Diferència entre revisions de la pàgina «Energia hidroelèctrica»

cap resum d'edició
 
==== Danys a l'ecosistema i pèrdua de terres ====
Els grans embassaments associats amb les centrals hidroelèctriques tradicionals donen lloc a la immersió d'extenses àrees aigües a dalt de les preses, que de vegades destrueixen els boscos de valls baixes i riberes, pantans i pasturatges biològicament rics i productius. La represapresa interromp el flux dels rius i pot danyar els ecosistemes locals i la construcció de grans preses i embassaments sovint implica el desplaçament de persones i la vida silvestre.<ref name=wi2012/> La pèrdua de terra sovint es veu agreujada per la fragmentació de l'hàbitat de les àrees circumdants causada per la reserva.<ref name=":0">{{cite journal|last=Robbins|first=Paul|title=Hydropower|journal=Encyclopedia of Environment and Society|year=2007|volume=3}}</ref>
 
Els projectes hidroelèctrics poden ser perjudicials per als ecosistemes aquàtics circumdants tant aigües a dalt com a aigües a baix del lloc de la planta. La generació d'energia hidroelèctrica canvia l'entorn del ric aigües a baix. L'aigua que surt d'una turbina en general conté molt poc sediment suspès, la qual cosa pot ocasionar el desgast dels jaços dels rius i la pèrdua de les ribes d'ells.<ref>{{ref-web|url=http://internationalrivers.org/en/node/1476|títol=Sedimentation Problems with Dams|editor=Internationalrivers.org|consulta=16 de juliol de 2010}}</ref> Atès que les comportes de les turbines sovint s'obren intermitentment, s'observen fluctuacions ràpides o fins i tot diàries en el flux del riu.
 
==== Sedimentació i escassetat de flux ====
Quan l'aigua flueix, té la capacitat de transportar partícules més pesades que les d'aigües a baix. Això té un efecte negatiu en les represaspreses i, posteriorment, en les seves centrals elèctriques, en particular les dels rius o a les zones de captació amb alt nivell de sedimentació. La sedimentació pot omplir una reserva i reduir la seva capacitat per controlar les inundacions, a més de causar pressió horitzontal addicional en la parteix aigües a dalt de la presa. Eventualment, algunes reserves poden omplir-se de sediments i tornar-se inútils o excessius durant una inundació.<ref>{{ref-web|last=Patrick James|first=H Chansen|títol=Teaching Case Studies in Reservoir Siltation and Catchment Erosion|url=http://www.ijee.dit.ie/articles/vol14-4/ijee1012.pdf|editor=TEMPUS Publications|location=Great Britain|pàginas=265-275|any=1998|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090902184753/http://www.ijee.dit.ie/articles/vol14-4/ijee1012.pdf|arxiudata=2 de setembre de 2009|df=}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Șentürk|nom=Fuat|títol=Hydraulics of dams and reservoirs|any=1994|editor=Water Resources Publications|lloc=Highlands Ranch, Colo., EUA|isbn=0-918334-80-2|edició=reference.|pàgina=375}}</ref>
 
Els canvis en la quantitat de flux del riu es correlacionaran amb la quantitat d'energia produïda per una represapresa. Els cabals més baixos del riu reduiran la quantitat d'emmagatzematge viu en una reserva, per la qual cosa reduiran la quantitat d'aigua que es pot usar per la hidroelectricitat. El resultat de la disminució del flux del riu pot ser la causa de l'escassetat d'energia en àrees que depenen en gran mesura de l'energia hidroelèctrica. El risc d'escassetat de flux pot augmentar com a resultat del canvi climàtic.<ref name=ODI1>Frauke Urban and Tom Mitchell 2011. [http://www.odi.org.uk/resources/details.asp?id=5792&title=climate-change-disasters-electricity-generation Climate change, disasters and electricity generation]. Londres: [[Overseas Development Institute]] i ''Institute of Development Studies''</ref> Un estudi del [[riu Colorado]] als Estats Units suggereix que els canvis climàtics moderats, com un augment de la temperatura en 2 graus centígrads que resulta en una disminució del 10% en la precipitació, podrien reduir el vessament del riu fins a en un 40%.<ref name=ODI1/> [[Brasil]] és vulnerable a causa de la seva forta dependència de la hidroelectricitat, ja que l'augment de les temperatures, el menor flux d'aigua i les alteracions en el règim de precipitacions, podrien reduir la producció total d'energia en un 7% anual per a finals de segle.<ref name=ODI1/>
 
==== Emissions de metà de reserves ====
No obstant això, a les reserves boreals de Canadà i el nord d'Europa, les emissions de gasos d'efecte hivernacle són generalment solament del 2% al 8% de qualsevol tipus de generació tèrmica convencional de combustibles fòssils. Una nova classe d'operació de registre sota l'aigua que apunta als boscos inundats pot mitigar l'efecte de la descomposició del bosc.<ref>{{ref-web|url=http://inhabitat.com/2006/12/01/rediscovered-wood-the-triton-sawfish/#habiti-1973|títol="Rediscovered" Wood & The Triton Sawfish|editor=Inhabitat|data=16 de novembre de 2006}}</ref>
==== Reubicació ====
Un altre desavantatge de les represaspreses hidroelèctriques és la necessitat de resituar a les persones que viuen on es planegen a les reserves. L'any 2000, la Comissió Mundial de RepresasPreses va estimar que les represaspreses havien desplaçat físicament a entre 40 i 80 milions de persones a tot el món.<ref>{{ref-web|url=http://internationalrivers.org/en/way-forward/world-commission-dams/world-commission-dams-framework-brief-introduction|títol=Briefing of World Commission on Dams|editor=Internationalrivers.org|data=29 de febrer de 2008}}</ref>
 
==== Riscos de fracàs ====
A causa que les grans instal·lacions hidroelèctriques amb represaspreses convencionals retenen grans volums d'aigua, una falla deguda a una construcció deficient, desastres naturals o sabotatges pot ser catastròfica per als assentaments i infraestructura riu avall.
 
Durant el tifó Nina, en 1975, la [[presa Banqiao]] va fallar en el sud de Xina quan més d'un any de pluja va caure en 24 hores. La inundació resultant va causar la mort de 26&nbsp;000 persones i altres 145&nbsp;000 per les epidèmies. Milions de persones van quedar sense llar.
 
La creació d'una represapresa en un lloc geològicament inadequat pot causar desastres com el de 1963 en la [[presa Vajont]] a [[Itàlia]], on van morir gairebé 2.000 persones.
 
El trencament de la [[presa Malpasset]] a [[Frejús]] a la [[Costa Blava]], al sud de França, va fer que s'esfondrés el 2 de desembre de 1959, on van morir 423 persones en la inundació resultant.<ref>http://ecolo.org/documents/documents_in_french/malpasset/malpasset.htm retrieved 02sep2015</ref>
 
Les represaspreses més petites i les micro instal·lacions hidroelèctriques creen menys riscos, però poden formar perills continus fins i tot després de ser retirats del servei. Per exemple, la petita presa de terra [[Kelly Barnes Dam]] va fallar en 1977, vint anys després que la seva central elèctrica fos posada en servei el que va causar 39 morts.<ref name=":2">[http://ga.water.usgs.gov/news/historical-toccoa/ Toccoa Flood] USGS Historical Site, retrieved 02sep2009</ref>
 
=== Comparació i interaccions amb altres mètodes de generació d'energia ===
 
==== L'energia nuclear ====
En comparació de l'energia nuclear, la construcció d'una planta productora d'hidroelectricidadhidroelectricitat requereix l'alteració de grans àrees del medi ambient, mentre que una estació d'energia nuclear té una petjada petita, i les falles en les centrals hidroelèctriques han causat desenes de milers de morts més que qualsevol falla d'una estació nuclear.<ref name=":0"/><ref name=":2"/> La creació de [[Garrison Dam]], per exemple, va requerir que les terres dels nadius americans creessin el [[Llac Sakakawea]], que té una línia costanera d'1,320 milles i que els habitants venguessin el 94% de les seves terres cultivables per $&nbsp;7,5 milions en 1949.<ref>Lawson, Michael L. (1982). ''Dammed Indians: the Pick-Sloan Plan and the Missouri River Sioux, 1944?1980''. Norman: University of Oklahoma Press.</ref>
 
No obstant això, l'energia nuclear és relativament inflexible si bé pot reduir la seva sortida raonablement ràpid. Atès que el cost de l'energia nuclear està dominat pels seus alts costos d'infraestructura, el cost per unitat d'energia augmenta significativament amb la baixa producció. A causa d'això, l'energia nuclear s'utilitza principalment per la [[càrrega base]]. A manera de contrast, la hidroelectricitat pot subministrar potència màxima a un cost molt menor. Per tant, la hidroelectricitat s'usa sovint per complementar a les plantes nuclears o unes altres per al seguiment de la càrrega. Els exemples de països en els quals estan aparellats en una participació propera al 50/50 inclouen la xarxa elèctrica a Suïssa, el sector de l'electricitat a Suècia i, en menor mesura, Ucraïna i el sector de l'electricitat a Finlàndia.
[[Fitxer:Ren2008.svg|thumb|upright=1.35|Quota mundial d'energies renovables (2008)]]
[[Fitxer:Top 5 Hydropower-Producing Countries.png|thumb|upright=1.35|Tendències dels cinc principals països productors d'hidroelectricitat]]
La classificació de la capacitat hidroelèctrica és per la producció d'energia anual real o per la potència nominal de la capacitat instal·lada. En 2015, l'energia hidroelèctrica va generar el 16.6% de l'electricitat total del món i el 70% de tota l'electricitat renovable.<ref name="ren21.net">http://www.ren21.net/wp-content/uploads/2016/06/GSR_2016_Full_Report_REN21.pdf</ref> L'energia hidroelèctrica es produeix en 150 països i la regió d'Àsia i el Pacífic va generar el 32% de la hidroelectricidadhidroelectricitat global en 2010. Xina és el major productor d'energia hidroelèctrica, amb 721 teravatios-hora de producció en 2010, la qual cosa representa al voltant del 17% de l'ús domèstic d'electricitat. Brasil, Canadà, Nova Zelanda, Noruega, Paraguai, Àustria, Suïssa i Veneçuela tenen una majoria de la producció interna d'energia elèctrica a partir d'energia hidroelèctrica. Paraguai produeix el 100% de la seva electricitat de les represaspreses hidroelèctriques i exporta el 90% de la seva producció a Brasil i Argentina. Noruega produeix el 98-99% de la seva electricitat a partir de fonts hidroelèctriques.<ref name=norway/>
 
Una estació hidroelèctrica rares vegades opera a la seva potència màxima durant un any complet; la relació entre la potencia mitjana anual i la capacitat de capacitat instal·lada és el factor de capacitat. La capacitat instal·lada és la suma de totes les classificacions de potència de la placa d'identificació del generador.<ref>[http://www.bp.com/liveassets/bp_internet/globalbp/globalbp_uk_english/reports_and_publications/statistical_energy_review_2009/staging/local_assets/downloads/spreadsheets/statistical_review_full_report_workbook_2009.xls Consumption Bp.com]</ref>
84.642

modificacions