Campània: diferència entre les revisions

Els seus primers habitants foren els [[ausonis]] (també anomenats Òpicsòpics) suposadament d'ètnia osca. Els grecs es van establir a la costa i van anomenar Òpics als habitants. La primera colònia fou Cumae vers el [[1050 aC]] segons la data tradicional. Els habitants de Cumae van fundar colònies a Diceàrkia, [[Palèpolis]], i [[Nàpols|Neàpolis]], i és possible que a l'interior a Nola i Abella, que potser només foren estacions comercials per esdevenir després ciutats però ja no gregues.

Quan Campània fou conquerida pels [[etruscs]] el període d'expansió grec es va acabar. Els etruscs van fundar, segon Estrabó, 12 ciutats a Campània, la principal Càpua (vers el 600 aC).<ref name="GEC"/> També Nola fou una ciutat etrusca. Cató diu que la dominació etrusca es va establir el [[471 aC]] però sembla que seria un període massa curt. Càpua va haver de reconèixer als [[samni]]tes els privilegis de la ciutadania i compatir les terres i finalment algunes ciutats de la confederació etrusca van quedar sotmeses als samnites. El poble barrejat d'etruscs i oscs de la regió es va dir "campanis (poble de la plana)", nom que ja esmenta [[Diodor de Sicília]] vers el [[440 aC]]. Segons [[Tit Livi]] els campanis van quedar sotmesos als samnites el [[423 aC]]. Segons Diodor, el [[428 aC]] i segons Livi el [[420 aC]], els campanis van ocupar la ciutat grega de Cumae. Càpua exercia l'hegemonia sobre les veïnes Acerra, Atella, Calàtia i Suessula; Nola depenia dels Samnites; Nucèria, al sud, pertanyia als Alfaternis que devien ser una tribu independent. Els Àusonsausonis (Àuruncsauruncs) i els Sidicinssidiquins del nord del Volturnus es van mantenir independents.

El [[343 aC]] els Sidicins [[Primera Guerra Samnita|foren atacats pels samnites]] i van demanar ajuda als campanis però tots dos foren derrotats pels samnites a la [[Batalla del Mont Gaurus]] a les portes de Càpua. Els derrotats van demanar ajut a Roma i podria ser que a canvi oferissin una submissió absoluta de la ciutat i territori (''Deditio''). Les victòries de [[Marc Valeri Corv]] i [[Aule Corneli Cos Arvina]] a la [[batalla de Suessula]] va alliberar la Campània del perill samnita. Però més tard quant els llatins i els romans van lluitar en la [[guerra llatina]], les ciutats de Campània van donar suport als Llatins. Al peu del [[Vesuvi]] els llatins i campanis foren derrotats en la [[batalla del Vesuvi]] una gran batalla pels cònsols T. Manlius i P. Decius el [[340 aC]] i els campanis es van haver de sotmetre. Foren castigats amb la pèrdua del seu territori fèrtil al nord del Volturnus (terres que foren conegudes com el ''[[Falernus Ager]]''). Els cavallers de Càpua (''Equites Campani'') que s'havien oposat a lluitar contra Roma, foren recompensats amb la ciutadania romana però la resta de la població va rebre la condició de ''[[civitas sine suffragio]]''. Similars arrengaments foren fets amb Cumae, Suessula i Acerrae. Com que la unió es va mantenir els següents cent anys els campanis foren admesos a servir com a regulars a les legions en lloc de com auxiliars i així el [[225 aC]] els romans i Campanis eren considerats quasi una unitat mentre es distingien encara els llatins i altres aliats. El territori fou ocasionalment lloc de combats amb els samnites i algunes ciutats es van posar del costat d'aquestos i després foren castigades. El [[326 aC]] els romans van ocupar la ciutat de Palèpolis i els seus veïns de Neàpolis van haver de signar un tractat amb Roma que els va convertir en aliats. El [[313 aC]] Roma va conquerir Nola i el [[308 aC]] Nucèria. El [[304 aC]] es va acabar la [[Segona Guerra Samnita|Segona guerra samnita]] amb el domini romà consolidat al sud de Campània.