Aukera Guztiak: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles de referències
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{FR|data=desembre de 2021}}{{Infotaula d'organització
|logo=Logotip Aukera Guztiak.jpg}}
'''Aukera Guztiak''' (del [[basc]], ''Totes les opcions'') va ser una agrupació electoral sorgida en 2005 per a presentar-se a les eleccions autonòmiques del [[17 d'abril]] al [[País Basc]].<ref>{{ref-web |url= https://elpais.com/elpais/2005/03/14/actualidad/1110791820_850215.html |títol= Aukera Guztiak presenta en Bilbao las listas que la Fiscalía estudia impugnar |editor= ElPaís.com |llengua= castellà |data= 14 març 2005 |consulta= 6/12/2021}}</ref>
 
Els seus promotors es van definir com una agrupació de ciutadans crítica amb la il·legalització de [[Batasuna]], grup polític que, en virtut de la legalitat vigent a [[Espanya]], no va poder presentar-se als comicis per la seva no condemna al terrorisme d'[[ETAEuskadi Ta Askatasuna]] (ETA), sent acusada fins i tot, de ser el braç polític de l'organització armada. No obstant això, va ser partidària que tots els ciutadans bascos tinguessin possibilitat de votar a l'opció política que desitgessin, incloses aquelles que no condemnaven el [[terrorisme]]. Així, consideraven que la no presència de Batasuna en les eleccions suposava un ''dèficit democràtic'' al deixar sense opció política a milers de ciutadans bascos i es prestaven com una plataforma política a través de la qual la veu de Batasuna i dels seus votants pogués ser escoltada en el [[Parlament Basc]]. D'aquí prové el seu nom de ''Totes les opcions''.
 
Des que la candidatura va ser anunciada, moltes veus crítiques van sorgir acusant Aukera Guztiak-la de ser una ''«candidatura blanca''» de Batasuna, formada per simpatitzants d'aquesta organització no ''«cremats''» en no haver militat en aquesta organització ni haver-ne estat candidats; i d'estar dirigida des de l'ombra per aquesta organització il·legal. També va rebre crítiques per no condemnar explícitament la violència d'[[ETA]]. Els caps visibles d'AGde erenla lescandidatura sevesvan ser les tres candidates [[Ana Arbulu]] (per [[Àlaba]]), [[LurdesIrati AgirrezabalSalaberria]] (per [[Guipúscoa]]) i [[Marije Rodríguez de Lera]] (per [[Biscaia]]).<ref>{{ref-web |url= https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/eu/aukera-guztiak/ar-143502/ |títol= Aukera Guztiak |editor= Aunamendi.Eusko-Ikaskuntza.eus |llengua= castellà |consulta= 6/12/2021}}</ref>
Aukera Guztiak no obstant això, era partidària que tots els ciutadans bascos tinguessin possibilitat de votar a l'opció política que desitgessin, incloses aquelles que no condemnaven el [[terrorisme]]. Així, consideraven que la no presència de Batasuna en les eleccions suposava un ''dèficit democràtic'' al deixar sense opció política a milers de ciutadans bascos i es prestaven com una plataforma política a través de la qual la veu de Batasuna i dels seus votants pogués ser escoltada en el [[Parlament Basc]]. D'aquí prové el seu nom de ''Totes les opcions''.
 
'AG va assolir les signatures necessàries per a presentar-se a les eleccions al març de 2005 i una vegada va ser feta formalment la seva proclamació com candidatura, aquesta va ser impugnada per l'advocacia de l'estat. El dret o no a presentar-se d'Aukera Guztiak va ser tema principal de la precampanya basca i d'enfrontaments dialèctics entre els partits d'àmbit estatal i els [[Nacionalisme basc|nacionalistes bascos]]. El [[Tribunal Suprem d'Espanya]] va admetre la impugnació per unanimitat considerant provat que Aukera Guztiak estava dirigida per Batasuna i que suposava una continuació de la labortasca política d'aquesta formació, consideració aquesta que permetia la seva il·legalització. Un dels arguments per a mostrar aquests suposats vincles es basava en les persones que van signar perquè aquesta agrupació d'electors pogués presentar-se;<ref>{{ref-web |url= https://www.elmundo.es/elmundo/2005/03/25/espana/1111724499.html |títol= Un millar de avalistas de Aukera Guztiak están 'vinculados al aparato militar de ETA' |editor= ElMundo.es |llengua= castellà |data= 25 març 2005 |consulta= 6/12/2021}}</ref> un altre dels arguments utilitzats van ser les converses telefòniques. El fet que es utilitzés com a argument per a la seva il·legalització les signatures que donaven suport aquesta agrupació d'electors va generar crítiques en determinats sectors, que van considerar que això suposava una reculada en la democràcia. No obstant això, pocs dies després de l'anunci de la il·legalització de Aukerala Guztiakcandidatura, i a menys de dues setmanes de les eleccions i ja oficialment en campanya electoral, un partit desconegut, el [[Partit Comunista de les Terres Basques]] es va oferir a recollir el testimoni d'AG i servir com a representant dels votants de Batasuna en el Parlament Basc.
Des que la candidatura va ser anunciada, moltes veus crítiques van sorgir acusant Aukera Guztiak de ser una ''candidatura blanca'' de Batasuna, formada per simpatitzants d'aquesta organització no ''cremats'' en no haver militat en aquesta organització ni haver-ne estat candidats; i d'estar dirigida des de l'ombra per aquesta organització il·legal. També va rebre crítiques per no condemnar explícitament la violència d'[[ETA]]. Els caps visibles d'AG eren les seves tres candidates [[Ana Arbulu]], [[Lurdes Agirrezabal]] i [[Marije Rodríguez de Lera]].
 
En presentar-se el PCTB a les eleccions, Aukera Guztiak va declinar realitzar més aparicions públiques i va demanar el vot per a aquesta formació en entendre que continuava amb les seves dues premisses bàsiques: [[Democràcia]] i Pau. El PCTB, al que no se li van trobar fins a la data relacions amb lal'organització banda terroristaarmada, va poder presentar-se a les eleccions i va obtenir 9 parlamentaris.<ref>{{ref-web |url=http://www.elpais.com/comunes/2005/eleccionesvascas/ |títol=Elecciones vascas 2005 |editor= ElPaís.com |llengua= castellà |data= 2 gener 2009 |consulta= 17/4/2010}}</ref>
'AG va assolir les signatures necessàries per a presentar-se a les eleccions al març de 2005 i una vegada va ser feta formalment la seva proclamació com candidatura, aquesta va ser impugnada per l'advocacia de l'estat. El dret o no a presentar-se d'Aukera Guztiak va ser tema principal de la precampanya basca i d'enfrontaments dialèctics entre els partits d'àmbit estatal i els [[Nacionalisme basc|nacionalistes bascos]]. El [[Tribunal Suprem d'Espanya]] va admetre la impugnació per unanimitat considerant provat que Aukera Guztiak estava dirigida per Batasuna i que suposava una continuació de la labor política d'aquesta formació, consideració aquesta que permetia la seva il·legalització. Un dels arguments per a mostrar aquests suposats vincles es basava en les persones que van signar perquè aquesta agrupació d'electors pogués presentar-se; un altre dels arguments utilitzats van ser les converses telefòniques. El fet que es utilitzés com a argument per a la seva il·legalització les signatures que donaven suport aquesta agrupació d'electors va generar crítiques en determinats sectors, que van considerar que això suposava una reculada en la democràcia. No obstant això, pocs dies després de l'anunci de la il·legalització de Aukera Guztiak, i a menys de dues setmanes de les eleccions i ja oficialment en campanya electoral, un partit desconegut, el [[Partit Comunista de les Terres Basques]] es va oferir a recollir el testimoni d'AG i servir com a representant dels votants de Batasuna en el Parlament Basc.
 
== Referències ==
En presentar-se el PCTB a les eleccions, Aukera Guztiak va declinar realitzar més aparicions públiques i va demanar el vot per a aquesta formació en entendre que continuava amb les seves dues premisses bàsiques: [[Democràcia]] i Pau. El PCTB, al que no se li van trobar fins a la data relacions amb la banda terrorista, va poder presentar-se a les eleccions i va obtenir 9 parlamentaris.
{{Referències}}
 
{{ORDENA:Aukera Guztiak}}
[[Categoria:Partits polítics del País Basc]]
[[Categoria:Partits polítics del Moviment d'Alliberament Nacional Basc]]