Giuliano da Sangallo: diferència entre les revisions

'''Giuliano Giamberti''', anomenat '''Giuliano da Sangallo'''. ([[Florència]] - [[1445]] - [[1516]]), va ser un [[arquitecte]], tallista, enginyer militar i [[escultor]] italià, germà d'[[Antonio da Sangallo el Vell]] i oncle d'Antonio da Sangallo el Jove, que va trobar en [[Lorenzo de Mèdici]] un comprensiu protector.

 

La residència de Lorenzo de Mèdici a Poggio de Caiano, va ser una de les seves primeres obres (1480-1485); presenta una disposició amb una part baixa amb [[pòrtic]]s que serveixen de base a la part superior, de senzilles i límpides [[façana|façanes]], centrada la principal per una espècie de pòrtic de temple grec. És, sens dubte, el punt de partida de les obres d'[[Andrea Palladio]]. Als quaranta anys emprèn la que es considera com la seva obra mestra, la ''Basílica de Santa Maria delle Carceri'' (1485-91), a [[Prato]], que és potser, una de les primeres construccions de pla central (amb planta de [[creu grega]]) dels temps moderns i on aconsegueix un poderós efecte d'unitat espacial; funció i decoració s'alien perfectament amb l'ús dels materials, típicament florentins. Més tard, en 1489-92, a la sagristia de Santo Spirito de Florència, planteja un octògon que a penes és inferior en bellesa als de Prato.