Composició (gramàtica): diferència entre les revisions

La '''composició''' és el procediment de formació de noves paraules a partir d'ajuntar dos o més [[Lexema|lexemes]] (mots preexistents), amb [[derivació (lingüística) |derivació]] prèvia o posterior dels seus components o sense. El [[significat]] del nou mot pot ser la suma dels anteriors o adquirir un matís diferenciador. La tendència a formar '''paraules compostes''' és més acusada si es tracta d'una [[llengua aglutinant]] i per contra hi ha idiomes que no permeten aquest procés lèxic o el limiten força.

Segons la [[gramàtica]], l'addició d'un antic mot grecollatígrec o llatí com a component es pot considerar un cas de composició, [[Derivació (lingüística)|derivació]] o [[parasíntesi]]: si s'atén a l'origen és evident que es tracta d'una paraula que surt de dues paraules prèvies, però en les llengües derivades aquests components acostumen a actuar com a [[afix]]os, d'aquí la discrepància en la seva classificació. Un exemple d'aquesta classe de mots seria "telèfon". En el cas dels estudiosos que els consideren compostos, diferencien aleshores entre compostos homogenis si els dos formants venen o bé del llatí o bé del grec i heterogenis quan s'ajunten paraules de les dues llengües.

Un cas especial és la [[Contracció (gramàtica)|contracció]] o el [[Portmanteau|portmanteuau]], on els elements del compost es fusionen i no simplement s'ajunten, com l'anglès ''brunch''. Aquests casos no es consideren estrictament una composició, encara que provinguin de dos mots independents que en formen un de nou.