Bertran de Castellet: diferència entre les revisions

Nat i mort en anys indeterminats del {{segle|XII}}, intervingué activament en la reconquesta del [[Priorat]] juntament amb els germans Ponç i Ramon de [[Cervera (llinatge)|Cervera]] i amb Arbert de Castellvell. Va ser el que inicià la repoblació de [[Reus]], després de l'intent de [[Robert d'Aguiló]], que, a punt de morir, va deixar la vila de Reus a l'església de sant Fructuós de [[Tarragona]]. Dos dies després, el [[bisbe de Tarragona]] [[Bernat Tort]] deixà com a senyor feudal ([[castlà]]) de Reus Bertran de Castellet donant-li domini sobre dos terços de la població. L'altre terç va ser atorgat al canonge cambrer, que depenia de la cúria. Va dirigir la [[conquesta de Siurana]] el [[1153]], de la qual en va ser nomenat castlà i se n'hi encomanà la repoblació.<ref>{{ref-llibre|cognom=Fort i Cogul|nom=Eufemià|títol=Notícia de Siurana de Prades|pàgines=38-39|lloc=Santes Creus|editorial=Fundació d'Història i Art Roger de Belfort|any=1975|isbn=8450067391}}</ref> Una de les primeres coses que va fer a Siurana va ser la delimitació del seu territori, juntament amb Berenguer de Mulnell, per mitjà d'una enquesta entre els sarraïns fugits a [[València]] i els que residien a la ribera de l'Ebre.<ref>El document va ser publicat per [[Eduard Toda]]. ''Història de Escornalbou''. Tarragona: Reyal Societat Arqueológica, 1926. Pàgs. 41-43</ref> Atorgà també les cartes de població de Tarragona i de [[Mont-roig del Camp|Mont-roig]]. Un nebot seu, hi ha qui diu que potser n'era fill, [[Berenguer de Castellet]], va ser canonge cambrer de Reus.<ref>{{ref-llibre|cognom=Gort|nom=Ezequiel|títol=Reus al segle XII: 800 anys de les Cartes de població|pàgines=25-27|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1986}}</ref>

 

 

La ciutat de Reus li va dedicar un carrer<ref>{{ref-llibre|cognom=Tricaz|nom=Enric|títol=Homes i dones pels carrers de Reus|pàgines=25|lloc=Valls|editorial=Cossetània|any=2010|isbn=9788497916929}}</ref>