Diferència entre revisions de la pàgina «Reixtuní»

965 bytes afegits ,  fa 1 mes
retoc i referència
m (Espais sobrants)
(retoc i referència)
{{Infotaula de títol nobiliari}}
Els '''Reixtuní''' foren(en [[armeni]] Ռշտունի) va ser una família de ''[[nakharark]]'' (nobles) d'[[Armènia durant l'edat mitjana|Armènia]], que tenien com a feu hereditari el [[Reixtunik]],<ref>{{Ref-web|url=http://www.bvahan.com/armenianway/AW/Nobility/Armenian_Princes_Eng.html|títol=-Armenian Princely Families-|consulta=2 de desembre de 2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200731131205/http://www.bvahan.com/armenianway/aw/nobility/Armenian_Princes_Eng.html|arxiudata=2020-07-31}}</ref> al sud del [[Llac Van]] amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'[[Althamar]] i la població de ThospiaTospia, ([[Van]]) l'antiga capital de la zona del llacregne Van;d'[[Urartu]]. tambéTambé dominaven el principat de Bznuniq, on s'havia extingit la branca principal de la dinastia i havien adquirit els seus dominis a la vora del llac. Els Reixtuní es reclamaven descendents del rei [[Rusa I|Rusa]] d'[[Urartu]]. Tradicionalment se'ls atribueix un origen diví [[hàikida]] (descendent de d'[[Haik]]), però efectivament el seu nom està connectat amb el nom urartià de Rusa o Rusha, que tenien el nucli del seu govern del qual era a la mateixa zona, per lo quei efectivament serien d'origen reial urartià. TheodoreTeodor RshtuniReixtuní erava governadorser deun l'altdels constableseus personatges principals.
 
== Història ==
UnEs menciona un Manadjihr o Manushar Reixtuní apareixcap esmentata vers ell'any [[330]],. i elEl seu germà Zora, versesmentat elentre els anys [[335]]-[[350]] que, es va revoltar contra el rei [[Tigranes VII d'Armènia]], ajudat pels [[Artsruní]]. (probablementProbablement va participar també a la revolta el seu nebot Megundak, fill de Manushar),. L'aixecament es va fer en protesta pel tracte del rei a l'església. elEl rei Tigranes el va atacar a [[Timoriq]] (província de Kordjaiq o [[Gordiene]]) i Zora, abandonat pels seus soldats, es va rendir. Tigranes va ordenar l'extermini de les famílies Reixtuní i [[Artsruní]], dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Reixtuní (nebot de Zora) i Shavasp Artsruní, que forenvan ser protegits per [[Vardan I Mamikonian|Vardan]] i [[Vasak I Mamikonian|Vasak Mamikonian]]. Tadjat Reixtuní va recuperar els dominis verspotser ell'any [[360]]. Després d'ell apareix Garegin Reixtuní (versals voltants del [[370]]-[[380]]). Al {{segle|V|s}} , cap a l'any [[445]] va destacar Artak Reixtuní.
 
La figura més rellevant de la família fouva Theodorosser Teodor Reixtuní que fou, [[Ishkhan]] de Reixtunik i conestable d'Armènia versdes elde potser l'any [[638]] fins al [[653]]. Va governar també amb el títol romàconcedit per l'[[Imperi Romà d'Orient]], de patrici[[Patrici (versclasse romana)|patrici]], entre els anys 638-[[645)]].
Al {{segle|V}} apareix vers el [[445]] Artak Reixtuní.
 
VersAproximadament ell'any [[629]], a proposta del ''nakharar'' Teodor Reixtuní fouva ser elegit patriarca Khristaphor II d'Apahunik, vinculat a la casa dels Reixtuní. Però no era la persona adequada o no va congeniar amb el ''[[marzban]]'' persa i foumolt aviat va ser destituït, moltpotser aviatel ([[630)]]. Al saber-se la notícia de la invasió àrab, Teodor Reixtuní va establir una guàrdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu a l'illot d'Althamar, dela llacla Van (part sud) del llac Van. El [[640]] Teodor va quedar de fet com a governador de tota Armènia per la vacant del govern de [[Persarmènia]] i la desaparició de l'[[Imperi Sassànida]]. Des del 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició. El primer districte envaït fouva ser [[Gogtn]], el mateix ([[640]]), i van seguir [[Artaz]] (al Vaspurakan) i [[Kogovit]]. AEn aquestaaquest darreradarrer estavalloc hi havia l{{'}}''ixkhan'' Teodor junt amb forces romanes d'Orient dirigides pel general Procopi. Els romans d'Orient no van actuar però Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts àrabs, i es va retirar a [[Garni]]. En canvi Procopi fouva ser derrotat.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire de l'Arménie: des origines à 1071 |pàgines=292-293 |lloc=París |editorial=Payot |any=1947}}</ref>
La figura més rellevant de la família fou Theodoros Reixtuní que fou [[Ishkhan]] de Reixtunik i conestable d'Armènia vers el [[638]] al [[653]]. Va governar amb el títol romà d'Orient de patrici (vers 638-645)
 
Vers elEl [[642]] aproximadament, els àrabs van envair Armènia. DvinVan fouocupar ocupada[[Dvin]] el [[6 d'octubre]] del [[642]]. Teodor va intentar atacar-los en retirar-se, però fouen va sortir derrotat. Teodor va demanar a l'emperador la llibertat de l'antic governador [[Varaz-Tirots Bagratuní]] i del seu fill [[Sembat II Bagratuní]] que tenia el títol de ''spathar'' o ''spatharios'', i eren a l'Àfrica, però l'emperador només va permetre que tinguessin un exili daurat al [[Bòsfor]]. Teodor va obtenir la llibertat de Vahan [[Korkhoruni]], un altre presoner dels romans d'Orient. Varaz-Tirots es va escapar i va marxar a [[Trebisonda]] i d'allí a [[Taiq]], on fouTeodor benel rebutva perrebre Teodormolt bé i també el patriarca, quei el van reconèixer com a governador d'Armènia.
Vers el 629, a proposta del ''nakharar'' Teodor Reixtuní fou elegit patriarca Khristaphor II d'Apahunik, vinculat a la casa dels Reixtuní. Però no era la persona adequada o no va congeniar amb el ''marzban'' persa i fou destituït molt aviat (630). Al saber-se la notícia de la invasió àrab va establir una guàrdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu a l'illot Althamar del llac Van (part sud). El [[640]] Teodor va quedar de fet com a governador de tota Armènia per la vacant del govern de [[Persarmènia]] i la desaparició de l'[[Imperi Sassànida]]. Des del 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició. El primer districte envaït fou [[Gogtn]] ([[640]]), i van seguir [[Artaz]] (al Vaspurakan) i [[Kogovit]]. A aquesta darrera estava l{{'}}''ixkhan'' Teodor junt amb forces romanes d'Orient dirigides pel general Procopi. Els romans d'Orient no van actuar però Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts àrabs, i es va retirar a [[Garni]]. En canvi Procopi fou derrotat.
 
Teodor no va tardar a perdre la confiança dels romans d'Orient i fouva ser empresonat i portat a [[Constantinoble]], però l'emperador [[Constant II]] el va alliberar. El [[643]] l'emperador va acceptar que Varaz-Tirots exercís el govern d'Armènia i li va donar el títol de ''[[Curopalata]]'', però va morir poc després i el va succeir el seu fill [[Sembat II Bagratuní|Sembat II]] que va ser a més ''[[aspet]]'' i ''[[Drungari de la guàrdia|drungari]]'' de l'exèrcit. Al mateix temps però Teodor fouva ser nomenat ''ixkhan'' i patrici per l'emperador ConstantíConstant II, càrrec que també fouva donat arebre Khatxean [[Aravekhian]] i Shapuh [[Amatuní]]. El [[643]] els àrabs van entrar altra vegada al [[Airarat]] i encara que forenels van poder aturatsaturar davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el [[10 d'agost]] del [[643]] i van massacrar als defensors, si bé l'endemà Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.
Vers el [[642]] els àrabs van envair Armènia. Dvin fou ocupada el [[6 d'octubre]] del [[642]]. Teodor va intentar atacar-los en retirar-se, però fou derrotat. Teodor va demanar a l'emperador la llibertat de l'antic governador [[Varaz-Tirots Bagratuní]] i del seu fill [[Sembat II Bagratuní]] que tenia el títol de ''spathar'' o ''spatharios'', i eren a l'Àfrica, però l'emperador només va permetre que tinguessin un exili daurat al Bòsfor. Teodor va obtenir la llibertat de Vahan [[Korkhoruni]], un altre presoner dels romans d'Orient. Varaz-Tirots es va escapar i va marxar a [[Trebisonda]] i d'allí a [[Taiq]], on fou ben rebut per Teodor i el patriarca que el van reconèixer com a governador d'Armènia.
 
Teodor no va tardar a perdre la confiança dels romans d'Orient i fou empresonat i portat a [[Constantinoble]], però l'emperador el va alliberar. El [[643]] l'emperador va acceptar que Varaz-Tirots exercís el govern d'Armènia i li va donar el títol de ''[[Curopalata]]'', però va morir poc després i el va succeir el seu fill Sembat II que va ser a més ''[[aspet]]'' i ''[[Drungari de la guàrdia|drungari]]'' de l'exèrcit. Al mateix temps però Teodor fou nomenat ''ixkhan'' i patrici per l'emperador Constantí II, càrrec que també fou donat a Khatxean [[Aravekhian]] i Shapuh [[Amatuní]]. El [[643]] els àrabs van entrar altra vegada al [[Airarat]] i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el [[10 d'agost]] del [[643]] i van massacrar als defensors, si bé l'endemà Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.
 
El [[645]] l'expedició àrab la va dirigir [[Habib ibn Màslama al-Fihrí|Habib ibn Màslama]] que amb ajut de Vardik de Mokq va saquejar [[Apahunik]], [[Shirak]] i [[Bagrevand]] i va ocupar [[Dvin]] sense que Teodor pogués evitar-ho.
 
El 653 Teodor fou destituït per l'emperador va destituir Teodor, que va traspassar les seves funcions a Sembat II Bagratuní. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reixtuní, deixessinabandonessin ella combatlluita, elcosa que van fer al mig d'una batalla a l'[[Eufrates]]. Després d'això només podia aliar-se als àrabs, eli queho va fer en nom propi i de tota l'Armènia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya[[Muàwiya ibn Abi-Sufyan]] va acceptar el pacte i va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però sí hi podrien enviar exèrcits si era envaïda pels romans d'Orient. Una assemblea de ''[[nakharark]]'' va acceptar la proposta i [[Grigor Mamikonian]] i Sembat II Bagratuní es van constituir en ostatges del califa.
 
ConstantíConstant II va reaccionar i va envair Armènia ell'any [[654]]. Es va establir a [[Teodosiòpolis d'Armènia|Teodosiòpolis]] i molts ''[[nakharark]]'' van anar allía la ciutat i li van fer submissió, entre ells els [[Bagratuní]] de [[Sper]], els [[Manali]], els [[Daranali]], els [[Ekeleatzi]], ''nakharark'' de la regió de [[Karin]] (Teodosiòpolis, després Erzurum), del [[Taiq]], de [[Bassèn]], [[Vanand]] i [[Shirak]], els [[Korkhoruni]], els [[Dimaksian]], Muixel Mamikonian de l'[[Airarat]], els [[Aravekhian]], els [[Aranean]], els [[Varajnuní]], els [[Gentuni]] i els [[Spanduni]]. Fins i tot el patriarca Nersès va oferir lleialtat a l'emperador. Es van enviar oficials a detenir a Teodor, però aquest els va empresonar i es va refugiar a l'illa de [[Althamar]] al [[llac Van]]. El seu gendre Grigor [[Vahevuní]] es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. També li donaven suport [[Siunia]], [[Aghuània]] i [[Kartli]]. L'emperador va entrar a Dvin i s'hi va establir. Muixel Mamikonian fouva ser nomenat cap[[Cap de la cavalleriaCavalleria]] i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili[[Concili de Calcedònia]]. Finalment l'emperador va retornar a [[Constantinoble]] i va nomenar governador a Maurianos.
 
Només sortir l'emperador, Nersès va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre [[Hamazasp Mamikonian]], que era el cap de la família Mamikonian i va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a [[Damasc]] i es va fer client del califa [[Muawiya I|Moawiya]], que el va nomenar senyor d'Armènia, [[Aghuània]] i [[Siunia]]. Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el ''nakharark'' (l'any [[655]]). Teodor va entrar a Dvin amb els àrabs, que després van tornar a Síria. El general [[Habib ibn Màslama al-Fihrí]] es va establir al [[Aragadzotn]] com una espècie d'ambaixador i àrbitre, però els seus soldats no estaven acostumats al fred. [[Maurianos d'Armènia|Maurianos]] va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació. Els àrabs van creuar l'[[Araxes]] en retirada i es van establir a [[Zarehavand]] (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dvin i quan anava cap a [[Naxçıvan|Nakhichevan]] (l'any [[656]]), fouels sorprèsàrabs pelsel àrabsvan sorprendre i derrotatel van derrotar. Maurianos va fugir cap a [[Geòrgia]]. Els àrabs van atacar Teodosiòpolis i van saquejar aquesta i altres ciutats. Teodor, acusat pels àrabs de lal'avenç reconquestadels romanaromand d'Orient, va ser cridat a Damasc on va morir poc després d'arribar (verspotser el [[656]]). ElsEs poderva delsreduir Reixtuníel foupoder reduïti (el territori dels Reixtuní. El [[Beznunik]] va ser donat als [[Mamikonian]], i més tard va passar als Bagratuní), i van quedar com a vassalls dels [[Artsruní]]. Els àrabs van nomenar governador a Mazasp Mamikonian.
 
El seu fill Vard va continuar al front de la família fins al [[705]] i llavors o poc després els Reixtuní es vavan extingir.<ref>{{ref-llibre |cognom=Toumanoff |nom=Cyril |títol=Studies in Christian Caucasian history |pàgines=132, 160-162, 204, 213, 240, 249-250, 329 |lloc=Washington |editorial=Georgetown University Press |any=1963}}</ref>
 
== BibliografiaReferències ==
{{referències}}
* René Grousset, ''Histoire de l'Arménie des origines à 1071'', Paris, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs
* CYRIL TOUMANOFF, ''INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period'', Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [http://www.jstor.org/stable/27830424].
{{esborrany d'Armènia}}
 
{{ORDENA:Reixtuni}}
[[Categoria:Nakharark]]
39.419

modificacions