Independentisme gallec: diferència entre les revisions

'''Independentisme gallec''' és un corrent minoritari del [[nacionalisme gallec]] que pretén la separació de [[Galícia]] d'[[Espanya]] i la constitució d'una [[república]] gallega independent (I República Galega).

 

En aquest context aparegué l'[[Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive]], que realitzà 90 accions terroristes en sis anys, l'última el [[13 de setembre]] de [[1991]]. Com a conseqüència moriren dos activistes, un [[guàrdia civil]] i una noia. Foren detinguts una dotzena de membres.

 

El [[1989]], el sector pròxim a Galiza Ceive-OLN marxà de Frente Popular Galega per diferències sobre estratègia i el tractament dels presos d'EGPGC, i creà l'[[Assembleia do Povo Unido]] (APU). El Frente Popular Galega continua existint actualment, i és el principal partit independentista en nombre de vots. Tenen cert suport social i electoral al [[Morrazo]] i compta amb un sindicat afí, la [[Central Unitaria de Traballadores]] (CUT). L'APU es va autodissoldre el [[1995]] i el seu espai polític fou ocupat per l'organització juvenil [[Assembleia da Mocidade Independentista]] (AMI), creada en [[1993]].

 

 

Una altra organització de caràcter independentista també escindida d'UPG ([[1996]]) és constituïda posteriorment fora del BNG ([[1996]]) és [[Primeira Linha]]. La seva força estava centrada en els ambients estudiantils de Compostel·la i a la [[comarca do Condado]]. Igual que Galiza Ceive-OLN i la resta d'organitzacions aparegudes a partir de la dècada de 1990, assumeix els postulats del [[reintegracionisme]] lingüístic (l'única excepció actual en l'independentisme és FPG). Totes aquestes organitzacions són [[comunisme|comunistes]], si bé el model organitzatiu varia del [[marxisme-leninisme]] clàssic fins l'[[assemblearisme]].

 

En els primers anys de la dècada de 1990 es formulà una proposta, coneguda com a [[Procés Espiral]], que pretenia unificar els nombrosos grups independentistes existents, tots ells de militància reduïda i àrees d'acció limitades. A finals de la dècada es va constituir [[Nós-UP]], que comptava amb l'AMI com a organització juvenil. La seva militància és bàsicament juvenil i el seu treball es va centrar en els centres socials, les lluites juvenils i les organitzacions [[feminisme|feministes]]. Com a organització marc constituïren el [[Movimento Nacional de Liberaçom de Galiza]], si bé discrepàncies entre Nós-UP i AMI motivaren que aquella creés la seva pròpia organització juvenil, [[BRIGA]] i estudiantil, [[AGIR]].