Regolita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
millores
m refcat
Línia 1:
[[Fitxer:AS11-40-5878 (21648728312).jpg|miniatura|Empremta humana a la regolita lunar durant la missió [[Apollo 11]] (juny 1969)]]
La '''regolita''' és una capa de predruscall damunt la roca madre.<ref>{{GEC|0275251}}</ref> o un altre substrat més coherent i dur.<ref>{{TERMCAT|nom=Diccionari de geografia física}}</ref> És el mantell de material no consolidat a la superfície d'un planeta: les coses soltes o poloses que es troben damunt la roca sòlida.<ref name=":0"wust>{{Ref-web|títol=Lunar Regolith Breccias and Fragmental Breccias|url=https://sites.wustl.edu/meteoritesite/items/lunar-regolith-breccias-and-fragmental-breccias/|consulta=2021-12-10|llengua=anglès|editor=Washington University in St. Louis}}</ref> És el resultat de la [[meteorització]] d'un [[Subsòl|substrat]] rocós.

A la Terra, ella regolita ésta composta de tres capes: la una zona d'alteració química damunt la roca madre, cobert d'una zona de modificació bioquímica i finalment la zona d'enriquiment orgànic. El [[sòl]] és partlimitat dea les dues capes superiors: la regolitade imodificació perbioquímica extensiói sd'anomenaenriquiment laorgànic.{{Sfn|Rosselló, regolitaPanareda de& laPérez| lluna1998| «sòlp= llunar».252}}<ref name=":0"wust>{{Ref-web|títol=Lunar Regolith Breccias and Fragmental Breccias|url=https://sites.wustl.edu/meteoritesite/items/lunar-regolith-breccias-and-fragmental-breccias/|consulta=2021-12-10|llengua=anglès|editor=Washington University in St. Louis}}</ref>
 
Els materials que el formen són força heterogenis. Dins del concepte de regolita s'inclou la pols, presents a la Terra, la Lluna, alguns asteroides i altres planetes. El concepte de regolita es contraposa al d'un [[sòl]] veritable, on a l'heterogeneïtat s'hi afegeix la presència de la vida. Regolita és un mot científic compost de dues paraules del grec antic: ''rhegos'' (ῥῆγος), «manta, tapet», i ''lithos'' (λίθος), «roca, pedra».<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pabón S. de Urbina|nom=José M.|enllaçautor=|cognom2=Reglà i Jiménez et alii|nom2=Vicenç|enllaçautor2=|títol=Diccionari manual grec clàssic-català|editorial =Larousse|lloc=Barcelona|data=2011|pàgines=526 & 369|isbn=978-84-7153-909-0|ref=}}</ref> El terme va ser proposat el 1897 per [[George Perkins Merrill|George P. Merrill]].
Linha 8 ⟶ 10:
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|edició=2a ed|títol=Manual de geografia física|url=https://www.worldcat.org/oclc/807356823|editorial=Universitat de València|data=1998|lloc= València|isbn=84-370-3466-3|nom=Vicenç M.|cognom=Rosselló i Verger |nom 2= Josep M.|cognom2= Panareda | nom3= Alexandre J.| cognom3 =Pérez Cueva | ref =Rosselló, Panareda & Pérez}}
* Glossari de la terminologia de la regolita, en anglès: {{ref-llibre| url = http://crcleme.org.au/Pubs/Monographs/RegolithGlossary.pdf | format = pdf| títol = The Regolith Glossary: Surficial Geology, Soils and Landscapes | títoltraduït = Glossari de la regolita: geologia superficials, sòls i paisatges |editor =Richard A Eggleton, Editor| cognom = AA.VV|llengua = anglès | data = 2001 |isbn = 0-7315-3343-7| lloc = Canberra | editorial = Cooperative Research Centre for Lanscape Evolution and Mineral Exploration}}