Diferència entre revisions de la pàgina «Energia hidroelèctrica»

m
A principis del [[segle XX]] les companyies comercials estaven construint moltes petites centrals hidroelèctriques a les muntanyes prop de les àrees metropolitanes. [[Grenoble]], [[França]], va celebrar l'[[Exposició Internacional d'Energia Hidroelèctrica i Turisme]] amb més d'un milió de visitants. En 1920, atès que el 40% de l'energia produïda als Estats Units era hidroelèctrica, la [[Federal Power Act]] es va promulgar com a llei. La Legislació va crear la [[Comissió Federal d'Energia]] per regular les centrals hidroelèctriques en terra i aigua federals. A mesura que les centrals elèctriques es van fer més grans, les seves preses associades van desenvolupar propòsits addicionals per incloure el control d'inundacions, el reg i la navegació. Va ser necessari un finançament federal per al desenvolupament a gran escala i es van crear corporacions de propietat federal com la [[Tennessee Valley Authority]] en 1933 i [[Bonneville Power Administration]] en 1937.<ref name="watenc"/> A més, la [[Oficina de Reclamació dels Estats Units|Oficina de Reclamació]], que havia iniciat una sèrie de projectes de reg en l'oest dels Estats Units a principis del [[segle XX]], ara estava construint grans projectes hidroelèctrics, com la [[Presa Hoover]] de 1928.<ref name="act">{{ref-web|títol=Boulder Canyon Project Act|url=http://www.usbr.gov/lc/region/g1000/pdfiles/bcpact.pdf|data=21 de desembre de 1928|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110613142851/http://www.usbr.gov/lc/region/g1000/pdfiles/bcpact.pdf|arxiudata=13 de juny de 2011}}</ref> El Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels EUA també va participar en el desenvolupament hidroelèctric i va completar la [[Presa de Bonneville]] en 1937 i va ser reconegut per la Llei de Control d'Inundacions de 1936 com la principal agència federal de control d'inundacions.<ref name=Arnold>{{ref-web |url=http://www.usace.army.mil/publications/eng-pamphlets/ep870-1-29/entire.pdf |títol=The Evolution of the Flood Control Act of 1936, Joseph L. Arnold, United States Army Corps of Engineers, 1988 |consulta=12 de desembre de 2018 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070823024822/http://www.usace.army.mil/publications/eng-pamphlets/ep870-1-29/entire.pdf |arxiudata=23 d'agost de 2007 }}</ref>
 
Les centrals hidroelèctriques van continuar creixent al llarg del [[segle XX]]. L'energia hidroelèctrica va ser anomenada «carbó blanc» per la seva potència i abundància.<ref>{{cite encyclopedia|encyclopedia=The Book of Knowledge|volume=Vol. 9|page=3220|edition=1945}}</ref> La central elèctrica de 1.345 MW de la [[presa Hoover]] va ser la central hidroelèctrica més gran del món en 1936; va ser eclipsada per la [[Presa Grand Coulee]] de 6.809 MW en 1942.<ref>{{ref-web|url=http://www.a2zlasvegas.com/otherside/sights/hoover.html|títol=Hoover Dam and Lake Mead|editor=U.S. Bureau of Reclamation}}</ref> La [[Presa d'Itaipú]] es va obrir en 1984 a Sud-amèrica com la més gran, amb 14.000 MW, però va ser superada en 2008 per la [[Presa de les Tres Gorgues]] a la [[Xina]] amb 22.500 MW. La hidroelectricitat eventualment proveiria a alguns països, entre ells Noruega, República Democràtica del Congo, Paraguai i Brasil, amb més del 85% de la seva electricitat. Actualment, els Estats Units tenen més de 2.000 centrals hidroelèctriques que subministren el 6,4% de la seva producció elèctrica total, que és el 49% de la seva electricitat renovable.<ref name="watenc"/>
 
== Potencial futur ==
84.561

modificacions