Teru Hasegawa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Ĉinio |
m La Venko de Ĉinio Estas Ŝlosilo de la Morgaŭo de la Tuta Azio |
||
Línia 5:
Va néixer al si d'una família d'enginyers civils.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Verda Majo – A Sincere Friend Dedicated to China|url=http://www.china.org.cn/english/features/149180.htm|consulta=2021-12-06|llengua=anglès|editor=china.org|data=18 de Novembre de 2005}}</ref> De petita, volia ser mestra.<ref name=":2" /> Es va graduar a l'Escola de Noies No. 3 de [[Tòquio]] i després va continuar els seus estudis a l'Escola Normal de Dones de [[Nara (Japó)|Nara]].<ref>{{Ref-web|títol=長谷川テルとは|url=https://kotobank.jp/word/%E9%95%B7%E8%B0%B7%E5%B7%9D%E3%83%86%E3%83%AB-1101086|consulta=2021-12-07|llengua=ja|nom=日本大百科全書(ニッポニカ),デジタル版 日本人名大辞典+Plus,世界大百科事典|cognom=第２版}}</ref> Va optar per estudiar fora de la capital per tal de fugir del control del seu pare, un home sever d'idees conservadores.<ref name=":2" /> El juny de 1932, va començar a estudiar [[esperanto]], la qual cosa la va ajudar a contactar amb la intel·lectualitat d'esquerres al Japó i més tard amb els i les esperantistes xinesos.<ref name=":3">Doi Ĉieko: ''Nun aktivas la movado por honorigo de Verda Majo''. En: Novaĵoj Tamtamas, organo de l'[https://www.esperanto.yokohama/ Esperanto Jokohama], Núm. 344/gener 2019 ([https://www.esperanto.yokohama/app/download/13333863190/NT344januaro.pdf?t=1619525520 PDF])</ref> Poc després, va ser detinguda per les seves idees polítiques i expulsada de la Universitat. Així, va tornar a Tòquio i es va preparar per a exercir com a [[Mecanografia|mecanògrafa]].<ref name=":4" /> El 1935 va conèixer a Liu Ren, un estudiant xinès amb el qual es va casar un any més tard, malgrat l'oposició de la seva família.<ref name=":1" /> En aquesta època va començar a col·laborar amb la revista ''La Mondo'' de [[Xangai]]; va escriure articles sobre la repressió de les dones a la societat japonesa i sobre la literatura proletària al Japó.<ref name=":4" />
El 1937, juntament amb Liu Ren, va abandonar la seva ciutat natal, per anar a viure a la Xina, establint-se primer a Xangai i més tard a [[Wuhan]]. El novembre d'aquell mateix any va publicar una carta oberta, adreçada als esperantistes japonesos, a la revista ''Ĉinio Hurlas''. El seu títol era ''«La Venko de
Es va unir a la crida «A través de l'esperanto per a l'alliberament de la Xina»<ref name=":2" /> i va escriure sempre en esperanto. Va escriure diversos informes sobre l'ocupació japonesa de Xangai, en els quals donava suport a les víctimes. A la vegada, per recomanació de l'intel·lectual i polític xinès [[Guo Moruo]], va presentar un programa radiofònic diari sota la direcció del [[Kuomintang|Guomindang]], l'objectiu del qual era dividir l'exèrcit japonès.<ref name=":1" /> També va escriure regularment articles per a la revista xinesa ''Heraldo'' i altres.<ref name=":2" /> En els seus textos no només va avalar la resistència dels xinesos, sinó que també va intentar mostrar als seus compatriotes japonesos que el seu enemic no era el poble xinès, sinó el mateix exercit japonès, al qual culpava d'innombrables atrocitats.<ref name=":2" /> Als inicis de la dècada de 1940, va ser escollida líder de la Lliga Revolucionària Anti-guerra que havien fundat els japoneses a la Xina.<ref name=":1" /> El 1943, va publicar l'assaig ''«Esperanto kaj demokratio»'' (en català: «Esperanto i democràcia»), on resumeix les seves esperances pel món de la postguerra i dóna a l'humanisme el seu significat actual, el de democràcia, que no es limita a un regne o a un territori sinó que s'estén a tot el món, servint de base per a la coexistència cohesionada de les nacions.<ref name=":4" />
| |||