Septimània visigòtica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m capdill -> cabdill
Línia 9:
El rei [[Vamba]] ([[672]]-[[680]]) va expulsar els [[jueu]]s de la Septimània després de sufocar la [[revolta del comte Pau]], qui es va proclamar rei de la Septimània i de la Tarraconensis (el primer i únic que va proclamar la sobirania sobre els actuals territoris [[catalunya|català]] i [[occitània|occità]]).
 
Després dels regnats d'[[Ervigi]], [[Egica]] i [[Witiza]] ([[680]]-[[710]]), en els quals s'inicia la decadència del regne visigot, [[Akhila II]] ([[710]]-[[713]]), fill de Witiza, dominà la ''Narbonensis'' i la ''Tarraconensis'' i s'enfrontà a [[Roderic]], escollit rei a [[Còrdova]] i que havia deposat el seu pare. El [[711]] pactà amb el capdillcabdill [[àrab]] [[Tarik ben Ziyad]], però tot i així [[Musa ben Nusayr]] li va prendre les possessions el [[712]]. Aleshores adoptà el nom de Ròmul, abandonà la Septimània i governaria fins el [[719]] el [[vali|valiat]] d'[[Al Hurr]] com a cap de la comunitat [[cristianisme|cristiana]].
 
El [[713]] els nobles septimans coronarien com a rei dels visigots [[Ardó]] ([[713]]-[[720]]), però aquest cedí poc a poc [[Aragó]], [[València]] ([[718]]) i el [[Rosselló]] ([[720]]). Morí defensant Narbona dels àrabs, i a la seva mort els musulmans ocuparien també la Septimània.