Diferència entre revisions de la pàgina «Mamikonian»

771 bytes afegits ,  fa 1 mes
m
cap resum d'edició
m (Toponímia)
m
Etiquetes: editor visual Disambiguation links
[[Fitxer:Vartanantz.jpg|miniatura|Vardan Mamikonian a la [[Batalla d'Avarayr]] ([[451]])]]
[[Fitxer:Armenian regions-expansion of the House of Mamikonian.gif|miniatura|Expansió dels Mamikonian]]
'''Mamikonian''' fou(en [[armeni]]: Մամիկոնյան; en [[llatí]]: Mamiconius) va ser una antiga família de ''[[nakharark]]'' (senyors hereditaris) d'[[Regne d'Armènia (antiguitat)|Armènia]], que van governar en diferents moments sobre les regions de [[Beznunik]], [[Taron]], [[Bidlis]], [[Sassun]], [[Bagrevand]] i d'altres ([[c.]] [[300]]-[[862]]). Tenien el títol de [[sparapet]]s hereditaris de l'infantaria.
 
== Origen ==
Els prínceps Mamikonian (els mamikònides) vanes reclamarreclamaven descendènciadescendents dels emperadors de la [[Xina]] i van portar el títol nobiliari de Chenbakur; no obstant més probablement serien [[oròntides]] i haurien estat els governants immemorials de Tayk (Tao), a la frontera entre Armènia i [[Regne d'Ibèria|Ibèria]]. En la monarquia de l'Armènia Major forenvan ser investits amb la dignitat que podríem anomenar com alguatzilagutzil major de la cort.
 
== Història ==
=== Primers prínceps ===
Se sap que el príncep Selkuniq d'[[Olakan]] al [[Taron]] (a la vora de l'Arsànies), amb ajut del rei [[Shapur II]] de Pèrsia, es van revoltar contra [[Tiridates IV]], però fouva ser derrotat per un Mamikonian que va rebre el feu del vençut (la meitat del Taron), en el {{segle|IV|s}}.
 
El primer senyor conegut fouva ser [[Vatshé Mamikonian]] cap al [[330]]-[[339]] en una època en què el rei va intentar posar pau entre els nobles i com que no ho va aconseguir ho va encarregar a Vatshéaquest Mamikonianpersonatge, que va exterminar a les cases Manavaz (de Manavazkert o [[Manazkert]]), delsi queva donar les terresseves foren donadesterres en part als bisbes de Manzakert i [[Bassèn]]. Vatshé Mamikonian (i Vahan Amatuní) també van derrotar els [[Beznuní]] del [[Beznunik]] (regió de [[Khelat]] o [[Akhlat]]) que s'havien aliat als perses i els hi van confiscar les terres. Els armenis van patir una greu derrota (potser l'any 338 o el 339) en la qual va morir el seu cap Vatshé Mamikonian i la direcció de la guerra va passar a Aršavir [[Kamsarakan]] príncep de [[Shirak]] i del [[Arxarunik]].
 
Vardan i Vasak Mamikonian, més tard del [[339]] van dirigir la família però verscap ela l'any [[350]] van perdre el favor del rei Arshak[[Arxak II d'Armènia]] que els va proscriure i es van exiliar al [[Taiq]] on es van establir, recuperant el favor reial i els honors cap al [[355]]. Vasak fouva ser nomenat ''sparapet'' (generalíssimcapità general) i la família també va tenir el càrrec de ''stratelat''. Vasak fores va convertir en cap del partit prorromà i [[Vardan Mamikonian]] fouen el cap del partit persa d'Armènia, després del 350 i fins a una data propera al [[368]].
 
El primer gran lídercap familiar fouva ser [[Vasak Mamikonian]], ''sparapet'' (general en cap) que va defensar Armènia contra els perses ell'any [[367]]-[[368]] i que només va ser derrotat per la traïció de Marujan [[Artsruní]]. Després d'aquesta derrota molts ''nakharark'' (senyors) es van passar al bàndol persa, incloent-hi [[Vahan Mamikonian]], germà de Vasak. Vasak Mamikonian van anar a Pèrsia, ion fouva ser torturat i mort i la seva pell exposada al Castell de l'Oblit (l'any [[368)]]. Vahan Mamikonian fouper la seva banda, va ser nomenat governador persa d'Armènia junt amb Marujan[[Merujan Artsruní]] (l'any [[369)]] i després Vahan segurament va ser assassinat pel seu propi fill Samuel quan va voler imposar al país el [[mazdaismemazdeisme]].
 
=== Vinculació a Pèrsia ===
VersCap ela l'any [[370]] els governadors perses van ser subornats per la reina [[Pharantzem]] i es van canviar de bàndol, i amb l'ajut de Roma el rei [[Pap d'Armènia]] fouva ser coronat el [[370]] i va tenir com ''sparapet'' a [[Muixel I Mamikonian]], fill de Vasak, que va derrotar els perses per tot Armènia i els va foragitar. Pap va morir el [[374]] i la corona va ser donada pels romans a l'[[Arsàcides|arsàcida]] [[Varasdat d'Armènia|Varasdat]], que al començament va col·laborar amb Muixel, però sota consell de Bat o Sembat [[Saharuni]], Muixel va ser assassinat i el càrrec de ''sparapet'' va recaure en Sembat. Llavors [[Vatshé Mamikonian]] va dirigir la família però quan [[Manuel Mamikonian]] (germà de Muixel) va tornar de Pèrsia on havia estat ostatge (juntament amb un altre germà anomenat Koms Mamikonian) Vatshé li va cedir immediata i voluntàriament la direcció de la família. Els Mamikonian es van rebel·lar i van derrotar el rei Varasdat i al seu general Sembat Saharuni a [[Karin]]. Manuel i els seus fills Hemaiak i Artshés van capturar al rei poc després, però el van deixar fugir del país. Manuel va col·locar a la reina [[Zarmandukht]] (viuda de Pap) al tron però ell mateix va assolir tot el poder (378). Llavors va fer una submissió força nominal a Pèrsia i va acceptar un ''[[marzban]]'' (governador) a canvi del respecte absolut a les lleis locals i l'autonomia. Durant quatre anys Manuel fouva exercir de regent junt aamb la reina i més tard ([[384]]) assumí la regència en nom d'[[Arshak III]] (fill de Pap), que es va casar amb Vardandukh, filla de Manuel; el [[385]] Manuel va morir i cap al [[386]] o [[387]] Armènia va ser conquerida per Pèrsia.
 
Vahan Mamikonian i Samuel Mamikonian s'esmenten com a caps familiars prop del [[365]] i del [[390]]. Samuel fouva ser dels pocs ''nakharark'' que no es va voler sotmetre a Pèrsia. Després apareixen altres caps de família: [[Hamazasp Ier Mamikonian|Hamazasp Mamikonian]], casat amb Sahakanokht (Sahakanoysh), filla o hereva del patriarca [[Sant Sahak]] (Sant Isaac) el [[Gregòrides|gregòrida]] darrer descendent mascle [[Gregori l'Il·luminador|Sant Gregori]]) que li va aportar els tres principats gregòrides: l'altra meitat de [[Taron]], centrada a la ciutat d'Ashtishat, [[Bagravand]] o Bagrauandene i Ekeleac o [[Acilisene]]. Van tenir tres fills: Vardan (II), Hemaiak i [[Hamazasp I Mamikonian]]. Hamazasp fouva ser nomenat ''sparapet'' i gran conestable el [[416]] i va morir el [[432]]. [[Vardan II Mamikonian|Vardan II]] va acompanyar al seu avi Sant Sahak a [[Pèrsia]] quan el patriarca fouva ser cridat (i deposat) per [[Bahram V]] i el 428 Vardan va quedar presoner a Pèrsia però fouel van alliberatalliberar el 432 a la mort del seu pare Hamazasp.
 
=== La revolta del 451 ===
El 450 Vardan II Mamikonian, fill de Hamazasp I i de Sahakanoysh, va anar a territori romàde l'[[Imperi Romà d'Orient]] per no haver-se de convertir al [[mazdaismemazdeisme]], però va tornar per agafar la direcció de la revolta nacional, lideratge que el governador [[Vasak de Siunia]] no podia assolir perquè tenia dos fills com a ostatges. Vardan va anar a [[Ankl]] (Àngel) on ja havia esclatat una revolta cristiana local, i va decidir encapçalar l'aixecament., Vegeu:anomenat la [[Rebel·lió d'Ankl]]. Vardan va lluitar contra elsel persesrei persa [[Yezdegerd II]] en una batalla decisiva a la vora del [[Artaz]], prop de la vila d'[[Avarayr]] ([[2 de juny]] de [[451]]) en la qual va morir. Son germà Hemaik, que estavaera al [[Taiq]], va agafar la direcció de la revolta però va morir en combat el 452 prop d'un llogaret anomenat Ordtxenhal, potser Artanudj, entre Taiq i la [[Klardjètia]].
 
Hemaiak va tenir quatre fills: [[Vahan II Mamikonian]] (cap de la rebel·lió nacional el 481-482, que va tenir un fill anomenat Vard), [[Vasak II Mamikonian|Vasak II]], Artaxes i Vard. Els tres grangrans eren presoners del perses, però el 455 forenvan ser alliberats i es van establir amb la seva mare Tzuik a Tsurtav, capital del príncep de [[Gugarq]] (Gogarene) i Tashir. Vard, el fill petit, fouva ser enviat a Taiq peron ava ser criat a la frontera amb els romans d'Orient. Vahan destacava per les seves qualitats. El rei persa el volia al seu costat per donar-li el càrrec de ''marzban'', però tots els nobles perses i més d'un d'armeni li desaconsellaven, per les repercussions de la rebel·lió del 451 encapçalada pel seu oncle i pel seu pare. Vahan II va anar a la cort per dissipar les dubtes del rei, i es dedueix de la crònica de [[Llàtzer de Pharpi]] que va participar en cerimònies mazdeistes segurament per demostrar fidelitat, però no foudevia ser suficient, i no va rebre el nomenament.
 
=== La revolta del 481-482 ===
El [[481]], fent cas al patriarca i al rei georgià [[Vakhtang I Gorgasal]] es va decidir a encapçalar la rebel·lió nacional. Al seu costat va tenir al seu germà [[Vasak II Mamikonian]]. Els revoltats van rebre el suport de molts ''nakharark'' i de la gent del poble. El ''nakharar'' Varaz-Shapuh [[Amatuní]] va revelar al ''marzban'' Aderveshnap[[Aderveshnasp d'Armènia|Aderveshnasp]] els plans del rebels. El ''marzban'' es va espantar i va fugir de [[Dvin]] cap a [[Artaxata]]. Vahan II va entrar a Dvin. Després les seves forces van anar a Artaxata d'on també va fugir el ''marzban'' cap a Pèrsia. Vahan II va quedar l'amo del país, però per guanyar-se l'aliança d'uns dels ''nakharark'' més poderosos, Sahak Bagratuní, [[aspet]] hereditari (comandant de la cavalleria), va fer nomenar aquest com a ''marzban''. Vahan II, que era generalíssimgeneral en cap hereditari d'Armènia, va conservar el comandament militar dels revoltats. El ''marzban'' Aderveshnasp va re-entrar a Armènia i va lliurar la batalla d'Akori, en la qual els armenis, dirigits per Vasak II Mamikonian i Babik de [[Siunia]], van obtenir la victòria. Al mateix temps Vahan II va demanar al rei dels Ibers l'ajuda promesa i [[Vakhtang I Gorgasali|Vakhtang I d'Ibèria]] va enviar uns milers d'auxiliars [[huns]], però a l'hivern el rei els va tornar a cridar al seu país.
 
Al trobar-se sol Vahan II va demanar l'adhesió dels ''nakharark'' neutrals: els [[Artsruní]], els [[Andzevatxí]], els [[Reixtuní]] i els senyors o prínceps de la [[Moxoene]] o [[Mokq]]. Mentre un exèrcit persa es concentrava a [[Her]] ([[Khoi]]) i [[Zarevand]], al nord-est del Llac [[Urmia]], sota el comandament del gran visir (''Hazarbadh'') Suren Pahlav i del comandant de la guàrdia de ''corps'' (Putxtighbansalar) Adhur-Narsé. Vahan II va sortir de [[Dvin]] amb el seu exèrcit cap a la província de l'[[Artaz]] ([[Maku]]) i després cap a la regió del [[llac Van]]. Prop del llogaret conegut com a Nersehapat es van trobar els dos exèrcits i els armenis van obtenir la victòria. A més, Vard Mamikonian, germà de Vahan, que havia estat empresonat al Taiq pels perses i era el seu ostatge, fouva ser alliberat. Vahan va fer reposar als seus fidels al districte de Dzalkotn al [[Airarat]] i mentre eren allí [[Vakhtang I Gorgasal]]rei d'Ibèria va demanar ajut als armenis, carperquè els [[huns]] no havien arribat i estava sent atacat pel general persa Mihran. Vahan va passar llavors al districte de [[Kangark]] o Kangarni al sud del [[Gugarq]], entre Ibèria i Armènia (l'any [[482]]).
 
Mihran remuntant el [[Riu Kura|Kura]] (en [[georgià]] [[Mtkvari|Mtkwari]]) va arribar prop dels armenis. La batalla es va lliurar a Akesga, a l'oest de [[Gori]]. Els armenis i ibers van tindre avantatge al començament però forendesprés es van veure superats pel nombre d'enemics. Babik II de [[Sinuia]] fouva caure ferit i va ser salvat pel mateix Vahan II. Vasak II Mamikonian va morir en combat, com també [[Sahak II Bagratuní|Sahak Bagratuní]]. Hrahat Kamsarakan fouva fetcaure presoner. Vahan es va retirar amb les restes de l'exèrcit cap a Taiq. Mihran va entrar a [[Bassèn]] i va arribar fins a Dou al nord-oest d'[[Erzurum]], just fins a la frontera amb els romans d'Orient. Finalment Mihran va parar la persecució, va oferir un tracte a Vahan (rendició a canvi d'intercedir davant del rei per obtenir una amnistia) però elvan generalcridar fouel cridatgeneral a la cort de [[Ctesifont]] i va retornar. Al marxar Mihran, Vahan va retornar al [[Airarat]] i va entrar a [[Dvin]] on va romandre fins a l'any següent.
 
A la primavera del [[483]] un exèrcit persa va tornar al país, sota el comandament del ''hazaraft'' Zarmihr de la família dels [[Karínides]] i governador de [[Sakastene]] (Sistan). Va creuar l'[[Araxes]] i per Artaxata va arribar a Dvin i va preparar el setge. Vahan va ordenar una sortida en la qualque va causar algunes baixes, però que quasi va costar la vida al patriarca Hovhannes Mandakuni¡, (fouque va ser deixat per mort però encaranomé queestava ferit i va poder tornar a Dvin) i hi van morir dos [[nakharark]]. Vahan va sortir de la ciutat abans de quedar assetjat i es va retirar a les muntanes de [[Bassèn]] i [[Taiq]], territoris fronterers amb l'Imperi Romà d'Orient. El general persa Zarmihr li va preparar una emboscada i encara que va poder fer presoneres a algunes princeses, Vahan i els principals ''[[nakharark]]'' es van poder escapar. Finalment elvan generaldemanar foual cridatgeneral perque anaranés a Ibèria a fer la guerra a Vakhtang I Gorgasal (que també va poder escapar cap a la [[Còlquida]]).
 
Vahan II va passar al [[Taron]] i es va establir a la vila de Dzalik (vila que era domini feudal dels Mamikonian) i d'allí va passar a l'[[Astianene]] ([[Hashteanq]]) i al districte de [[Karin]] (Erzurum) i cap a l'[[Arxamunik]]. El [[484]] el ''marzban'' Shahpuhr de Rayy va sortir del país després d'una greu derrota dels [[sassànides]] contra els [[huns heftalites]], per influir en l'elecció del nou rei. Vahan II va aprofitar i va ocupar fàcilment [[Artaxata]] i [[Dvin]]. El nou rei persa i el general Zarmihr, que no podien enviar cap exèrcit, van enviar a un ambaixador de nom armeni Nikhor Vexnaspadat (en realitat el ''nkhver'' Gushnaspdadh) amb la missió d'establir una autonomia política i religiosa per Armènia i acabar amb el problema nacional.
 
=== Marzbans i prínceps d'Armènia ===
L'enviat va establir el seu quarter a [[Her]] i va enviar missatges a Vahan. Aquest va exigir llibertat de culte i prohibició del culte [[mazdaistamazdeista]] a Armènia; i pels ''nakharark'' el dret d'apel·lació directa al rei (doncs per damunt del ''marzban''). LesEls condicionsperses forenvan acceptadesacceptar aquelles condicions. Després ambdós caps es van reunir i el persa va expressar a l'armeni que el rei [[Balash]] demanava ajut a Vahan contra el seu germà rebel Zarer. Les tropes armènies que Vahan va posar a disposició de Balash van ser decisives per aplanar la revolta. Poc després ValashBalash va rebre a Vahan a la cort i el va confirmar com a generalíssimgeneral hereditari, li va retornar totes les terres expropiades i (a petició de Vahan) va fer el mateix amb els [[Kamsarakan]]. Més tard altres ''nakharark'' (com els [[Artsruní]]) també van veure restituïts tots els seus honors. Un mes després Vahan va rebre del rei el nomenament formal de ''marzban'' d'Armènia que de fet ja exercia. Vahan II fouva ser ''marzban'' durant uns 25 anys, del [[485]] al [[510]]. Va reconstruir monestirs, esglésies i catedrals i va protegir a escriptors com [[Llàtzer de Pharpi]]. Vahan II va morir a tot tardar el 510 i el va succeir el seu germà [[Vard Mamikonian]] conegut com a Vard el Patrici, quereconegut foucom reconeguta ''marzban'' per la cort de Pèrsia.
 
A més de Manuel Mamikonian, que va governar a Armènia sense rei del 378 al 386, set prínceps mamikònides van tenir el principat d'Armènia entre 485 i el [[750]], un d'ells, Hamazasp II (655/656 - 657/658), investit per la cort de [[Constantinoble]] amb la dignitat de [[CuropalatCuropalata]].
 
Vard Mamikonian, conegut com a Vard el patrici, forva ser ''marzban'' d'Armènia per més de quatre anys, al darrere de Vahan II Mamikonian. Les dates del seu govern són incertes, però es va iniciar entre el [[505]] i el [[510]] i va acabar entre el [[509]] i el [[514]].
 
=== Els Mamikonian entre romans i perses ===
[[Vasak II Mamikonian]], germà de Vahan II, va tenir dos fills mascles y una femella: els mascles foreneren Manuel Mamikonian (que va tenir un fill anomenat Gagik) i [[Vardan III Mamikonian]]. El nom de la filla no és conegut. Manuel Mamikonian va encapçalar el partit nacionalista i el ''marzban'' el va fer matar. Això fouva ser un greu error, ja que els ''nakharark'' del partit nacionalista es van revoltar. La direcció de la rebel·lió foula assumidavan perassumir son germà Vardan III Mamikonian i pelel patriarca Hovhannes II Gabelian. Vardan III va fer front al general persa Mihran a la plana de Khalamakh, a [[Taron]], el va derrotar i li va prendre els elefants. Mihran va evacuar Armènia (573). Segons [[Sebeos]], un altre general de nom Golon Mihran fouva ser nomenat ''marzban'' i va envair Armènia, va ocupar [[Ankl]] i algun altre lloc i va dictar una amnistia general (l'any [[574)]]. L'[[Acilisene]] es creu que es va perdre verscap a la meitat del {{segle|VI|s}}, en temps de [[Justinià I|Justinià]].
 
El [[575]] Vardan III es va unir a l'exèrcit romà d'Orient i a la plana de [[Melitene]] es va lliurar una batalla de dos dies, on elsvan persesderrotar forenels derrotatsperses, però després (, el [[577)]], els rebels armenis, sense ajut romà d'Orient, van haver-se de limitar a xocxocs menors i verscap elal [[578]] Vardan III es va retirar a territori romà d'Orient i va passar al servei de l'emperador. Al seu costat vahi estarhavia el seu fill Mamak Mamikonian, cap de família darrera el seu pare.
 
La filla de Vasak Mamikonian va tenir potser un fill anomenat [[Muixel II Mamikonian]], en realitat de filiació no determinada i del que l'historiador Joan Mamikonian diu que fouva ser nakharar de [[Mokq]]. Muixel fouva ser nomenat ''marzban'' d'Armènia del 591 al 593 nomenat pel rei de Pèrsia. El [[593]] el rei de Pèrsia el va cridar a la cort i va ordenar que en arribar fos detingut. Muixel s'hi va presentar amb dos mil homes i no vael van poder ser detingutdetenir. Va presentar-se el rei, que no li va dir res, i sospitant el que li preparaven, va deixar el lloc i va tornar a Armènia. L'emperador rebé la queixa de Muixel II però no va voler trencar l'aliança amb Pèrsia. Llavors Muixel va dimitir i va retornar als seus dominis hereditaris o potser va passar al servei de Constantinoble com a general.
 
Kahan Gail Mamikonian era fill de Mouchel II i governava cap al 591/593 fins al [[604]]. El seu fill fouera Sembat Mamikonian el valent, que governava després del [[604]]. Sembat va tenir un fill anomenat [[Muixel III Mamikonian]] que va morir verscap ela l'any [[650]].
 
=== Els Mamikonian sota el domini musulmà ===
Muixel III va tenir dos fills: [[Grigor Mamikonian]] i [[Hamazasp Mamikonian]] que fouva ser governador d'Armènia pelsota Califat del [[656]] al [[657]] i curopalata d'Armènia nomenat per Constantinoble del [[657]] al [[662]]. Va adquirir el [[Beznunik]] dels [[Reixtuní]]. El 662 el nou patriarca Nersès III i els ''nakharark'' van demanar al califa d'enviar com a governador al seu germà Grigor Mamikonian, que era ostatge a [[Damasc]]; el califa va accedir. Grigor era casat amb una princesa d'[[Aghuània]] i va restaurar molts edificis, iva equilibrar l'economia i va governar pacíficament. Va traslladar les restes de sant [[Gregori l'Il·luminador]] des de Thordan a [[Valarshapat]]. UnaVa donar una relíquia del sant fou donada al seu nebot Varasterdat d'Aghuània, que la vanva confiar al patriarca d'Aghuània Israel i va quedar dipositada aen un monestir anomenat Glkhoivanq (Monestir del Cap). El 681 o 682, aprofitant les guerres civils al Califat, els armenis es van revoltar junt amb els [[Kartli|ibers]] i els [[aghuans]]. VersCap ela l'any 685 els [[khàzars]], aprofitant també les guerres civils, van envair [[Kartli]] i van entrar a Armènia pel nord. Grigor Mamikonian va marxar contra ells, però va morir en combat (685). Els àrabs, després que dos prínceps Mamikonian s'haguessin estatmostrat rebels, van decidir canviar de dinastia, i van nomenar a [[Aixot I Bagratuní|Aixot Bagratuní]]. Per uns anys els Mamikonian queden eclipsats.
 
Alguns notables romans d'Orient es poden considerar mamikònides: Artabasdus, ''comes Obsequii'', curopalatcuropalata i gendre de l'emperador [[Lleó III (emperador)|Lleó III]], que va ser [[emperador romà d'Orient]] (conjuntament amb el seu fill gran Nicèfor) del 742 al [[2 de novembre]] de [[743]]; la família d'un altre Artabasdus, inclosos els seus dos nets, l'emperadriu [[Teodora (esposa de Teòfil)|Teodora]] (+ 867), esposa de l'emperador [[Teòfil (emperador)|Teòfil]] (829-842) i CésarCèsar Bardas (+ 866); així com la Casa de Musele-Crinites, a la qual pertanyia el gendre de Teòfil, César Alexius Musele.
 
El [[732]] els germans Grigor II i David Mamikonian, que volien el càrrec de governador d'Armènia per a la seva família, al no obtenir-lo es van revoltar però el governador àrab [[Marwan ben Muhammad]] els va fer detenir i elels va enviar a [[Damasc]] d'on se'ls va enviar al [[Iemen]]. El [[744]] el governador Marwan va sortir del país i els germans Grigor i David Mamikonian, es van escapar i van tornar als seus dominis on es van revoltar contrecontra el governador indígenadel país Aixot Bagratuní ([[Aixot el Cec]])
 
El governador àrab [[Ishak ben Muslim]] va intentar posar fi a la lluita però no ho va aconseguir. Aixot va estar a punt de ser sorprès en una emboscada de la qual va escapar però va perdre els seus tresors. Aixot va deixar a la seva família a la fortalesa de [[Dariunq]] i es va traslladar a [[Damasc]] a demanar justícia al Califa Merwan o [[Marwan II]]. Al deixar el país Grigor (II) Mamikonian va obtenir d'Ishak el càrrec de patrici dels ''nakharark'' i comandant de l'exèrcit armeni (del [[744]] o 745 al 745 o [[746]]). Aixot fouva ser ben rebut pel califa que va ordenar tallar les mans i peus i estrangular a un dels germans Mamikonian (David) ordre que fou executada ràpidament per Ishak va executar. AixotVa fouenviar enviatAixot a Armènia altre cop ple d'honors i regals i Grigor Mamikonian va rebre l'ordre de reconèixer al seu rival i ser-li fidel.
 
El [[750]] els [[omeies]] van forenser enderrocats. Aixot, que restava lleial, va intentar resistir. Els ''nakharark'' van formar una Santa Lliga i es van declarar en rebel·lió general. L'exèrcit insurgent es va traslladar a [[Taiq]] prop de la frontera romana d'Orient, ja que esperaven ajuda de l'emperador [[Constantí V]]. Aixot va sumar-se llavors a la rebel·lió però la va abandonar aviat i va tornar al [[Bagrevand]], però a la tornada va caure en una emboscada de Grigor Mamikonian, que el va fer cegar (l'any 750); d'aquest fet fouse'l conegutva comanomenar el Cec. Després Grigor es va retirar a [[Teodosiòpolis d'Armènia|Teodosiòpolis]] ([[Erzurum]]) a la frontera romana d'Orient, però va morir poc després. La direcció de la rebel·lió va passar a son germà [[Muixel III Mamikonian]]. VersCap ela l'any 750 els [[Bagratuní]] ja havien desposseït als Mamikonian als que van confiscar [[Beznunik]] (amb Khelat) i [[Taron]] (amb [[Muş]] i [[Bitlis]]), però verspotser el [[754]] els [[Bagràtides]], considerats lleials als [[omeies]], van veure confiscades part de les seves possessions al [[Taiq]], [[Dariunq]], [[Khelat]] i [[Vaspurakan]] vers el [[754]]. Els Mamikonian, que encapçalaven la resistència, només es van aprofitar de la desgràcia dels Bagratuní ocupant alguns territoris del Taiq a la frontera amb els romans d'Orient. Grigor II Mamikonian fouva ser nomenat patrici i generalíssimcap dels exèrcits, però uns mesos després el califa va ordenar destituir-lo i va restituir a Aixot Bagratuní.
 
=== Caiguda dels Mamikonian ===
Artavasdes Mamikonian governava cap al [[770]] i el [[771]] va dirigir la revolució nacional que com a primer acte va matar el recaptador fiscal del districte del [[Shirak]], a la vila de Kumair. Tanmateix, els àrabs eren molt forts i va haver de fugir cap a [[Kartli]]. Un parent seu, [[Muixel IV Mamikonian]], es va refugiar llavors a les muntanyes i va dirigir una guerrilla per algun temps i va obtenir alguns èxits notables, essent el principal la derrota de la guarnició àrab de [[Dvin]] (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que fouva obraser deaconseguida per Muixel amb només 200 homes. Muixel IV i Samuel Mamikonian van morir a la batalla de [[Bagrevand]] el [[25 d'abril]] del [[772]] en què els armenis revoltats forenvan ser aplanats pels àrabs.
 
Les seves terres del districte d'Arxarunik, el districte d'[[Aixots]], el [[Taiq]] oriental, i part del [[Taron]], i altres antigues possessions de la família forenles ocupadesva perocupar [[Djahap al-Qaisi]] (fundador de la [[dinastia qaisita]] de [[Emirat de Manazkert|Manazkert]]) el [[772]], menys Sassun i Bagrevand. Perduda Taron el [[771]], i la major part dels territoris el [[772]], els dos fills de Muixel es van refugiar a [[Vaspurakan]] on Hamazasp Artsruní els va fer matar. Només una filla va conservar algun poder en casar-se amb el capitost àrab [[Djahap al-Qaisi]] que volia la dona per legitimar el seu poder.<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Constantí VII |nom=Constantí VII |títol=De administrando imperio |volum=vol.2 |url= https://books.google.cat/books?id=X3kJAQAAIAAJ&q=Ala+al-Djahap+Manzikert&dq=Ala+al-Djahap+Manzikert&hl=ca&sa=X&ei=2zKJVOnKNNPLaNzjgMgC&ved=0CB4Q6AEwAA |llengua=anglès| editorial=Pázmány Péter Tudományegyetemi Görög Filoĺ́ogiai Intézet |data=1949 |pàgines=167}}</ref> És molt possible que també una branca pogués subsistir a les inaccessibles muntanyes de [[Sassun]] i que en un temps va arribar a dominar de Taron a Arsamosata (va existir fins molt avançat el {{segle|XI|s}}), i una altra branca va subsistir com a prínceps secundaris vassalls d'altres prínceps al Bagrevand (va existir fins a la meitat del {{segle|IX|s}}). La major part de Taron i el Tayq meridional van ser capturats finalment pels Bagràtides mentre el Tayq septentrional va caure en mans dels [[Guaràmides]]; l'Arsharunik meridional "amb el castell d'Artagerk (antiga possessió dels [[Kamsarakan|Kamsarakans]]) i el Beznunik, van caure en mans de l'emir [[qaysita]].
 
El [[778]] els romans d'Orient van derrotar els àrabs a [[Cilícia]] sota la direcció de dos exiliats armenis: [[Tatxat Andzevatxí]] i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fouva ser nomenat [[estrateg]] del [[tema (circumscripció administrativa)|tema]] (província) dels [[tema dels Buccel·laris|Buccel·laris]], a Anatòlia.
 
=== Darreres possessions ===
A Sassun, Kurdik Mamikonian hi governava cap al [[800]] i la família hi romandrà per molt de temps, però com un petit poder local. A Bagrevand governava verspotser el 850 un altre Kurdik Mamikonian però envaït el país per [[Bogha al-Khabir]], el seu fill Grigor (II) fouva ser fet presoner i enviat a [[Samarra]] i Kurdik va haver de fugir a [[Sper]], el príncipatprincipat bagràtida protegit dels romans d'Orient. Recuperades breument per Grigor II (versaproximadament el [[860]]- o el [[862]]), que havia retornat de Samarra, l'[[ostikan]] [[Muhammad ben KhalibKhalid]] va encarregar al príncep d'Armènia [[Aixot IV Bagratuní|Aixot]] d'agafar-lo i portar-lo a la seva presència. Grigor va provar d'establir-se a Gazaneanq a la comarca de [[Bagaleanq]], però va morir sobtadament als set dies d'arribar i això va evitar a Aixot una situació complicada en la qual no podia desobeir a l'ostikan i no volia perjudicar a Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagués tallat per castigar Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als romans d'Orient. Aixot fouva ser recompensat amb la cessió del [[Bagrevand]], amb el qual el poder dels Mamikonian va arribar a la fi.
 
Tanmateix, encara els Mamikonian van conservar un cert poder sota una més o menys nominal sobirania romana d'Orient al sud-oest del Taron al entorn de la ciutat-fortalesa d'[[Arsamosata]], i a la veïna terra de [[Sassun]] a l'[[Arzanene]], a la meitat de la vall de l'[[Arsànies]], fins que en forenvan ser desposseïts pel [[Shah-i Arman]] verspotser el 1189/1190 emigrant cap a l'exili a [[Cilícia]].
 
Dues famílies georgianes encara existents, són descendents dels Mamikònides. Una branca d'una d'elles, la dels Liparit-Orbeliani, va tornar a Armènia el 1177 i van establir la tercera dinastia de [[Siunia]], regnant fins a la {{segle|XV}}.
* CYRIL TOUMANOFF, ''INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period'', Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [http://www.jstor.org/stable/27830424].
* [[Cyrille Toumanoff]], ''Manuel de généalogie et de chronologie pour le Caucase chrétien (Arménie, Géorgie, Albanie)''.
 
{{Mamikonian}}
{{esborrany d'Armènia}}
 
{{ORDENA:Mamikonian}}
[[Categoria:Història d'Armènia]]
[[Categoria:Nakharark]]
39.458

modificacions