Pahlavuní: diferència entre les revisions

736 bytes afegits ,  fa 11 mesos
referència. Trec plantilla que en demanava
m (Espais sobrants)
(referència. Trec plantilla que en demanava)
{{Infotaula de títol nobiliari}}
{{FR|data=abril de 2021}}{{Infotaula d'organització}}
Els '''Pahlavuni''' foren(en [[armeni]] Պահլավունի) van ser una família [[Regne d'Armènia (antiguitat)|armènia]] de ''[[nakharark]]'' de segon ordre que tenien possessions al districte de [[Nig]]. Eren una branca dels [[Kamsarakan]]. Van tenir importància durant el govern dels [[Bagratuní]], al {{segle|X|s}}
 
VersCap ela l'any [[975]] governava al [[Nig]] el ''nakharar'' Gregori I Pahlavuni al que va seguir Vahram I que governava versals elvoltants del [[995]], i després Hasan, verspotser el [[1010]].
Els '''Pahlavuni''' foren una família [[armènia]] de ''nakharark'' de segon ordre que tenien possessions al districte de [[Nig]]. Eren una branca dels [[Kamsarakan]].
 
[[AshotAixot IV Qadj]] va preparar el [[1021]] un atemptat contra el rei però el seu lloctinent, el ''nakharar'' Apirat Pahlavuni, quantquan anava a portar-lo a terme, va tenir pietat del rei caigut en un parany i el va alliberar. Apirat, home de confiança d'Aixot, es va haver de retirar a [[Dvin]] amb l'emir [[shaddàdidaxaddàdida]] Abul Uswar de [[Dvin]] i [[Gandja]], que algun temps després el va fer matar (els seus fills Abdeljahap i Vasak forenvan ser salvats pell lloctinent Sari i portats a [[Ani]] on el rei els hi va tornar els feus hereditaris del pare al districte de Nig). Vasak fouva ser nomenat gran ''[[sparapet]]'' (generalíssimgeneral en cap de l'exèrcit).
Vers el [[975]] governava al Nig el ''nakharar'' Gregori I Pahlavuni al que va seguir Vahram I que governava vers el [[995]], i després Hasan, vers el [[1010]].
 
Poc temps després Armènia va patir l'atac dels [[dailemites]] o [[musafírides]], i el gran ''sparapet'' Vasak Pahlavuni (fill d'Apirat) i el seu fill Gregori (més tard conegut com a [[Gregori Magistros]]) els hi van fer front al districte de Nig. El pare, avançat amb poques forces, va escapar ferit de la lluita. i fou mort per un avançat amb poques forces, va escapar ferit de la lluita iVa fouser mort per un malefactor quan descansava de camí a les seves línies.
[[Ashot IV Qadj]] va preparar el [[1021]] un atemptat contra el rei però el seu lloctinent, el ''nakharar'' Apirat Pahlavuni, quant anava a portar-lo a terme, va tenir pietat del rei caigut en un parany i el va alliberar. Apirat, home de confiança d'Aixot, es va haver de retirar a Dvin amb l'emir [[shaddàdida]] Abul Uswar de [[Dvin]] i [[Gandja]], que algun temps després el va fer matar (els seus fills Abdeljahap i Vasak foren salvats pell lloctinent Sari i portats a Ani on el rei els hi va tornar els feus hereditaris del pare al districte de Nig). Vasak fou nomenat gran ''[[sparapet]]'' (generalíssim).
 
Vahram II PahlawuniPahlavuni, en la sevauna inscripció seva de l'any 1029 a l'Abadia de Marinasen, es qualificat com "de la raça dels Pahlavides i de la família de Sant [[Gregori l'Il·luminador|Gregori]]" Els kamsarakans i els [[gregòrides]] reclamaven ser descendents de dues diferents cases iranianes, els primers de la dels [[Karin]]-Pahlav i els segons de la dels [[Suren]]-Pahlav, si bé la inscripció no pot ser agafada com a garantia absoluta i més tenint en compte que els kamsarakans per via femenina si que descendien de Sant Gregori: el darrer mascle gregòrida, sant Isaac, va casar la seva filla i hereva amb el príncep [[Mamikonian|Mamikònida]], Hamazasp Mamikonian; el seu fill fouva Santser [[Vardan II queMamikonian|Vardan fou elII]] pare de Sant Susan de Gogarene i de Santa Susanik, l'esposa d'Aršawir, Príncep de Kamsarakan.
Poc temps després Armènia va patir l'atac dels dailemites o [[musafírides]], i el gran ''sparapet'' Vasak Pahlavuni (fill d'Apirat) i el seu fill Gregori (més tard conegut com a Gregori Magistros) els hi van fer front al districte de Nig. El pare, avançat amb poques forces, va escapar ferit de la lluita i fou mort per un avançat amb poques forces, va escapar ferit de la lluita i fou mort per un malefactor quan descansava de camí a les seves línies.
 
Després de l'abdicació de [[Gagik II]] d'Ani, Gregori II Pahlavuni que era ''Magister'' i dux de Mesopotàmia, va seguir el mateix camí i va cedir els seus drets a l'emperador [[Constantí IX]], passant a l'exili a territori romà d'Orient, on la descendència es va perpetuar a través de la filla de Gregori II, portant el cognom Pahlavuni. Tres branques de la família van sobreviure a [[Geòrgia]] i dues a [[Rússia]]. GegoriGregori Magistros Pahlavuni va rebre molts títols i fouera molt apreciat a la cort romana d'Orient. També va tenir certa rellevanciarellevància el seu oncle Vahram II i el fill d'aquest, Gregori Pahlavuni. El frillfill de Gregori Magistros, Vahram, va ser elegit el [[1065]] [[patriarca d'Armènia]] sota el nom de Grigor II.<ref>{{ref-llibre |cognom=Whittow |nom=Mark |títol=The making of Orthodox Byzantium, 600-1025 |pàgines=213-214 |lloc=Londres |editorial=Macmillan International Higher Education |any=1996 |isbn=0333496000}}</ref>
Vahram II Pahlawuni, en la seva inscripció de 1029 a l'Abadia de Marinasen, es qualificat com "de la raça dels Pahlavides i de la família de Sant [[Gregori l'Il·luminador|Gregori]]" Els kamsarakans i els gregòrides reclamaven ser descendents de dues diferents cases iranianes, els primers de la dels Karin-Pahlav i els segons de la dels [[Suren]]-Pahlav, si bé la inscripció no pot ser agafada com a garantia absoluta i més tenint en compte que els kamsarakans per via femenina si que descendien de Sant Gregori: el darrer mascle gregòrida, sant Isaac, va casar la seva filla i hereva amb el príncep Mamikònida, Hamazasp Mamikonian; el seu fill fou Sant Vardan II que fou el pare de Sant Susan de Gogarene i de Santa Susanik, l'esposa d'Aršawir, Príncep de Kamsarakan.
 
Els Pahlavides georgians formenvan formar les cases de Palavandišvili i de Mxargrjeli (els Zacariàdes[[Zacàrides]]). El patronímic dinàstic de la primera casa, quan es combina amb la seva migració, el [[1184]], a Geòrgia des d'[[Ani]] que era el centre del regne armeni on els Pahlavides van deixar moltes construccions i inscripcions, deixen poc de dubte que la seva tradició genealògica es referia a la descendència gregoriana. El fet que els Pahlavides no destaquessin expressament nomenats aquesta tradició podria mostrar, que la reclamació era més una memòria vaga que una fabricació intencionada. Pel que fa als Mxargrjelis, el seu reclam medieval era ser descendents d'[[Artaxerxes I de Pèrsia|Artaxerxes Longimanus]], d'on el seu cognom (mxargrjel = longimanus). Aquesta afirmació equival a una reclamació d'origen arsàcida, ja que els [[arsàcides]] tradicionalment es consideren a si mateix com una branca dels [[aquemènides]]. Això és confirmat per la inscripció, datada el [[1061]], a l'abadia de la família Mxargrjeli de Sinahin pel 'Príncep de Prínceps Sapuh, fill de Gorbaniel de la Casa dels Pahlavides i dels arsàcides'. Sapuh era només una generació anterior al primer ancestre autenticat dels Mxargrejelis. El Mxargrjeli es van subdividir en tres branques: Argutinskij-Dolgorukij Pavlenov i Magalov).
Després de l'abdicació de [[Gagik II]] d'Ani, Gregori II Pahlavuni que era ''Magister'' i dux de Mesopotàmia, va seguir el mateix camí i va cedir els seus drets a l'emperador [[Constantí IX]], passant a l'exili a territori romà d'Orient, on la descendència es va perpetuar a través de la filla de Gregori II, portant el cognom Pahlavuni. Tres branques de la família van sobreviure a Geòrgia i dues a Rússia. Gegori Magistros Pahlavuni va rebre molts títols i fou molt apreciat a la cort romana d'Orient. També va tenir certa rellevancia el seu oncle Vahram II i el fill d'aquest, Gregori Pahlavuni. El frill de Gregori Magistros, Vahram, va ser elegit el 1065 [[patriarca d'Armènia]] sota el nom de Grigor II.
 
Les dues cases de l'Imperi rus dites pahlavunides són les de Palavandov i Amirejibi.<ref>{{ref-llibre |cognom=Mutafian |nom=Claude (et al.) |títol=Le royaume arménien de Cilicie, XIIe-XIVe siècle |pàgines=46-47 |lloc=París |editorial=CNRS éditions |any=2001 |isbn=9782271051059}}</ref>
Els Pahlavides georgians formen les cases de Palavandišvili i de Mxargrjeli (els Zacariàdes). El patronímic dinàstic de la primera casa, quan es combina amb la seva migració, el 1184, a Geòrgia des d'[[Ani]] que era el centre del regne armeni on els Pahlavides van deixar moltes construccions i inscripcions, deixen poc de dubte que la seva tradició genealògica es referia a la descendència gregoriana. El fet que els Pahlavides no destaquessin expressament nomenats aquesta tradició podria mostrar, que la reclamació era més una memòria vaga que una fabricació intencionada. Pel que fa als Mxargrjelis, el seu reclam medieval era ser descendents d'[[Artaxerxes I de Pèrsia|Artaxerxes Longimanus]], d'on el seu cognom (mxargrjel = longimanus). Aquesta afirmació equival a una reclamació d'origen arsàcida, ja que els [[arsàcides]] tradicionalment es consideren a si mateix com una branca dels [[aquemènides]]. Això és confirmat per la inscripció, datada el 1061, a l'abadia de la família Mxargrjeli de Sinahin pel 'Príncep de Prínceps Sapuh, fill de Gorbaniel de la Casa dels Pahlavides i dels arsàcides'. Sapuh era només una generació anterior al primer ancestre autenticat dels Mxargrejelis. El Mxargrjeli es van subdividir en tres branques: Argutinskij-Dolgorukij Pavlenov i Magalov).
 
== Referències ==
Les dues cases de l'Imperi rus dites pahlavunides són les de Palavandov i Amirejibi
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* René Grousset, ''Histoire de l'Arménie des origines à 1071'',. Paris,París: Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs
* CYRILCyril TOUMANOFFToumanoff, ''INTRODUCTION"Introduction TOto CHRISTIANchristian CAUCASIANCaucasian HISTORY:history II: States and Dynasties of the Formative Period", '', Traditio'', Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [http://www.jstor.org/stable/27830424].
 
== Enllaços externs ==
{{cal coor}}
* [https://iranicaonline.org/articles/kamsarakan Toumanoff, C. "Kamsarakan". ''Encyclopaedia Iranica''] [Consulta 2 de desembre de 2021]
{{esborrany d'Armènia}}
 
{{ORDENA:Pahlavuni}}
[[Categoria:Nakharark]]
43.670

modificacions