Illa de Procida: diferència entre les revisions

El 1744, el rei [[Carles III d'Espanya|Carles III]] va fer de Procida una reserva de caça reial. En aquest període, la flota de Procida va assolir el seu zenit, avalada per un període depròsper floridade construcció naval. La població va pujar a uns 16.000 habitants. L'any 1799, Procida va participar en les revoltes que van portar a la proclamació de la [[República de Nàpols]]. Amb el retorn de la [[dinastia borbònica]] uns mesos més tard, 12 habitants de Procida van ser decapitats.

Les [[guerres napoleòniques]] van comportar diversos episodis de devastació a causa de la posició estratègica de l'illa en els enfrontaments navals entre francesos i anglesos. El 1860, després de la caiguda del [[Regne de les Dues Sicílies]], l'illa va passar a formar part del recentment format [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]].

El segle XX va veure una crisi en la construcció naval de Procida a causa de la competència amb els conglomerats industrials. L'any 1907 Procida va perdre el seu territori continental, que es va independitzar i ara és el [[Comune|''comune'']] de [[Monte di Procida]].

L'any 1957 es va construir a Procida el primer aqüeducte submarí d'Europa. En les últimes dècades, la població ha començat a créixer lentament. L'economia continua en gran part lligada a la indústria marítima, tot i que el turisme ha crescut força.