Congrés de Cambrai: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Format
Línia 7:
== Antecedents: el Tractat de la Haia de 1720 ==
{{AP|Guerra de la Quàdruple Aliança|Tractat de la Haia (1720)}}
Al juliol de 1717 va tenir lloc la conquesta espanyola de [[Sardenya]] enfront de les forces [[Sacre Imperi Romanogermànic|imperials]] de [[Carles III l'Arxiduc|Carles VI]] que la defensaven,<ref>{{cita llibre |cognom=Capel Martínez |nomeni=Rosa Mª |cognom2=Cepeda Gómez |nomeni2=José |any=2006 |pàgines=216 }}</ref> i a l'estiu següent una nova expedició molt major va conquerir el [[Regne de Sicília]] —i "igual que el succeït un any abans, els habitants van rebre amb alegria als soldats de Felip V"—.<ref name="cita">{{cita llibre|cognom=Capel Martínez |nom=Rosa Mª |cognom2=Cepeda Gómez |nom2=José |any=2006 |pàgines=217 }}</ref>
 
En conèixer-se la invasió de Sardenya i de Sicília, Carles VI va decidir entrar en la [[Triple Aliança (1717)|Triple Aliança]] formada el gener de 1717, donant naixement a la [[Quàdruple Aliança (1718)|Quàdruple Aliança]], el [[2 d'agost]] de [[1718]]. A la segona setmana d'aquest mateix mes una flota britànica comandada per l'almirall George Byng va derrotar a la flota espanyola comandada per Antonio de Gastañeta en la [[batalla del cap Passaro]] enfront de les costes de Sicília, per la qual cosa els soldats de Felip V que ocupaven l'illa van quedar aïllats i sense poder rebre reforços.<ref name="cita"/> A principis de l'any següent, un exèrcit francès a les ordres del [[James Fitz-James|duc de Berwick]] —qui durant la guerra de successió havia lluitat al costat de Felip V, conquerint les ciutats de València i de Barcelona— va envair el [[País Basc]], [[Navarra]] i [[Catalunya]], amenaçant de dirigir-se a Madrid, i el que va avivar l'alçament antiborbònic dels [[Carrasclet]]s a Catalunya, que va arribar a mobilitzar a unes 8.000 persones i que exigia la restitució de les lleis i institucions abolides per la [[Decrets de Nova Planta|Nova Planta]].<ref>{{cita llibre |cognom=Albareda Salvadó |nom=Joaquim |enllaçautor=Joaquim Albareda |any=2010 |pàgines=218; 454 }}</ref>
 
Després de tots aquests esdeveniments, [[Felip V d'Espanya|Felip V]] es va desfer de Giulio Alberoni, el ministre que havia executat la política decidida pel rei i la reina, i al principi va pretendre que les potències de la [[Quàdruple Aliança]] reconeguessin les seves conquestes de Sardenya i de Sicília, i fins i tot va reclamar a la Gran Bretanya la restitució de Gibraltar i de Menorca, però finalment es va veure obligat a signar a la Haia al febrer de 1720 la retirada de les tropes de Sardenya i de Sicília —que es va fer efectiva dos mesos després—, la renúncia a qualsevol dret sobre els antics [[Països Baixos espanyols]], ara sota sobirania de l'emperador Carles VI, i a reiterar la seva renúncia a la Corona de França. L'única cosa que va obtenir Felip V a canvi va ser la promesa que la successió al [[ducat de Parma]], el [[ducat de Piacenza]] i el [[Gran Ducat de Toscana|ducat de Toscana]] recaurien en el príncep Carles, el primer fill que havia tingut amb Isabel de Farnese. Per concretar aquests acords es va convocar el Congrés de Cambrai.<ref>{{cita llibre|cognom=Capel Martínez |nom=Rosa Mª |cognom2=Cepeda Gómez |nom2=José |any=2006 |pàgines=218 }}</ref>
 
== El Congrés ==
Línia 18:
=== Torna el «cas dels catalans» ===
{{VT|Cas dels catalans}}
El congrés de Cambrai va reavivar el «[[cas dels catalans]]» entre l'[[exili austriacista]] i entre els [[austriacistes]] de Catalunya, com ho proven les disset cartes enviades des de Viena i Gènova a Barcelona entre 1721 i 1724, saltant-se la norma establerta per Felip V que prohibia la correspondència entre Catalunya i els territoris de l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]]. En elles els remitents expressaven la seva confiança en què l'emperador Carles VI aprofités l'ocasió per aconseguir que Felip V restituís les lleis i institucions pròpies de Catalunya abolides pel [[Decret de Nova Planta]] o que esclatés la guerra. També es queixaven que la repressió contra els austriacistes catalans continuava: «''els que executen en aquest país no és cosa natural, i si Déu no posa remei, crec que pretenen acabar amb tots i poblar la terra amb una altra gent''».<ref>{{cita llibre |cognom=Albareda Salvadó |nom=Joaquim |enllaçautor=Joaquim Albareda |any=2010 |pàgines=456 }}</ref>
 
En aquest context de renaixement de l'[[austriacisme]], el comte Felip Ferran de Sacirera, que ja havia estat ambaixador de Catalunya a la Haia quan el 1713-1714 s'estaven discutint a [[Utrecht]] els tractats que posarien fi a la [[Guerra de Successió Espanyola]], va demanar a l'emperador Carles VI poder assistir a les sessions del Congrés de Cambrai «perquè no quedin infeliços uns vassalls dels països dels quals ha sortit V.M. emperador amb gran part dels dominis d'Espanya» i perquè tinguin «l'alleujament de saber [encara que gens s'aconseguís] que fins a la fi no els ha V.M. desemparat». El comte no va assistir al Congrés però la seva petició va ser recollida per l'emperador en un document que va presentar en les converses de Cambrai i en el qual es recollia el «cas dels catalans».<ref>{{cita llibre |cognom=Albareda Salvadó |nom=Joaquim |enllaçautor=Joaquim Albareda |any=2010 |pàgines=456-457 }}</ref> Després d'establir l'«[[amnistia]] perpètua» per tots els antics contendents en la [[Guerra de Successió Espanyola]], tant [[austriacistes]] com [[filipistes]], s'afirmava:<ref>{{cita llibre |cognom=Albareda Salvadó |nom=Joaquim |enllaçautor=Joaquim Albareda |any=2010 |pàgines=457 }}</ref>
{{cita|Els regnes i províncies, ciutats, illes i comunitats d'una i una altra part [la Monarquia d'Espanya i l'Imperi] seran restablides en el gaudi i lliure possessió de tots els seus privilegis, lleis, furs, constitucions, honors, preeminències i prerrogatives que gaudien quan va començar la present guerra [de successió espanyola] i van ser durant i per causa d'ella privades i desposseïdes...}}
 
Però la resposta dels ambaixadors de Felip V va ser la de sempre (i els ambaixadors britànics tampoc van fer costat als imperials):<ref>{{cita llibre |cognom=Albareda Salvadó |nom=Joaquim |enllaçautor=Joaquim Albareda |any=2010 |pàgines=458-560 }}</ref>
{{cita|que tenen ordre que no s'acordi res més a favor de Catalunya que el que ja es va fixar en l'article 13 del [[Tractat d'Utrecht]]. És a dir, que siguin tractats com les províncies més afavorides d'Espanya, que són les dues Castelles.}}