Diferència entre revisions de la pàgina «Teru Hasegawa»

m
Heroldo de Ĉinio
m
m (Heroldo de Ĉinio)
El 1937, juntament amb Liu Ren, va abandonar la seva ciutat natal, per anar a viure a la Xina, establint-se primer a Xangai i més tard a [[Wuhan]]. El novembre d'aquell mateix any va publicar una carta oberta, adreçada als esperantistes japonesos, a la revista ''Ĉinio Hurlas''. El seu títol era ''«La Venko de Ĉinio Estas Ŝlosilo de la Morgaŭo de la Tuta Azio»'' (en [[català]]: «La victòria de la Xina és la clau del demà de tota Àsia»). En aquesta carta va escriure que ella mateixa podia participar en la lluita revolucionària contra l'imperialisme japonès, gràcies al fet que era «feliçment esperantista», tot i que no parlava bé el xinès. Va subratllar que l'esperanto s'hauria d'utilitzar com una eina internacional per lluitar contra l'imperialisme i va afirmar que mai es rendiria encara que algú la insultés acusant-la de trair el seu propi poble.<ref name=":0" />
 
Es va unir a la crida internacional «Mitjançant l'esperanto per a l'alliberament de la Xina»<ref name=":2" /> que portaven a terme els esperantistes xinesos. Va escriure diversos informes sobre l'ocupació japonesa de Xangai, en els quals donava suport a les víctimes. A la vegada, per recomanació de l'intel·lectual i polític xinès [[Guo Moruo]], va presentar un programa radiofònic diari sota la direcció del [[Kuomintang|Guomindang]], l'objectiu del qual era dividir l'exèrcit japonès.<ref name=":1" /> També va escriure regularment articles per a la revista xinesa ''HeraldoHeroldo de Ĉinio'' i altres.<ref name=":2" /> En els seus textos no només va avalar la resistència dels xinesos, sinó que també va intentar mostrar als seus compatriotes japonesos que el seu enemic no era el poble xinès, sinó el mateix exercit japonès, al qual culpava d'innombrables atrocitats.<ref name=":2" /> Als inicis de la dècada de 1940, va ser escollida líder de la Lliga Revolucionària Anti-guerra que havien fundat els japoneses a la Xina.<ref name=":1" /> El 1943, va publicar l'assaig ''«Esperanto kaj demokratio»'' (en català: «Esperanto i democràcia»), on resumeix les seves esperances pel món de la postguerra i dóna a l'humanisme el seu significat actual, el de democràcia, que no es limita a un regne o a un territori sinó que s'estén a tot el món, servint de base per a la coexistència cohesionada de les nacions.<ref name=":4" />
 
A causa de la guerra, Verda Majo, el seu marit i els seus dos fills, van haver de canviar de residència diverses vegades, sempre amb l'ajuda d'esperantistes.<ref name=":4" /> Al final de la [[Segona Guerra sino-japonesa|segona guerra sino-japonesa]], es van establir a [[Manxúria]], el país natal de Liu Ren. Estant embarassada per tercer cop, Verda Majo va descobrir que Liu Ren tenia una altra esposa quan es va casar amb ella i va decidir avortar. Durant l'avortament va patir una infecció, la qual la va portar a una mort prematura, a l'edat de 35 anys.<ref name=":2" /> [[Zhou Enlai]], aleshores Primer Ministre de la [[República Popular de la Xina]], va dir d'ella que havia estat «una filla fidel del poble japonès i una veritable patriota» i també «una sincera companya d'armes del poble xinès».<ref name=":1" /> Liu Ren va morir tres mesos després.<ref name=":3" />
7.191

modificacions