Diferència entre revisions de la pàgina «Reixtuní»

27 bytes afegits ,  fa 1 mes
m
cap resum d'edició
(retoc i referència)
m
 
Es menciona un Manadjihr o Manushar Reixtuní cap a l'any [[330]]. El seu germà Zora, esmentat entre els anys [[335]]-[[350]], es va revoltar contra el rei [[Tigranes VII d'Armènia]], ajudat pels [[Artsruní]]. Probablement va participar també a la revolta el seu nebot Megundak, fill de Manushar. L'aixecament es va fer en protesta pel tracte del rei a l'església. El rei Tigranes el va atacar [[Timoriq]] (província de Kordjaiq o [[Gordiene]]) i Zora, abandonat pels seus soldats, es va rendir. Tigranes va ordenar l'extermini de les famílies Reixtuní i Artsruní, dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Reixtuní (nebot de Zora) i Shavasp Artsruní, que van ser protegits per [[Vardan I Mamikonian|Vardan]] i [[Vasak I Mamikonian|Vasak Mamikonian]]. Tadjat Reixtuní va recuperar els dominis potser l'any [[360]]. Després d'ell apareix Garegin Reixtuní (als voltants del [[370]]-[[380]]). Al {{segle|V|s}} , cap a l'any [[445]] va destacar Artak Reixtuní.
 
La figura més rellevant de la família va ser Teodor Reixtuní, [[Ishkhan]] de Reixtunik i conestable d'Armènia des de potser l'any [[638]] fins al [[653]]. Va governar també amb el títol concedit per l'[[Imperi Romà d'Orient]], de [[Patrici (classe romana)|patrici]], entre els anys 638-[[645]].<ref name=":0" />
 
Aproximadament l'any [[629]], a proposta del ''nakharar'' Teodor Reixtuní va ser elegit patriarca Khristaphor II d'Apahunik, vinculat a la casa dels Reixtuní. Però no era la persona adequada o no va congeniar amb el ''[[marzban]]'' persa i molt aviat va ser destituït, potser el [[630]]. Al saber-se la notícia de la invasió àrab, Teodor Reixtuní va establir una guàrdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu a l'illot d'Althamar, a la part sud del llac Van. El [[640]] Teodor va quedar de fet com a governador de tota Armènia per la vacant del govern de [[Persarmènia]] i la desaparició de l'[[Imperi Sassànida]]. Des del 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició. El primer districte envaït va ser [[Gogtn]], el mateix 640, i van seguir [[Artaz]] (al Vaspurakan) i [[Kogovit]]. En aquest darrer lloc hi havia l{{'}}''ixkhan'' Teodor junt amb forces romanes d'Orient dirigides pel general Procopi. Els romans d'Orient no van actuar però Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts àrabs, i es va retirar a [[Garni]]. En canvi Procopi va ser derrotat.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire de l'Arménie: des origines à 1071 |pàgines=292-293 |lloc=París |editorial=Payot |any=1947}}</ref>
Només sortir l'emperador, Nersès va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre [[Hamazasp Mamikonian]], que era el cap de la família Mamikonian i va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a [[Damasc]] i es va fer client del califa [[Muawiya I|Moawiya]], que el va nomenar senyor d'Armènia, [[Aghuània]] i [[Siunia]]. Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el ''nakharark'' l'any [[655]]. Teodor va entrar a Dvin amb els àrabs, que després van tornar a Síria. El general [[Habib ibn Màslama al-Fihrí]] es va establir al [[Aragadzotn]] com una espècie d'ambaixador i àrbitre, però els seus soldats no estaven acostumats al fred. [[Maurianos d'Armènia|Maurianos]] va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació. Els àrabs van creuar l'[[Araxes]] en retirada i es van establir a [[Zarehavand]] (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dvin i quan anava cap a [[Naxçıvan]] l'any [[656]], els àrabs el van sorprendre i el van derrotar. Maurianos va fugir cap a [[Geòrgia]]. Els àrabs van atacar Teodosiòpolis i van saquejar aquesta i altres ciutats. Teodor, acusat pels àrabs de l'avenç dels romand d'Orient, va ser cridat a Damasc on va morir poc després d'arribar (potser el [[656]]). Es va reduir el poder i el territori dels Reixtuní. El [[Beznunik]] va ser donat als [[Mamikonian]], i més tard va passar als Bagratuní, i van quedar com a vassalls dels [[Artsruní]]. Els àrabs van nomenar governador a Mazasp Mamikonian.
 
El seu fill Vard va continuar al front de la família fins al [[705]] i llavors o poc després els Reixtuní es van extingir.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Toumanoff |nom=Cyril |títol=Studies in Christian Caucasian history |pàgines=132, 160-162, 204, 213, 240, 249-250, 329 |lloc=Washington |editorial=Georgetown University Press |any=1963}}</ref>
 
== Referències ==
39.405

modificacions