Marta Rovira i Vergés: diferència entre les revisions

Anteriorment, fou vocal secretària dels [[Joves Advocats de Catalunya]] (2006-2007), responsable del [[Grup d'Advocats Joves de Vic]] (2004-2006) en representació del qual va ser membre de la Junta de Govern del [[Col·legi d'Advocats de Vic]], membre de la Plataforma Solidària de la UPF (1999) i responsable de l'associació d'estudiants [[Juristes sense fronteres]] ([[1997]]-[[1999]]). Ha estat membre de la [[colla castellera]] [[Sagals d'Osona]]<ref name=:1/>i sòcia de la [[Creu Roja]].<ref name="BioERC">{{ref-web |url=https://www.esquerra.cat/ca/marta-rovira |títol=Marta Rovira|consulta=1 desembre 2021 |obra= |editor=[[Esquerra Republicana de Catalunya]]|data= |llengua=català}}</ref>

A les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 2017]] va encapçalar, amb Junqueras, la candidatura d'[[Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí]] a la [[Circumscripció electoral de Barcelona|circumscripció de Barcelona]]. Esquerra Republicana va obtenir 32 escons.<ref name=":02">{{Ref-web|url=https://resultats.parlament2017.cat/09AU/DAU09000XX.htm?lang=ca|títol=Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017|consulta=2017-12-22|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171222105244/https://resultats.parlament2017.cat/09AU/DAU09000XX.htm?lang=ca|arxiudata=2017-12-22}}</ref>

Les principals motivacions polítiques de Rovira són la defensa dels [[drets humans]], especialment els [[drets de les dones]],<ref>{{ref-web |url=https://www.elperiodico.com/es/opinion/20211124/basta-violencias-machistas-marta-rovira-carme-forcadell-dolors-bassa-dia-violencia-genero-12897623 |títol= Basta de violencias machistas: nos va la vida|consulta=1 desembre 2021 |obra= |editor=[[El Periódico de Catalunya]]|data=24 de novembre 2021|llengua=castellà}}</ref>la [[justícia social]]<ref>{{ref-web |url=https://www.elcritic.cat/entrevistes/marta-rovira-ho-tornarem-a-fer-depen-en-gran-part-del-que-faci-el-psoe-72825 |títol=Marta Rovira: "Ho tornarem a fer ? Depèn del que faci el PSOE"|consulta=1 desembre 2021 |obra= |editor=[[El Crític]] |data=24 de novembre 2020|llengua=català}}</ref>i la [[independència de Catalunya]].<ref>{{ref-web |url=https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/marta-rovira-que-ens-deixin-provar-la-independencia/ |títol=Marta Rovira: “Que ens deixin provar la independència” |consulta=1 desembre 2021 |obra= |editor=[[El 9 Nou]]|data=29 de novembre 2013 |llengua=català }}</ref>Rovira advoca pel republicanisme com a model que vetlla per l’interès general i el bé

comú, la igualtat d’oportunitats i la transparència i corrupció zero.<ref>{{ref-web |url=https://www.ara.cat/politica/marta-rovira-republicans-volem-institucions-parets-vidre_25_4162479.html |títol=Marta Rovira: "Els republicans volem institucions amb parets de vidre" |consulta=1 desembre 2021 |obra= |editor=[[Ara (diari)|Ara]] |data= 26 d'octubre 2021|llengua=català}}</ref>Com a independentista, Rovira defensa que aquests principis republicans només es podran assolir en una [[República Catalana]], la qual s’ha de guanyar en un [[referèndum]] que permeti als catalans escollir el seu futur.<ref>{{ref-web |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/rovira-mesa-negociacio-conflicte-politic-taula-dialeg/ |títol=Rovira reivindica parlar de “mesa de negociació del conflicte polític”, no de “taula de diàleg” |consulta=1 desembre 2021 |obra= |editor=[[Vilaweb]]|data= |llengua=català}}</ref>

El [[22 de desembre]] de [[2017]], el [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem espanyol]] la va imputar per un presumpte delicte de rebel·lió per la seva participació en l’organització del [[Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017|referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017]]. Va ser citada a declarar per aquest tribunal el 19 de febrer de 2018 i, finalment, va ser posada en llibertat condicional sota una fiança de 60.000€.<ref>{{Ref-publicació|article=Llibertat provisional sota fiança de 60.000 euros per a Marta Rovira|publicació=[[CCMA]]|url=http://www.ccma.cat/324/marta-rovira-i-marta-pascal-declaren-al-suprem-per-lorganitzacio-de-l1-o/noticia/2838831/}}</ref>El 21 de març de 2018, el jutge [[Pablo Llarena Conde|Pablo Llarena]] va citar pel 23 de març els investigats per la causa per comunicar-los la interlocutòria de processament i revisar la seva condició de llibertat provisional.

El dia 22 de març de 2018, un cop finalitzada la votació fallida per a la investidura de [[Jordi Turull]] com a president de la Generalitat de Catalunya, Rovira va renunciar, juntament amb [[Carme Forcadell]] i [[Dolors Bassa]] a l'acta de diputada.<ref name="vilaweb20180322">{{ref-notícia|títol=Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa renuncien a l'acta de diputades abans d'anar al Suprem|publicació=Vilaweb|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/marta-rovira-carme-forcadell-i-dolors-bassa-renuncien-a-lacta-de-diputades-abans-danar-al-suprem/|consulta=22 març 2018}}</ref>L'endemà, 23 de març, va decidir no presentar-se a declarar al Tribunal Suprem. Va al·legar que no disposava de les garanties judicals suficients, i es va exiliar a [[Suïssa]],<ref name="exili"/> on viu actualment.<ref>{{ref-web |url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/rovira-reapareix-trobada-dirigents-erc-suissa_290112_102.html |títol=Rovira reapareix en una trobada de dirigents d'ERC a Suïssa |consulta=1 desembre 2021 |obra= |editor=[[El Nacional]] |data=20 de juliol 2018|llengua=català}}</ref>

El 19 de juliol del 2018, davant de la decisió de la justícia d’Alemanya contrària al lliurament de [[Carles Puigdemont]] pel delicte de rebel·lió, Llarena va retirar totes les ordres de detenció europees i internacionals emeses, entre elles la de Rovira.<ref>{{Ref-publicació|article=El jutge Llarena s'inclina per renunciar a l'extradició de Puigdemont|publicació=[[Ara (diari)|Ara]]|url=https://www.ara.cat/politica/Llarena-inclina-renunciar-extradicio-Puigdemont_0_2049995173.html}}</ref><ref>{{ref-web |url= https://www.elmundo.es/espana/2018/07/19/5b50788546163f6aa48b4662.html|títol=Llarena rechaza la entrega de Puigdemont sólo por malversación y retira las euroórdenes contra los fugados |consulta=1 desembre 2021 |obra= |editor=[[El Mundo]]|data=20 de juliol 2018|llengua=castellà}}</ref>

En l'actualitat, Rovira continua exiliada a Suïssa. No pot tornar a Espanya perquè sobre ella pesa una ordre de detenció i ingrés a presó; i si surt de territori suís, hauria de fer front a una euroordre.<ref>{{ref-web |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/marta-rovira-exili-suissa/ |títol=L’amenaça de Llarena a Marta Rovira per si volgués moure’s de Suïssa |consulta=1 desembre 2021 |obra= |editor=[[Vilaweb]]|data=29 de març de 2021|llengua=català}}</ref>

Des de Ginebra, compagina la seva tasca com a secretària general d’Esquerra Republicana amb la feina que realitza en diversos projectes que promouen la investigació de polítiques sobre diversitat cultural i lingüística, el dret d’autodeterminació, resolucions de conflictes i drets humans, entre d’altres, a nivell europeu i internacional.<ref>{{ref-web |url=https://www.eltemps.cat/article/8084/no-veig-possible-un-referendum-acordat-pero-no-hem-dabandonar-mai-aquesta-via |títol=«No veig possible un referèndum acordat, però no hem d’abandonar mai aquesta via» |consulta=1 desembre 2021 |obra= |editor=[[El Temps]]|data=16 de setembre 2019|llengua=català}}</ref>

Està casada amb Raül Presseguer, amb qui va tenir una filla el 2011.<ref>{{ref-web |url=https://www.eltemps.cat/article/5867/la-decisio-de-lexili-es-va-haver-de-prendre-molt-rapidament-sense-temps-per-pensar-hi |títol= "No hi havia manera de pensar que l’Estat espanyol arribés a aquests límits"|consulta=1 desembre 2021 |obra= |editor=[[El Temps]] |data=6 de gener 2019|llengua=català }}</ref>