María del Rosario de Ajuria e Idígoras: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Rosario de Ajuria e Idígoras''' (Vitòria, 1844 - Madrid, abans de 1915) va ser una propietària i pintora basca. Va néixer a Vitòria el 1844,<ref>{{Ref-web|url=https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/ajuria-rosario/ar-7739/|títol=Ajuria, Rosario|consulta=2 desembre 2021|llengua=castellà|editor=Fondo Bernardo Estornés Lasa|obra=Auñamendi Eusko Entziklopedia}}</ref><ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 14:15, 2 des 2021
Rosario de Ajuria e Idígoras (Vitòria, 1844 - Madrid, abans de 1915) va ser una propietària i pintora basca.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1844  Vitòria |
| Mort | 1915 (70/71 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, propietària |
Va néixer a Vitòria el 1844,[1][2] filla de l'industrial Luis de Ajuria y Atauri, que ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el d'alcalde la ciutat en set ocasions, i de Francisca de Idígoras y Unamúnzaga, filla d'una família noble.[3] Segons Manuel Ossorio, va ser pintora d'afecció.[4] Va ser deixebla de Juan Ángel Sáez.[5] Va presentar cinc quadres de gènere a l'Exposició Provincial de Belles Arts de Vitòria el 1867, molt elogiats per la premsa.[4] Es va casar amb Luis Ortiz de Zárate y Hernanz,[3] un petit propietari madrileny amb el qual es va traslladar a viure a la capital el 1871. El 1897 va ingressar a la Congregació de San Ignacio, una associació formada per bascos instal·lats a Madrid.[2] Va morir abans de 1915, any en què el seu marit dona una custòdia a la Fàbrica de San Pedro de Vitòria per mandat de la seva esposa.[6]
Referències
- ↑ «Ajuria, Rosario» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 2 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Ruiz de Azúa y Martínez de Ezquerecocha, Estíbaliz. La congregación de San Ignacio. El asociacionismo vasco en Madrid en el umbral del siglo XX (en castellà). Vitòria: Govern Basc, 2016, p. 156-157, 293.
- ↑ 3,0 3,1 Manzanos Arreal, Paloma; Vives Casas, Francisca. Las mujeres en Vitoria-Gasteiz a lo largo de los siglos. Recorridos y biografías (en castellà). Vitòria: Ajuntament de Vitòria, 2001, p. 149.
- ↑ 4,0 4,1 Ossorio y Bernard. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 14.
- ↑ Sainz Gil, Ana María «La pintura del siglo XIX en el País Basco: periodos y generaciones de pintores». KOBIE (Serie Bellas Artes), núm. 9, 1992-1993, pàg. 200.
- ↑ Rivas Carmona, Jesús (coord.). Estudios de Platería. San Eloy 2005 (en castellà). Múrcia: Universitat de Múrcia, 2005, p. 287.