Diferència entre revisions de la pàgina «Mamikonian»

4 octets eliminats ,  fa 1 mes
m
Etiquetes: editor visual Disambiguation links
(→‎La revolta del 481-482: desambiguació)
El [[481]], fent cas al patriarca i al rei georgià [[Vakhtang I Gorgasal]] es va decidir a encapçalar la rebel·lió nacional. Al seu costat va tenir al seu germà [[Vasak II Mamikonian]]. Els revoltats van rebre el suport de molts ''nakharark'' i de la gent del poble. El ''nakharar'' Varaz-Shapuh [[Amatuní]] va revelar al ''marzban'' [[Aderveshnasp d'Armènia|Aderveshnasp]] els plans del rebels. El ''marzban'' es va espantar i va fugir de [[Dvin]] cap a [[Artaxata]]. Vahan II va entrar a Dvin. Després les seves forces van anar a Artaxata d'on també va fugir el ''marzban'' cap a Pèrsia. Vahan II va quedar l'amo del país, però per guanyar-se l'aliança d'uns dels ''nakharark'' més poderosos, Sahak Bagratuní, [[aspet]] hereditari (comandant de la cavalleria), va fer nomenar aquest com a ''marzban''. Vahan II, que era general en cap hereditari d'Armènia, va conservar el comandament militar dels revoltats. El ''marzban'' Aderveshnasp va re-entrar a Armènia i va lliurar la batalla d'Akori, en la qual els armenis, dirigits per Vasak II Mamikonian i Babik de [[Siunia]], van obtenir la victòria. Al mateix temps Vahan II va demanar al rei dels Ibers l'ajuda promesa i [[Vakhtang I Gorgasali|Vakhtang I d'Ibèria]] va enviar uns milers d'auxiliars [[huns]], però a l'hivern el rei els va tornar a cridar al seu país.
 
Al trobar-se sol Vahan II va demanar l'adhesió dels ''nakharark'' neutrals: els [[Artsruní]], els [[Andzevatxí]], els [[Reixtuní]] i els senyors o prínceps de la [[Moxoene]] o [[Mokq]]. Mentre un exèrcit persa es concentrava a [[Her]] ([[Khoi]]) i [[Zarevand]], al nord-est del Llac [[Urmia]], sota el comandament del gran visir (''Hazarbadh'') Suren Pahlav i del comandant de la guàrdia de ''corps'' (Putxtighbansalar) Adhur-Narsé. Vahan II va sortir de [[Dvin]] amb el seu exèrcit cap a la província de l'[[Artaz]] ([[Maku]]) i després cap a la regió del [[llac Van]]. Prop del llogaret conegut com a Nersehapat es van trobar els dos exèrcits i els armenis van obtenir la victòria. A més, Vard Mamikonian, germà de Vahan, que havia estat empresonat al Taiq pels perses i era el seu ostatge, va ser alliberat. Vahan va fer reposar als seus fidels al districte de Dzalkotn al [[Airarat]] i mentre eren allí Vakhtang I rei d'Ibèria va demanar ajut als armenis, perquè els [[huns]] no havien arribat i estava sent atacat pel general persa Mihran. Vahan va passar llavors al districte de [[Kangark]] o Kangarni al sud del [[Gugarq]], entre Ibèria i Armènia l'any [[482]].
 
Mihran remuntant el [[Riu Kura|Kura]] (en [[georgià]] [[Mtkvari|Mtkwari]]) va arribar prop dels armenis. La batalla es va lliurar a Akesga, a l'oest de [[Gori]]. Els armenis i ibers van tindre avantatge al començament però després es van veure superats pel nombre d'enemics. Babik II de [[Sinuia]] va caure ferit i va ser salvat pel mateix Vahan II. Vasak II Mamikonian va morir en combat, com també [[Sahak II Bagratuní|Sahak Bagratuní]]. Hrahat Kamsarakan va caure presoner. Vahan es va retirar amb les restes de l'exèrcit cap a Taiq. Mihran va entrar a [[Bassèn]] i va arribar fins a Dou al nord-oest d'[[Erzurum]], just fins a la frontera amb els romans d'Orient. Finalment Mihran va parar la persecució, va oferir un tracte a Vahan (rendició a canvi d'intercedir davant del rei per obtenir una amnistia) però van cridar el general a la cort de [[Ctesifont]] i va retornar. Al marxar Mihran, Vahan va retornar al [[Airarat]] i va entrar a [[Dvin]] on va romandre fins a l'any següent.
39.410

modificacions