Senglar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Gestió de l'entitat nbsp
Línia 39:
== Morfometria ==
[[Fitxer:2010 07 19400 7206 Wenshan District, Taipei, Zoo, Sus scrofa taivanus, Formosan wild boar, Taiwan.JPG|miniatura|Subespècie de Taiwan]]
* '''Longitud del cos:''' 120  cm
* '''Longitud de la cua:''' 22  cm
* '''Alçada fins a la creu:''' 65  cm
* '''Pes:''' els mascles entre 70 i 90  kg (excepcionalment fins a 150), les femelles entre 40 i 65  kg.
[[Fitxer:Skull of a wild hoag.png|miniatura|esquerra|Dibuix d'un crani de senglar]]
El senglar és un mamífer de mida mitjana amb un cap allargat i gros i d'[[ulls]] molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes, això accentua la forma arrodonida de l'animal. És major l'alçada dels quarts davanters que els posteriors, a diferència del porc domèstic, que per [[selecció artificial]] ha desenvolupat més la part posterior del cos, on es localitzen les peces que arriben a un major preu al mercat de la carn.
Línia 48:
El senglar compensa la seva poca visió amb un important desenvolupament de l'[[olfacte]], que li permet detectar aliment, com ara tòfones o vegetals i animals sota terra, o fins i tot enemics a més de 100 metres de distància. L'[[oïda]] està també molt ben desenvolupada i pot captar sons imperceptibles per a nosaltres.
 
Els seus [[pèl]]s són gruixuts i negres, amb una llargada d'entre 10 i 13  mm a la creu i uns 16  mm a la punta de la cua. El color del [[pelatge]] és molt variable i va des de colors grisencs a negre fosc, passant per colors rogencs i marrons. Les potes i el contorn del musell són més negres que la resta del cos. La crinera que recorre el llom a partir del front, s'erissa en cas de còlera. La muda del pelatge ocorre entre maig i juny, encara que la femella amb cries muda més tard. A l'estiu els flocs són més curts.
 
[[Fitxer:Wildsau mit Frischling.jpg|miniatura|Cries de senglar]]
Línia 63:
El senglar és de [[comportament]] molt sociable, no és molt territorial, i es desplaça en grups matriarcals,<ref>{{ref-web |url=https://www.totbarcelona.cat/societat/el-porc-senglar-la-plaga-de-collserola-73168/ |consulta=8 desembre 2021 |títol=El porc senglar, la plaga de Collserola |editor=Tot Barcelona |autor=Martí Boada i Jaume Marlès |data=17/11/2018}}</ref> normalment de tres a cinc animals formats per femelles i les seves cries, anomenades ratllades, llistons o raions, amb ratlles al pelatge, encara que de tant en tant es poden veure grups superiors als vint individus. La femella del senglar dominant és la de major edat i grandària. Els joves mascles d'un any, de color rogenc, viuen a la perifèria del grup. Exceptuant el període de zel, els mascles en edat reproductora són més aviat solitaris, tot i que els individus més grossos solen anar acompanyats per un mascle més jove.
 
El senglar durant el dia és normalment sedentari, però durant la nit pot recórrer distàncies considerables, entre 2 i 14&nbsp; km per nit, normalment al pas creuat o al trot lleuger (J. Reichholf, 1995), mentre que en les fugides pot practicar un viu galop, que no obstant això només pot mantenir durant un curt període.
 
Al bosc utilitza gairebé sempre els mateixos passatges per les seves corregudes, però en el cas de les femelles prenyades o amb cries, es tornen més sedentàries.