Energia hidroelèctrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 128:
Atès que les preses hidroelèctriques no utilitzen combustible, la generació d'energia no produeix [[diòxid de carboni]]. Mentre que el diòxid de carboni es produeix inicialment durant la construcció del projecte, i el metà és emès anualment per les preses, la hidroelèctrica en casos nòrdics específics, té les emissions de gasos d'efecte hivernacle més baixes en el cicle de vida per potència generada.<ref>Lifecycle greenhouse gas emissions pg19</ref> En comparació dels combustibles fòssils que generen una quantitat equivalent d'electricitat, l'energia hidràulica va estalviar tres mil milions de tones d'emissions de CO2 en 2011.<ref>{{ref-web |url=http://www.iea.org/topics/renewables/subtopics/hydropower/ |títol=Copia arxivada |consulta=12 de desembre de 2018 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190130011045/https://www.iea.org/topics/renewables/subtopics/hydropower/ |arxiudata=30 de gener de 2019 }}</ref>
Un mesurament del [[gas d'efecte hivernacle]] relacionada i una altra comparació d'externalitats entre fonts d'energia es pot trobar en el projecte ExternE pel [[Institut Paul Scherrer]] i la [[Universitat de Stuttgart]] que va ser finançat per la Comissió Europea.<ref name="ExternEFTR">{{ref-web|url=http://www.externe.info/expoltec.pdf |títol=Final Technical Report, Version 2 |autor=Rabl A. et al. |data=Agost de 2005 |obra=Externalities of Energy: Extension of Accounting Framework and Policy Applications |editor=European Commission |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120307120342/http://www.externe.info/expoltec.pdf |arxiudata=7 de març de 2012 }}</ref> Segons aquest estudi, la hidroelectricitat a Europa produeix la menor quantitat de gasos d'efecte hivernacle i l'externalitat de qualsevol font d'energia.<ref name="ExternEGraphs">{{ref-web|url=http://gabe.web.psi.ch/projects/externe_pol/index.html|títol=External costs of electricity systems (graph format)|any=2005|editor=Technology Assessment / GaBE ([[Paul Scherrer Institut]])|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131101201452/http://gabe.web.psi.ch/projects/externe_pol/index.html|arxiudata=1 de novembre de 2013|obra=ExternE-Pol}}</ref> El segon lloc va ser el vent, el tercer l'energia nuclear i la cambra la solar fotovoltaica.<ref name="ExternEGraphs"/> El baix impacte de la hidroelectricitat en els gasos d'efecte hivernacle es troba especialment en climes temperats. L'estudi anterior va ser per a l'energia local a Europa; presumiblement, prevalen condicions similars a Amèrica del Nord i Àsia del Nord, que presenten un cicle regular i natural de congelació/descongelació (amb la desintegració i el recreixement estacional de les plantes associades). Els majors impactes en les emissions de gasos d'efecte hivernacle es troben a les regions tropicals perquè les reserves de les centrals elèctriques a les regions tropicals produeixen una major quantitat de metà que les de les zones temperades.<ref>{{cite journal|url=http://www.nature.com/ngeo/journal/v4/n9/full/ngeo1226.html|títol=Climate science: Renewable but not carbon-free|first=Bernhard|last=Wehrli|date=1 de setembre de 2011|editor=|journal=Nature Geoscience|volume=4|issue=9|pages=
==== Altres usos de l'embassament ====
| |||