Composició (gramàtica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics
m Format
Línia 29:
Els compostos poden dividir-se segons la relació sintàctica que mantenen els seus elements, és a dir, les funcions que establirien si fossin paraules independents en una oració. Sovint aquest criteri és proper al semàntic, ja que l'estructura argumental de cada element determina alhora la [[funció sintàctica]] i el [[paper temàtic]] o significat que prenen els diferents components.
 
Els compostos poden mantenir una relació de [[Coordinació (gramàtica)|coordinació]], on els dos elements s'ajunten directament o amb un element de suport però juguen el mateix paper dins el sintagma, com en el cas d'"allioli"<ref>{{Ref-web |url=http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/ |títol=Esborrany de gramàtica de l'IEC |consulta=2011-08-06 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150924032951/http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/ |arxiudata=2015-09-24 }}</ref> o de "pica-pica", on es repeteix el mot per formar el compost (molt freqüent en l'onomatopeia).
 
També poden mantenir una relació de complementació o subordinació, on un element se subordina a l'altre i pot agafar el rol de diferents [[Complement sintàctic|complements]] oracionals, per exemple al francès ''vinaigre'' l'adjectiu fa de complement del nom del substantiu, o a "parallamps", on el segon element fa de complement directe del primer