.com.au/~gtosiris/page9k.html| publisher=members.optusnet.com.au/~gtosiris|year=2007|accessdate=2007-04-30}}{{Rs}}--></ref> Al {{segle|VI|-|s}}, en els babilonis el coneixement astronòmic era molt més avançat que el dels grecs. Les fonts gregues antigues que es coneixen, com la ''Ilíada'' i l'''Odissea'', no mencionen els planetes.<ref name="book">{{ref-llibre|cognom=Holden |nom=James Herschel |títol=A History of Horoscopic Astrology |any=1996 |editorial=AFA |isbn=978-0866904636 |pàgines=1}}</ref>
Al {{segle|I|-|s}}, els grecs havien començat a desenvolupar els seus propis esquemes matemàtics per predir les posicions dels planetes. Aquests sistemes, que es basen en la geometria en lloc de l'aritmètica dels babilonis, a la llarga podrien eclipsar els babilonis amb teories de la complexitat i amplitud, que representen la major part dels moviments astronòmics observats des de la Terra a simple vista. Aquestes teories arribarien a la màxima expressió en l'''Almagest'', escrit per Ptolemeu al segle 2 aC. Tal era el domini del model de Ptolemeu, que va substituir tots els treballs anteriors sobre astronomia i es va mantenir com el text definitiu astronòmic en el món occidental durant tretze segles.<ref name="practice">{{ref-web|títol=The History and Practice of Ancient Astronomy|nom=James|cognom=Evans|editor=Oxford University Press|any=1998|pàgines=296–7|url=http://books.google.cat/books?id=nS51_7qbEWsC&pg=PA17&lpg=PA17&dq=babylon+greek+astronomy&source=web&ots=c1afKhoAt6&sig=A4cDSCcvWmd6B9e9YPZ9T1I91GM#PPA15,M1|consulta=4-02-2008}}</ref><ref name="almagest">{{ref-publicació|nom=Bernard R.|cognom=Goldstein|article=Saving the phenomena : the background to Ptolemy's planetary theory| publicació=Journal for the History of Astronomy|volum=28|exemplar=1|any=1997|pàgines=1–12|lloc=Cambridge (UK) |url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1997JHA....28....1G|consulta=6-02-2008}}</ref>
Per als grecs i els romans, hi havia set planetes coneguts, cadascú suposat al voltant de la Terra d'acord amb les complexes lleis establertes per Ptolemeu. Eren, en ordre creixent des de la Terra (en ordre de Ptolemeu): la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn.<ref name="oed">{{ref-web| url= http://dictionary.oed.com/cgi/entry/50180718?query_type=word&queryword=planet|editor= Oxford English Dictionary|títol= planet, n.|consulta=2008-02-07|mes=desembre|any=2007}} ''Note: select the Etymology tab ''</ref><ref name="almagest" /><ref>{{ref-llibre|títol=Ptolemy's Almagest|autor= Ptolemy|coautors=Toomer, G. J.|editorial=Princeton University Press|any=1998|isbn=9780691002606}}</ref>
=== Canvi de paradigma ===
Amb l'adveniment de la [[teoria heliocèntrica]] de [[Nicolau Copèrnic|Copèrnic]] ([[1543]]) (que té un precedent en la d'[[Aristarc de Samos]]), la [[Terra]] va ser considerada com a planeta, i el [[Sol]] i la [[Lluna]] van deixar de ser-ho. Per tant, el nombre de planetes va ser reduït a sis. L'any [[1781]], [[William Herschel]] va descobrir [[Urà (planeta)|Urà]], l'any [[1846]] [[Johann Galle]] va descobrir [[Neptú (planeta)|Neptú]] i l'any [[1930]] [[Clyde Tombaugh]] va descobrir [[(134340) Plutó|Plutó]], que va ser considerat un planeta fins a l'any [[2006]], any en què la Unió Astronòmica Internacional canvià la definició de planeta i creà la classe d'objectes denominats ''planetes nans''.
Actualment, els planetes que millor coneixem són els vuit del nostre [[sistema solar]]. Els quatre més acostats al Sol són [[Planeta tel·lúric|planetes tel·lúrics]]: [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], la [[Terra]] i [[Mart (planeta)|Mart]]. Els altres quatre més llunyans són [[Gegant gasós|planetes de gas]]: [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]].
Però s'han descobert altres planetes. Es coneixen com a [[planeta extrasolar|''planetes'' ''extrasolars'']]. Són planetes que orbiten al voltant d'altres [[estrella|estrelles]] que no són el [[Sol]]. L'any [[1995]], [[astrònom]]s de l'observatori de [[Ginebra]] van descobrir un planeta extrasolar amb una massa comparable a la de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] orbitant al voltant de ''[[51 Pegasi]]'', una [[estrella]] similar al [[Sol]]. Anys més tard, [[astrònom]]s [[estatunidenc|nord-americans]] van descobrir dos planetes més grans que [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] a les [[òrbita|òrbites]] de dues [[estrella|estrelles]] similars al [[Sol]], ''[[47 Ursae Majoris]]'' i ''[[70 Virginis]]''.
=== El Renaixement europeu ===
{| class=wikitable style="margin: 1em auto 1em auto" align=right
|- bgcolor=#ccccff style="font-size: smaller;"
| colspan=9 align=center| Planetes del Renaixement
|- style="font-size: smaller;"
| Mercuri || Venus || Terra || Mart || Júpiter || Saturn
|}
{{Vegeu també|Heliocentrisme}}
Els cinc planetes clàssics, visibles a ull nu, han estat coneguts des de temps antics, i han tingut un impacte significatiu en [[mitologia]], cosmologia religiosa i [[astronomia]] antiga. A mesura que el coneixement científic augmentava, tanmateix, la comprensió del terme ''planeta'' canviava d'una cosa que es movia al llarg del cel a un cos que orbitava la Terra; i al {{segle|XVI}}, una cosa que orbitava directament el Sol, quan el [[model heliocèntric]] de [[Nicolau Copèrnic]], [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Johannes Kepler|Kepler]] va guanyar influència.
Inicialment, quan es van descobrir els primers satèl·lits de Júpiter i Saturn al {{segle|XVII}}, els termes ''planeta'' i ''satèl·lit'' es podien intercanviar –tot i que l'últim esdevindria gradualment més utilitzant al segle següent.<ref>{{ref-publicació| cognom=Cassini|nom=Signor|article=''A Discovery of two'' New Planets ''about'' Saturn, ''made in the Royal Parisian Observatory by Signor'' Cassini, ''Fellow of both the Royal Societys, of'' England ''and'' France; ''English't out of French.''|publicació=Philosophical Transactions (1665–1678)|any=1673|volum=8|pàgines=5178–85|doi=10.1098/rstl.1673.0003}} Note: This journal became the Philosophical Transactions of the Royal Society of London in 1775. There may just be earlier publications within the [[Journal des sçavans]]</ref> Fins a mitjan {{segle|XIX}}, el nombre de "planetes" va augmentar ràpidament, ja que la comunitat científica llistava com a planeta qualsevol objecte descobert que orbités el Sol.
=== Segle {{Romanes|XIX}} ===
{| class=wikitable style="margin: 1em auto 1em auto" align=right
|- bgcolor=#ccccff style="font-size: smaller;"
| colspan=11 align=center| Planetes de principis del 1800
|- style="font-size: smaller;"
| Mercuri || Venus || Terra || Mart || Vesta || Juno || Ceres || Pal·les || Júpiter || Saturn || Urà
|}
Al {{segle|XIX}}, els astrònoms van adonar-se que els planetes recentment descoberts que havien estat classificats com a planetes durant mig segle (com [[Ceres (planeta nan)|Ceres]], [[(2) Pal·les|Pal·les]] i [[(4) Vesta|Vesta]]) eren molt diferents que els tradicionals. Aquests cossos estaven en la mateixa regió de l'espai entre Mart i Júpiter (el [[cinturó d'asteroides]]), i tenien una massa molt menor; per això, es van reclassificar com a "[[asteroide]]s". Com que no hi havia definició formal, es va entendre un planeta com a qualsevol cos "gran" que orbitava el Sol. Com que hi havia molta diferència entre planetes i asteroides, i semblava que els descobriments s'havien acabat després del de Neptú el 1846, no se'n necessitava cap definició formal.<ref>{{ref-web|cognom=Hilton|nom=James L.|data= 2001-09-17|url =http://aa.usno.navy.mil/faq/docs/minorplanets.php|títol=When Did the Asteroids Become Minor Planets?|editor=U. S. Naval Observatory|consulta= 8-4-2007}}</ref>
=== Segle XX ===
{| class=wikitable style="margin: 1em auto 1em auto" align=right
|- bgcolor=#ccccff style="font-size: smaller;"
| colspan=9 align=center| Planetes des de finals del 1800 fins al 1930
|- style="font-size: smaller;"
| Mercuri || Venus || Terra || Mart || Júpiter || Saturn || Urà || Neptú
|}
Tanmateix, al {{segle|XX}} es va descobrir [[(134340) Plutó|Plutó]]. Les observacions inicials van fer pensar que era més gran que la Terra,<ref>{{ref-llibre| títol = Planet Quest: The Epic Discovery of Alien Solar Systems|nom = K.|cognom=Croswell|editorial = The Free Press|any = 1997|pàgines = 57|isbn = 978-0684832524}}</ref> i per això de seguida es va acceptar com a novè planeta. Posteriorment, es va descobrir que el cos era de fet molt més petit: el 1936, [[Raymond Lyttleton]] va suggerir que Plutó podria ser un satèl·lit escapat de [[Neptú (planeta)|Neptú]]<ref>{{ref-publicació| cognom=Lyttleton|nom=Raymond A.|any=1936|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|volum=97|pàgines=108|article= On the possible results of an encounter of Pluto with the Neptunian system|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1936MNRAS..97..108L}}</ref> i el 1964 [[Fred Lawrence Whipple|Fred Whipple]] va suggerir que Plutó podria ser un cometa.<ref>{{ref-publicació| publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America|volum=52|pàgines=565–594|cognom=Whipple|nom=Fred|any=1964|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1964PNAS...52..565W|article= The History of the Solar System|doi= 10.1073/pnas.52.2.565| pmid=16591209| exemplar=2| pmc=300311}}</ref> Tanmateix, com que encara era més gran que els asteroides coneguts i semblava que no formava part d'una població més gran,<ref>{{ref-publicació| publicació=Scientific American|any=1996|mes=maig|pàgines=46–52|cognom=Luu|nom=Jane X.|coautors=Jewitt, David C.|article=The Kuiper Belt|volum=274|exemplar=5|doi=10.1038/scientificamerican0596-46}}</ref> es va mantenir el seu estat fins al 2006.
{| class=wikitable style="margin: 1em auto 1em auto" align=right
|- bgcolor=#ccccff style="font-size: smaller;"
| colspan=9 align=center|'''Planetes 1930-2006'''
|- style="font-size: smaller;"
| Mercuri || Venus || Terra || Mart || Júpiter || Saturn || Urà || Neptú || Plutó
|}
El 1992, els astrònoms [[Aleksander Wolszczan]] i [[Dale Frail]] van anunciar el descobriment de planetes al voltant d'un [[púlsar]], [[PSR B1257+12]].<ref name="Wolszczan">{{ref-publicació| autor=Wolszczan, A.; Frail, D. A.|article=A planetary system around the millisecond pulsar PSR1257+12|publicació=Nature|any=1992|volum=355|pàgines=145–147|url=http://www.nature.com/nature/journal/v355/n6356/abs/355145a0.html|doi = 10.1038/355145a0}}</ref> Aquest descobriment es considera generalment la primera detecció d'un sistema planetari al voltant d'una altra estrella. Llavors, el 6 d'octubre de 1995, [[Michel Mayor]] i [[Didier Queloz]] de la [[Universitat de Ginebra]] va anunciar la primera detecció definitiva d'un [[exoplaneta]] orbitant una estrella de [[seqüència principal]] ordinària ([[51 Pegasi]]).<ref name="Mayor">{{ref-publicació| cognom=Mayor|nom=Michel|coautors=Queloz, Didier| article=A Jupiter-mass companion to a solar-type star| publicació=Nature| any=1995| volum=378| pàgines=355–359| doi= 10.1038/355145a0}}</ref>
El descobriment de planetes extrasolars va portar una altra ambigüitat en la definició de planeta; el punt en què un planeta esdevé una estrella. Molts planetes extrasolars són diverses vegades la massa de Júpiter, apropant-se a objectes estel·lars coneguts com a [[nana marró|''nanes marrons'']].<ref>{{ref-web|any=2006|títol=IAU General Assembly: Definition of Planet debate| url=http://astro2006.meta.mediastream.cz/Astro2006-060822-01.asx|format=.wmv|editor=MediaStream.cz|consulta=2008-08-23}}</ref> Les nanes marrons es consideren generalment estrelles, ja que poden fusionar [[deuteri]], un isòtop pesant de l'[[hidrogen]]. Mentre que les estrelles més massives que 75 vegades la massa de Júpiter fusionen hidrogen, estrelles amb només 13 [[massa de Júpiter|masses de Júpiter]] poden fusionar deuteri. Tanmateix, el deuteri és força rar, i la major part de les nanes marrons haurien deixat de fusionar deuteri molt abans del seu descobriment. Això les faria indistingibles de planetes supermassius.<ref>{{ref-publicació| cognom=Basri|nom=Gibor|article= Observations of Brown Dwarfs|publicació=Annual Review of Astronomy and Astrophysics|any=2000|volum=38|pàgines=485|doi=10.1146/annurev.astro.38.1.485}}</ref>
=== Segle XXI ===
{| class=wikitable style="margin: 1em auto 1em auto" align=right
|- bgcolor=#ccccff style="font-size: smaller;"
| colspan=8 align=center|''' Planetes 2006- '''
|- style="font-size: smaller;"
| Mercuri || Venus || Terra || Mart || Júpiter || Saturn || Urà || Neptú
|}
Amb el descobriment durant la segona meitat del {{segle|XX}} de més objectes del sistema solar i objectes grans al voltant d'altres estrelles, van sorgir conflictes sobre la definició dels planetes. Hi va haver desacord en particular sobre si un objecte ha de ser considerat un planeta si forma part d'una població, com un [[Cinturó d'asteroides|cinturó]], o si era prou gran per generar energia mitjançant la [[fusió termonuclear]] del deuteri.
Un nombre creixent d'astrònoms va advocar per Plutó en la desclassificació com a planeta, ja que s'havien descobert molts objectes de mida similar a la mateixa regió (el [[cinturó de Kuiper]]) durant la dècada de 1990 i principis de 2000. Es va descobrir que Plutó només era un dels cossos d'una població de milers.
Reconeixent el problema, la Unió Astronòmica Internacional va crear la definició de planeta el 2006. El nombre de planetes es va reduir als vuit cossos més grans que havien netejat la seva òrbita (Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú), i es va crear una nova classe, els [[planetes nans]]. Inicialment, eren [[Ceres (planeta nan)|Ceres]], [[(134340) Plutó|Plutó]] i [[Eris (planeta nan)|Eris]].<ref>{{ref-web|cognom=Green| nom =D. W. E.| editor=Central Bureau for Astronomical Telegrams, International Astronomical Union |data=13-9-2006|títol=(134340) Pluto, (136199) Eris, and (136199) Eris I (Dysnomia) |url=http://www.cfa.harvard.edu/iau/special/08747.pdf|format={{PDF}} | llengua = anglès}}</ref>
==== La definició de planeta extrasolar ====
{| class=wikitable style="margin: 1em auto 1em auto" align=right
|- bgcolor=#ccccff style="font-size: smaller;"
| colspan=5 align=center |'''Planetes nans de 2006-'''
|- style="font-size: smaller;"
| Ceres || Plutó || Makemake || Haumea || Eris
|}
El 2003, la Unió Astronòmica Internacional (UAI), Grup de Treball sobre planetes extrasolars, va fer una declaració de posició sobre la definició d'un planeta que incorpora la següent definició de treball, en la seva majoria es va concentrar a la frontera entre planetes i els nans marrons:<ref name=WSGESP>{{ref-web|any=2001|obra=UAI|títol=Working Group on Extrasolar Planets (WGESP) of the International Astronomical Union|url=http://www.dtm.ciw.edu/boss/definition.html|consulta=2008-08-23}}</ref>
<imagemap>
Image:EightTNOs.png|miniatura|Comparació d'[[Eris (planeta nan)|Eris]], [[(134340) Plutó|Plutó]], [[(136472) Makemake|Makemake]], [[Haumea (planeta nan)|Haumea]], [[90377 Sedna|Sedna]], [[(90482) Orc|Orc]], [[50000 Quaoar|Quaoar]], [[20000 Varuna|Varuna]], i [[Terra]] (tot a escala).
# Earth
rect 646 1714 2142 1994 [[Terra|La Terra]]
# Eris and Dysnomia
circle 226 412 16 [[Dysnomia (lluna)|Dysnomia]]
circle 350 626 197 [[Eris (planeta nan)|Eris]]
# Pluto and Charon
circle 1252 684 86 [[Caront (satèl·lit)|Caront]]
circle 1038 632 188 [[(134340) Plutó|Plutó]]
# Makemake
circle 1786 614 142 [[(136472) Makemake|Makemake]]
# Haumea
circle 2438 616 155 [[Haumea (planeta nan)|Haumea]]
# Sedna
circle 342 1305 137 [[90377 Sedna|Sedna]]
# Orc
circle 1088 1305 114 [[(90482) Orc|Orc]]
# Quaoar
circle 1784 1305 97 [[50000 Quaoar|Quaoar]]
# Varuna
circle 2420 1305 58 [[20000 Varuna|Varuna]]
# link to image (under all other links)
rect 0 0 2749 1994 [[Fitxer:EightTNOs.png|Objectes transneptunians]]
desc bottom-right
# - enllaça amb la icona de gràfic, si es vol
# Notes:
# Pel detalls sobre la nova codificació de les imatges cliqueu aquí: [[MW: Extensió: imagemap]]
# Si bé pot semblar estrany, és important per mantenir en ordre els codis d'un sistema en particular. La codificació pot fer clic tracta el primer objecte creat en una àrea com el de la part de dalt.
# Llunes s'han de posar a "dalt" perquè els seus cercles més petits no desapareixeran i "baix" per les seves respectives eleccions primàries.
</imagemap><br />
# Objectes amb masses reals per sota dels límits de la massa per a la fusió termonuclear del deuteri (calculat actualment a 13 vegades la massa de Júpiter per a objectes amb tanta abundància isotòpica com el Sol [31]), que orbiten estrelles o restes estel·lars, són "planetes" (no importa com es van formar). La massa i la grandària mínima requerida perquè un objecte extrasolar sigui considerat planeta ha de ser la mateixa que la utilitzada en el sistema solar.
# Els objectes subestelars amb masses reals per sobre dels límits de la massa per a la fusió termonuclear del deuteri són "nanes marrons", no importa com es van formar o on es trobin.
# Flotant lliurement en cúmuls estel·lars joves amb masses per sota dels límits de la massa per a la fusió termonuclear del deuteri, no són "planetes", sinó que són "subnanes marrons" (o el nom que sigui més apropiat).
Aquesta definició ha estat àmpliament utilitzada pels astrònoms quan els descobriments d'exoplanetes s'han publicat en revistes acadèmiques. [32] Tot i que temporalment, continua sent una eficaç definició de treball fins que s'adopti formalment un caràcter més permanent. No obstant això, no aborda la controvèrsia sobre el límit inferior de massa, [33] que es va mantenir allunyat de la controvèrsia sobre els objectes en el sistema solar.
== Classificacions anteriors ==
La taula de sota llista cossos del [[sistema solar]] anteriorment considerats planetes:
{| class=wikitable
!width="320px"| Cossos
! Notes
|-
| [[Sol]], [[Lluna]]
|style="font-size:90%;"| Classificats com a planetes en l'[[història antiga|antiguitat]], d'acord amb la definició emprada llavors.
|-
| [[Ió (satèl·lit)|Ió]], [[Europa (lluna)|Europa]], [[Ganímedes (satèl·lit)|Ganímedes]] i [[Cal·listo (satèl·lit)|Cal·list]]
|style="font-size:90%;"| Les quatre llunes més grans de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], conegudes com a [[Satèl·lits galileans|''llunes galileanes'']] per haver estat descobertes per [[Galileo Galilei]]. Ell s'hi va referir com a "planetes medicians" en honor del patronatge dels [[Medici]].
|-
| [[Tità (lluna)|Tità]],{{Ref_label|B|b|none}} [[Jàpet (satèl·lit)|Jàpet]],{{Ref_label|C|c|none}} [[Rea (satèl·lit)|Rea]],{{Ref_label|C|c|none}} [[Tetis (satèl·lit)|Tetis]],{{Ref_label|D|d|none}} i [[Dione (satèl·lit)|Dione]]{{Ref_label|D|d|none}}
|style="font-size:90%;"| Cinc de les [[satèl·lits naturals de Saturn|llunes]] de [[saturn (planeta)|Saturn]] descobertes per [[Christiaan Huygens]] i [[Giovanni Domenico Cassini]].
|-
| [[Ceres (planeta nan)|Ceres]],{{Ref_label|E|e|none}} [[(2) Pal·les|Pal·les]], [[3 Juno|Juno]], i [[(4) Vesta|Vesta]]
|style="font-size:90%;"| Els primers [[asteroides]] coneguts, descoberts entre [[1801]] i [[1807]] fins a la seva reclassificació com a asteroides cap al [[1850]].<ref>{{ref-web
| url = http://spaceweather.com/swpod2006/13sep06/Pollock1.jpg| títol = The Planet Hygea| consulta=2008-04-18| obra = spaceweather.com| any = 1849|llengua = anglès
}}</ref>
Ceres ha estat subseqüentment classificat com un [[planeta nan]].
|-
| [[(5) Astrea|Astrea]], [[6 Hebe|Hebe]], [[7 Iris|Iris]], [[8 Flora|Flora]], [[9 Metis|Metis]], [[(10) Higiea|Higiea]], [[(11) Partènope|Partènope]], [[(12) Victòria|Victòria]], [[(13) Egèria|Egèria]], [[14 Irene|Irene]], [[(15) Eunòmia|Eunòmia]]
|style="font-size:90%;"| Més [[asteroides]], descoberts entre [[1845]] i [[1851]]. La ràpida expansió de la llista va acabar provocant la seva reclassificació com a [[asteroides]] pels astrònoms, i això va acabar sent amplament acceptat el [[1854]].<ref>{{ref-web
| url = http://aa.usno.navy.mil/faq/docs/minorplanets.php| títol = When did asteroids become minor planets?| consulta=2008-05-08| autor = Hilton, James L.| obra = U.S. Naval Observatory|llengua = anglès
}}</ref>
|-
| [[(134340) Plutó|Plutó]]{{Ref_label|F|f|none}}
|style="font-size:90%;"| [[Objecte transneptunià]] amb [[semieix major|semieixos majors]] més enllà de [[Neptú (planeta)|Neptú]]. El 2006, Plutó va ser reclassificat com un [[planeta nan]].
|}
== Formació ==
{{Article principal|Nebulosa solar}}
No se sap del cert com es formen els planetes. La teoria prevalent és que es formen durant el col·lapse d'una [[nebulosa]] en un disc de gas i pols prima. Una [[protoestrella]] es forma al centre, envoltada d'un [[disc protoplanetari]] rotant. De mica en mica, les partícules de pols van acumulant massa per formar cossos cada cop més grans. Es formen concentracions de massa locals, anomenades ''[[planetesimals]]'', que acceleren el procés d'[[acreció]] atraient encara més massa per la seva atracció gravitacional. Aquestes concentracions esdevenen més denses fins que col·lapsen sota la gravetat per formar [[protoplaneta|protoplanetes]].<ref>{{ref-publicació| nom=G. W.|cognom=Wetherill|article=Formation of the Terrestrial Planets|publicació=Annual Review of Astronomy and Astrophysics|any=1980|volum=18|pàgines=77–113|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1980ARA&A..18...77W|consulta=2008-08-23|doi=10.1146/annurev.aa.18.090180.000453}}</ref> Després que un planeta arribi a un diàmetre superior al de la Lluna, comença a acumular una atmosfera que augmenta el ritme de captura de [[planetesimal]]s a causa del fre aerodinàmic.<ref>{{ref-publicació| autor=Inaba, S.; Ikoma, M.|article=Enhanced Collisional Growth of a Protoplanet that has an Atmosphere|publicació=Astronomy and Astrophysics|any=2003|volum=410|pàgines=711–723|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2003A&A...410..711I|consulta=2008-08-23|doi = 10.1051/0004-6361:20031248}}</ref>
[[Fitxer:Protoplanetary-disk.jpg|miniatura|esquerra|Impressió artística d'un disc protoplanetari]]
Quan la protoestrella creix prou per formar una [[estrella]], el disc supervivent s'elimina cap enfora a causa de la [[fotoevaporació]], [[vent solar]], [[Efecte Poynting-Robertson|fre Poynting-Robertson]] i altres efectes.<ref>{{ref-web|cognom=Dutkevitch|nom=Diane|any=1995|url=http://www.astro.umass.edu/theses/dianne/thesis.html|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20071125124958/http://www.astro.umass.edu/theses/dianne/thesis.html|dataarxiu=2007-11-25|títol=The Evolution of Dust in the Terrestrial Planet Region of Circumstellar Disks Around Young Stars|editor=Ph. D. thesis, University of Massachusetts Amherst|consulta=23-8-2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071125124958/http://www.astro.umass.edu/theses/dianne/thesis.html|arxiudata=2007-11-25}} ([[Astrophysics Data System]] [http://adsabs.harvard.edu/abs/1995PhDT..........D entry])</ref><ref>{{ref-publicació| autor=Matsuyama, I.; Johnstone, D.; Murray, N.|article=Halting Planet Migration by Photoevaporation from the Central Source|publicació=The Astrophysical Journal|any = 2005|volum=585|exemplar=2|pàgines=L143–L146|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2003astro.ph..2042M|consulta=2008-08-23|doi = 10.1086/374406}}</ref> Posteriorment, encara hi pot haver molts protoplanetes orbitant l'estrella, però amb el temps col·lidiran i formaran un únic planeta més gran o alliberaran material que absorbiran protoplanetes més grans o planetes.<ref>{{ref-publicació| cognom=Kenyon|nom=Scott J.|coautors=Bromley, Benjamin C.|publicació=Astronomical Journal|volum=131|pàgines=1837| any=2006|doi=10.1086/499807|article= Terrestrial Planet Formation. I. The Transition from Oligarchic Growth to Chaotic Growth}}</ref> Els objectes que han esdevingut més grans capturaran més matèria al seu veïnat orbital per esdevenir planetes. Mentrestant, els protoplanetes que han evitat col·lisions poden esdevenir [[satèl·lit natural|satèl·lits naturals]] de planetes per un procés anomenat ''captura gravitacional'', o romandre en cinturons d'altres objectes i esdevenir [[planeta nan|planetes nans]].
Els impactes energètics dels [[planetesimal]]s més petits (de la mateixa manera que la [[radioactivitat]]) escalfaran el planeta, fent que es fongui parcialment. L'interior del planeta es comença a diferenciar per massa, desenvolupant un nucli més dens.<ref>{{ref-publicació| publicació=Icarus|any=1987|volum=69|pàgines=239|cognom=Ida|nom=Shigeru|coautors=Nakagawa, Yoshitsugu; Nakazawa, Kiyoshi|article= The Earth's core formation due to the Rayleigh-Taylor instability|doi=10.1016/0019-1035(87)90103-5}}</ref> Els planetes terrestres més petits perden les seves atmosferes a causa d'aquesta acreció, però els gasos perduts es poden substituir per [[desgasificació]] del mantell i dels impactes de [[cometa|cometes]].<ref>{{ref-publicació| cognom=Kasting|nom=James F.|article=Earth's early atmosphere|publicació=Science|any=1993|volum=259|pàgines=920|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1993Sci...259..920K|doi=10.1126/science.11536547|pmid=11536547|exemplar=5097}}</ref>
Amb el descobriment i observació de més [[sistema planetari|sistemes planetaris]] al voltant d'altres estrelles, ha estat possible elaborar, revisar o fins i tot substituir aquesta informació. Es creu que el nivell de [[metal·licitat]] –un terme astronòmic per a descriure l'abundància d'[[element químic|elements químics]] amb un [[nombre atòmic]] superior a 2 ([[heli]])– determina la possibilitat que una estrella tingui planetes.<ref>{{ref-notícia|autor=Aguilar, D.; Pulliam, C.|data= 6-1-2004|url = http://cfa-www.harvard.edu/press/archive/pr0404.html|títol= Lifeless Suns Dominated The Early Universe|editorial= Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (Press release)|consulta= 26-8-2006}}</ref>
== Sistema solar ==
{{principal|Sistema solar}}
[[Fitxer:Planets2008.jpg|miniatura|Els planetes i els planetes nans del sistema solar. (Mides a escala, distàncies no a escala)]]
[[Fitxer:Terrestrial planet size comparisons.jpg|miniatura|Els planetes terrestres: Mercuri, Venus, Terra i Mart (a escala)]]
[[Fitxer:Gas giants and the Sun (1 px = 1000 km).jpg|miniatura|esquerra|Els quatre gegants gasosos contra el Sol: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú (a escala)]]
D'acord amb la definició actual de la [[Unió Astronòmica Internacional|UAI]], hi ha vuit planetes al [[sistema Solar|sistema solar]]. Per ordre de distància creixent al [[Sol]], són:
# [[Fitxer:Mercury symbol.svg|14px|{{unicode|☿}}]] '''[[Mercuri (planeta)|Mercuri]]'''
# [[Fitxer:Venus symbol.svg|14px|{{unicode|♀}}]] '''[[Venus (planeta)|Venus]]'''
# [[Fitxer:Earth symbol.svg|14px|{{unicode|⊕}}]] '''[[Terra]]'''
# [[Fitxer:Mars symbol.svg|14px|{{unicode|♂}}]] '''[[Mart (planeta)|Mart]]'''
# [[Fitxer:Jupiter symbol.svg|14px|{{unicode|♃}}]] '''[[Júpiter (planeta)|Júpiter]]'''
# [[Fitxer:Saturn symbol.svg|14px|{{unicode|♄}}]] '''[[Saturn (planeta)|Saturn]]'''
# [[Fitxer:Uranus symbol.svg|14px|{{unicode|♅}}]] '''[[Urà (planeta)|Urà]]'''
# [[Fitxer:Neptune symbol.svg|14px|{{unicode|♆}}]] '''[[Neptú (planeta)|Neptú]]'''
Júpiter, amb 318 masses terrestres, és el més gran, mentre que Mercuri, amb 0,055 masses terrestres és el més petit.
Els planetes del sistema solar es poden dividir en categories basant-se en la seva composició:
* '''[[Planeta rocós|Rocosos]]''': planetes que són similars a la Terra, amb cossos bàsicament composts de [[roca]]: Mercuri, Venus, Terra i Mart.
* '''[[Gegant gasós|Gegants gasosos]] (jovians)''': planetes amb una composició de bàsicament de material [[gas]]ós i que són significativament més massius que els terrestres: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú. Els [[gegant glaçat|gegants glaçats]], que comprenen Urà i Neptú, són una subclasse de gegants gasosos, que es distingeixen dels gegants gasosos per la seva massa més petita, i per la depleció d'hidrogen i heli de les seves atmosferes, amb una proporció significativament alta de roca i gel.
* '''[[Planeta nan|Planetes nans]]''': abans de la [[definició de planeta de la UAI|decisió de l'agost del 2006]], diversos objectes varen ser proposats per astrònoms com a planetes. Tanmateix, el 2006, diversos d'aquests planetes varen ser reclassificats com a planetes nans, objectes diferents dels planetes. Actualment, la UAI reconeix cinc planetes nans en el sistema solar: Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris. Tant en el [[cinturó d'asteroides]] com en el [[cinturó de Kuiper]], hi ha un total de fins a una cinquantena d'objectes en consideració. I n'hi podria haver 200 per descobrir un cop el cinturó de Kuiper hagi estat completament explorat. Els planetes nans comparteixen moltes característiques amb els planetes, i n'és la principal diferència que no són [[dominància orbital|dominants en les seves òrbites]]. Per definició, tots els planetes nans són membres d'una població més gran. Ceres és el cos més gran del [[cinturó d'asteroides]], mentre que Plutó i Makemake són membres del [[cinturó de Kuiper]] i Eris és un membre del [[disc dispers]]. Científics com [[Michael E. Brown|Mike Brown]] creuen que hi poden haver una quarantena d'[[objectes transneptunians]] que es podrien classificar com a planetes nans sota la definició de la UAI.<ref>{{ref-web
| url = http://www.space.com/scienceastronomy/060228_stern_interview.html| títol = Behind the Pluto Mission: An Interview with Project Leader Alan Stern| consulta=2008-08-23| cognom = Amburn| nom = Brad| obra = Space.com| data = 2006-02-28|llengua = anglès
}}</ref>
{| class=wikitable style="margin: 1em auto 1em auto"
|- bgcolor=#ccccff
|+ Atributs planetaris
|-
!
!style="font-size: smaller;"|Nom
!style="font-size: smaller;"|Diàmetre<br />equatorial{{ref label|a|a|a}}
!style="font-size: smaller;"|Massa{{ref label|a|a|a}}
!style="font-size: smaller;"|Radi<br />orbital ([[Unitat astronòmica|UA]])
!style="font-size: smaller;"|[[Període orbital]]<br />(anys)
!style="font-size: smaller;"|[[Inclinació|Inclinació <br />a l'equador solar]] (°)
!style="font-size: smaller;"|[[Excentricitat orbital|Excentricitat<br />orbital]]
!style="font-size: smaller;"|[[Període de rotació]]<br />(dies)
!style="font-size: smaller;"|[[Satèl·lits naturals|Satèl·lits]]<br />batejats{{ref label|c|c|c}}
!style="font-size: smaller;"|Anells
!style="font-size: smaller;"|[[Atmosfera d'un cos celest|Atmosfera]]
|-
! rowspan=4 style="background: #DDEEFF;"|[[Planeta rocós|Rocosos]]
| [[Mercuri (planeta)|Mercuri]]
| align=center|0.382
| align=center|0.06
| align=center|0.39
| align=center|0.24
| align=center|3.38
| align=center|0.206
| align=center|58.64
| align=center|—
| align=center|no
| align=center|mínima
|-
| [[Venus (planeta)|Venus]]
| align=center|0.949
| align=center|0.82
| align=center|0.72
| align=center|0.62
| align=center|3.86
| align=center|0.007
| align=center|-243.02
| align=center|—
| align=center|no
| align=center|[[Diòxid de carboni|CO<sub >2</sub>]], [[Nitrogen|N<sub>2</sub>]]
|-
| [[Terra]]{{ref label|b|b|b}}
| align=center|1.00
| align=center|1.00
| align=center|1.00
| align=center|1.00
| align=center|7.25
| align=center|0.017
| align=center|1.00
| align=center|[[Lluna|1]]
| align=center|no
| align=center|N<sub>2</sub>, [[Oxigen|O<sub>2</sub>]]
|-
| [[Mart (planeta)|Mart]]
| align=center|0.532
| align=center|0.11
| align=center|1.52
| align=center|1.88
| align=center|5.65
| align=center|0.093
| align=center|1.03
| align=center|[[Llunes de Mart|2]]
| align=center|no
| align=center|CO<sub >2</sub>, N<sub>2</sub>
|-
! rowspan=4 style="background: #DDEEFF;"|[[Gegant gasós|Gegants gasosos]]
| [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]
| align=center|11.209
| align=center|317.8
| align=center|5.20
| align=center|11.86
| align=center|6.09
| align=center|0.048
| align=center|0.41
| align=center|[[Llunes de Júpiter|49]]<!--49 named, 62 secured, 63 known-->
| align=center|[[Anells de Júpiter|sí]]
| align=center|[[Hidrogen|H<sub>2</sub>]], [[Heli|He]]
|-
| [[Saturn (planeta)|Saturn]]
| align=center|9.449
| align=center|95.2
| align=center|9.54
| align=center|29.46
| align=center|5.51
| align=center|0.054
| align=center|0.43
| align=center|[[Llunes de Saturn|52]]<!--52 named, 60 secured, ~200 known-->
| align=center|[[Anells de Saturn|sí]]
| align=center|H<sub>2</sub>, He
|-
| [[Urà (planeta)|Urà]]
| align=center|4.007
| align=center|14.6
| align=center|19.22
| align=center|84.01
| align=center|6.48
| align=center|0.047
| align=center|-0.72
| align=center|[[Llunes d'Urà|27]]<!--all known moons are named-->
| align=center|[[Anells d'Urà|sí]]
| align=center|H<sub>2</sub>, He
|-
| [[Neptú (planeta)|Neptú]]
| align=center|3.883
| align=center|17.2
| align=center|30.06
| align=center|164.8
| align=center|6.43
| align=center|0.009
| align=center|0.67
| align=center|[[Satèl·lits naturals de Neptú|13]]<!--all known moons are named-->
| align=center|[[Anells de Neptú|sí]]
| align=center|H<sub>2</sub>, He
|-
! rowspan="5" style="background: #DDEEFF;"|[[Planeta nan|Nans]]
|align="left"| [[(1) Ceres]]
|align=center| 0,08
|align=center| 0,000 2
|align=center| 2,5–3,0
|align=center| 4,60
|align=center| 10,59
|align=center| 0,080
|align=center| 0,38
|align=center| 0
|align=center| no
|align=center| cap
|- align=center
| align=left| [[(134340) Plutó|Plutó]]
|align=center| 0,19
|align=center| 0,002 2
|align=center| 29,7–49,3
|align=center| 248,09
|align=center| 17,14
|align=center| 0,249
|align=center| −6.39
|align=center| [[Llunes de Plutó|3]]
|align=center| no
|align=center| temporal
|- align=center
| align="left"|[[Haumea]]
|align=center| 0,37×0,16
|align=center| 0,000 7
|align=center| 35,2–51,5
|align=center| 285,38
|align=center| 28,19
|align=center| 0,189
|align=center| 0,16
|align=center| [[Satèl·lits d'Haumea|2]]
|align=center|
|align=center|
|- align=center
| align=left| [[(136472) Makemake|Makemake]]
|align=center|~0,12
|align=center|0,000 7
|align=center|38,5–53,1
|align=center|309,88
|align=center|28,96
|align=center|0,159
|align=center| ?
|align=center| 0
|align=center| ?
|align=center| ? {{ref label|d|d|d}}
|- align=centermercuri
| align="left"|[[Eris (planeta nan)|Eris]]
|align=center| 0,19
|align=center| 0,002 5
|align=center| 37,8–97,6
|align=center| ~557
|align=center| 44,19
|align=center| 0,442
|align=center| ~0,3
|align=center| [[Disnòmia (satèl·lit)|1]]
|align=center| ?
|align=center| ? {{ref label|d|d|d}}
|-
|colspan=12 style="background: #FFFFFF; border-right:1px solid white; border-bottom:1px solid white; border-left:1px solid white;"|<div class="references-small" style="margin-bottom: 0em;">
:{{note label|a|a|a}} Mesurat respecte a la Terra.
:{{note label|b|b|b}} Vegeu l'article [[Terra]] per a valors absoluts.
:{{note label|c|c|c}} Júpiter té el nombre més gran de satèl·lits naturals (63) del sistema solar.<ref name=Sheppard>{{ref-web|títol=The Jupiter Satellite Page (Now Also The Giant Planet Satellite and Moon Page)
|editor=Carnegie Institution for Science
|autor=[[Scott S. Sheppard]]
|url=http://www.dtm.ciw.edu/users/sheppard/satellites/
|consulta=7-6-2009}}</ref>
:{{note label|d|d|d}} Com Plutó, quan està a prop del [[àpside|periheli]], se sospita d'una possible atmosfera temporal.
</div>
|}
== Planetes interstel·lars ==
Diverses [[simulació per ordinador|simulacions per ordinador]] de formació estel·lar i de sistemes planetaris han suggerit que alguns [[planemo|objectes de massa planetària]] serien expulsats a l'[[espai interestel·lar]].<ref>{{ref-publicació|cognom = Lissauer|nom = J. J.|títol=Timescales for Planetary Accretion and the Structure of the Protoplanetary disk|publicació = Icarus|volum = 69| pàgines = 249–265|any = 1987|doi=10.1016/0019-1035(87)90104-7|llengua = anglès}}
</ref> Alguns científics han argumentat que aquests objectes itinerants s'haurien de classificar com a "planetes". Tanmateix, d'altres han suggerit que haurien de ser considerats estrelles de baixa massa.<ref name="clavin">{{ref-publicació|publicació = Astrophysical Journal|cognom = Luhman|nom = K. L.|cognom2 = Adame|nom2 = Lucía|cognom3 = D'Alessio|nom3 = Paola|coautors = Calvet, Núria|títol=Discovery of a Planetary-Mass Brown Dwarf with a Circumstellar Disk|volum = 635|pàgines = L93|doi = 10.1086/498868|any = 2005|url = http://www.nasa.gov/vision/universe/starsgalaxies/spitzerf-20051129.html|editor= NASA Press Release|consulta= 29 novembre 2005|llengua = anglès}}</ref> La comissió de la [[Unió Astronòmica Internacional|UAI]] per a la definició dels planetes extrasolars no hi ha pres posicions.
== Planetes i noms dels dies de la setmana ==
Avui dia planeta designa aquell astre que gira al voltant del Sol. Però abans d'entendre l'Univers com ho fem ara, els observadors del cel, a més de veure-hi uns estels que sempre ocupaven el mateix lloc, n'hi veien també uns altres que s'hi movien de forma erràtica: el Sol, la Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn. El nom planeta prové del grec i significa ''bagabund, persona que va sense direcció fixa''. Sovint el fet que aquests astres es moguessin imprevisiblement s'interpretava com a missatge dels déus i tenia a veure amb la sort de les persones.
* Els set planetes missatgers van donar nom als dies de la setmana: la Lluna (dies lunae>dilluns), Mart (dies martis>dimarts), Mercuri (dies mercurii>dimecres), Júpiter (dies jovis>dijous), Venus (dies veneris>divendres)... El dissabte havia estat el dia de Saturn, canviat després pels jueus i mantingut encara per la llengua anglesa: Saturday. El diumenge era el dia del Sol, el principal planeta, canviat pels cristians i mantingut també pels anglesos: Sunday.
== Notes ==
<references group="nota"/>
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
* [[Stellarium]].
* [[Planeta doble]].
* [[Planeta menor]], cos celeste més menut que un planeta.
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viccionari=planeta}}
* {{ref-web |url = http://www.iau.org/ |títol=Lloc web de la Unió Astronòmica Internacional |llengua = anglès}}
* {{ref-web |url = http://www.sky-pics.net/ |títol = Imatges del sistema solar |llengua = anglès |consulta = 2009-04-08 |arxiuurl = https://web.archive.org/web/20080216074245/http://www.sky-pics.net/ |arxiudata = 2008-02-16 }}
* {{ref-web |url = http://planetquest.jpl.nasa.gov/ |títol = NASA Planet Quest – Exoplanet Exploration |llengua = anglès |consulta = 2009-04-08 |arxiuurl = https://web.archive.org/web/20110225110149/http://planetquest.jpl.nasa.gov/ |arxiudata = 2011-02-25 }}
* {{ref-web |url = http://www.co-intelligence.org/newsletter/comparisons.html |títol=Il·lustració que compara les mides dels planetes entre si, amb el Sol i altres estrelles |llengua = anglès}}
* {{ref-web |url = http://www.iau.org/STATUS_OF_PLUTO.238.0.html |títol = IAU Press Releases since 1999 "The status of Pluto: A Clarification |arxiuurl = https://web.archive.org/web/20071214043704/http://www.iau.org/STATUS_OF_PLUTO.238.0.html |arxiudata = 14 de desembre 2007 |llengua = anglès |consulta = 8 d’abril 2009 }}
* {{ref-web |url = http://www.boulder.swri.edu/~hal/planet_def.html |títol=Regarding the criteria for planethood and proposed planetary classification schemes |coautors = Stern i Levinson |llengua = anglès}}
{{1000 Ciència}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Planetes| ]]
| |||