Taxonomia: diferència entre les revisions

3 octets eliminats ,  fa 5 mesos
m (Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.)
[[Fitxer:Species plantarum 001.jpg|miniatura|Portada de l'obra de [[Carl von Linné|Linné]] ''Species plantarum'' (1753), on s'instaurà l'ús de la [[nomenclatura binomial]].]]
{{principal|Taxonomia linneana}}
Durant un temps, els naturalistes feren tèbies temptatives d'ordenar la classificació disponible sobre els organismes i reglamentar-ne els noms. Però sense cap mena de dubte, fou al {{segle|XVIII|s}} que la taxonomia rebé una empenta definitiva, gràcies al naturalista [[Suècia|suec]] [[Carl von Linné]], que tenia l'ambició d'anomenar tots els animals, plantes i minerals coneguts a l'època segons les seves característiques físiques compartides, i que en normalitzà les denominacions. El[[1753]] publicà un gegantesc treball de dos volums en què recollí i ordenà la informació disponible sobre les plantes, i que fou el que definí les bases del sistema utilitzat avui en dia. El llibre es deia ''[[Species Plantarum]]'' ("Els tipus de plantes") i estava escrit en llatí, que era l'idioma universal de l'època. En aquest llibre, les plantes estaven agrupades segons les seves semblances morfològiques. Linné fou un dels primers naturalistes a emfatitzar l'ús les semblances entre organismes per construir un sistema de classificació. D'aquesta manera, i sense saber-ho, estava classificant els organismes segons les seves semblances genètiques, i per tant també evolutives. Proposà que aquestes petites descripcions fossin el nom utilitzatemprat arreu del món per referir-se a cadascuna de les seves "espècies". Ell anomenà aquestes petites descripcions, o polinomis, el "nom propi de cada espècie", però afegí una important innovació que ja havia estat utilitzada abans per [[Caspar Bauhin]] ([[1560]]-[[1624]]): la [[nomenclatura binomial]] o binomis, com el "nom curt" de les espècies. Als marges del seu ''Species plantarum'', seguida pel nom "apropiat" polinomial de cada espècie, hi escrigué una única paraula. Aquesta paraula, combinada amb la primera paraula del polinomi (avui anomenada gènere) formava un nom més curt i fàcil de recordar per cada espècie. Per exemple, l'herba gatera fou anomenada "apropiadament" amb el polinomi ''Nepeta floribus interrupte spicatus pedunculatis'' (en català, "Nepeta amb flors amb una espiga interrompuda pedunculada"). Linné escrigué la paraula ''cataria'' al marge del nom apropiat de l'espècie, que significa "relacionada amb els gats", en referència a un atribut familiar de l'espècie. Tant ell com els seus contemporanis aviat començaren a anomenar la planta amb el nom ''[[Nepeta cataria]]'', que és el nom que persisteix avui en dia.
 
La [[nomenclatura binomial]] per identificar de manera unívoca les espècies resolia així els problemes de comunicació produïts per la varietat de noms locals. Al mateix temps, Linné proposà un esquema jeràrquic de classificació, on les espècies molt afins s'agrupen en un mateix gènere. La categoria de gènere ja existia, de fet; el [[1694]], [[Joseph Pitton de Tournefort]] forní guies per descriure gèneres: els caràcters dels gèneres havien de ser recognoscibles en tots els membres del gènere i ser visibles sense l'ús d'un microscopi. En la mesura del possible, aquests caràcters havien de pertànyer a la [[flor]] i el [[fruit]]. Linné utilitzà els gèneres, i creia que tant els gèneres com les espècies existien a la natura, mentre que les categories més altes eren només un assumpte de conveniència humana.
El 1778, [[Lamarck]] suggerí que els caràcters utilitzats pels botànics per dividir els tàxons no havien de ser necessàriament els mateixos que els que utilitzava la gent per diagnosticar-los. Promogué l'ús de [[clau dicotòmica|claus d'identificació]], llibres que permetien als usuaris no experts identificar un organisme determinat per mitjà de caràcters fàcilment visibles.
 
El terme "taxonomia" fou utilitzat perpel primer cop pel biòleg suís [[Augustin Pyrame de Candolle]] aal principisprincipi del {{segle|XIX}}. En termes etimològics estrictes, potser caldria considerar preferible la forma "taxinomia", però té un ús molt limitat, gairebé sempre en traduccions del francès.
 
Una sèrie de sistemàtics, especialment a França i Alemanya, adoptaren el concepte d'espècimen tipus. Aquests "tipus" eren plantes que es conservaven en un herbari, que representaven la forma més comuna del grup, o la forma més "perfecta" (aquests autors consideraven la [[simetria radial]] i la [[bisexualitat]] més perfectes que la resta de formes, per la qual cosa s'ha donat el cas que conservessin mutants com a exemplar tipus).
105

modificacions