Gastronomia de Tunísia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -paisos +països
→‎Dolços: enllaç intern
Línia 74:
Una preparació particular és l{{'}}''[[assida]]'', unes farinetes denses de color marró fetes amb farina i sèmola de blat, mantega o smen i mel o sucre, molt consistent que tradicionalment es menja abans de l'alba durant el ramadà. N'existeixen versions enriquides amb avellanes o pinyons de [[pi blanc]], aquestes de vegades poden portar a més llet condensada i solen estar cobertes d'una capa de crema de color blanc -feta amb farina, llet, sucre i aiguanaf- i una segona capa gruixuda d'alguna fruita seca, amb una decoració senzilla o elaborada. Es menja en grans cerimònies i festes, com per exemple [[Màwlid an-Nabí|la del naixement del profeta]]. Però l{{'}}''assida'' no és l'únic dolç de cullera a la cuina tunisiana, existeixen d'altres, amb ou (com a la [[cuina catalana]] seria la [[crema catalana]], per exemple) o sense (com un [[menjar blanc]]), sovint amb fruita seca però no sempre (com és el cas de l'[[arròs amb llet]], que a Tunis s'aromatitza amb aiguaros), cremes amb farina de [[sorgo bicolor|sorgo]], aromatitzades amb aigua de [[gerani]], etc.
 
Pel que fa a les cerimónies, el dolç per excel·lència és la ''[[baclava]]'', introduït de la [[cuina otomana]]. Altres pastetes són el '' ktaif '', la ''dawama'', la ''laklouka'', la ''sorra'', el ''kâak'', el '' samsa'', la '' bjawia'', el ''[[macrud]]'', el [[bambaloni]], etc.
 
== Begudes ==