Giovanni Bottesini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
m Falten referències
Línia 1:
{{Falten referències|data=desembre 2021}}{{Infotaula persona}}
'''Giovanni Bottesini''' ([[Crema (Llombardia)|Crema]], [[Llombardia]], [[22 de desembre]] de [[1821]] - [[Parma]], [[7 de juliol]] de [[1889]]) va ser un [[compositor]] i [[director d'orquestra]] [[Itàlia|italià]] i un dels primers [[contrabaix]]istes virtuosos de l'època.
 
Línia 5:
Un curiós gir del destí va produir aquest virtuós del [[contrabaix]] del {{segle|XIX}}. Als catorze anys, Bottesini havia desenvolupat els seus talents musicals com a [[corista]], [[violinista]] i intèrpret del [[timbal]]. El seu pare va buscar un lloc per a ell al Conservatori de [[Milà]], però només hi havia dues vacants: [[Fagot]], i contrabaix. En qüestió de setmanes va preparar una audició que va tenir un gran èxit. Quatre anys després, en un temps relativament curt per a l'època, va obtenir un premi de tres-cents francs. Els diners van finançar l'adquisició d'un instrument de Carlo Giuseppe Testore, i va començar una carrera per tot el món com «el [[Paganini]] del contrabaix».
 
En deixar Milà, passà algun temps als [[Estats Units|Estats Units d'Amèrica]], i va ocupar una posició de primer contrabaix al teatre de [[l'Havana]]. La primera òpera la va compondre el [[1847]]. El [[1849]] va fer la primera aparició a [[Anglaterra]], interpretant el contrabaix en un dels concerts de la Unió Musical. Després d'això, va realitzar freqüents visites a Anglaterra, i el seu extraordinari domini d'aquest instrument, li van atorgar popularitat a [[Londres]] i les províncies. A part dels seus triomfs com a intèrpret, Bottesini va ser director de reputació europea, i va aconseguir alguns èxits com a compositor, encara que el seu treball no tenia suficient originalitat per sobreviure als canvis en el gust de l'època. Va ser director en el [[Théâtre des Italiens]] de [[París]] des de [[1855]] a [[1857]], on va produir la seva segona òpera: ''L'Assedio di Firenze'', el [[1856]].
 
Dirigint òpera, Bottesini portava freqüentment el seu contrabaix a l'escenari, durant la interrupció, per tocar fantasies sobre l'òpera de la tarda. Les seves fantasies sobre ''[[Lucia di Lammermoor]]'', ''[[I Puritani]]'', i ''[[Beatrice di Tenda]]'', són encara populars entre els qui aprecien l'instrument.
Línia 11:
El 1861 i el 1862 va ser director a [[Palerm]], i l'any següent va supervisar la producció de la seva òpera ''[[Marion Delorme (Bottesini)|Marion Delorme]]'' a [[Barcelona]]. Durant aquests anys, va donar repetides gires pels principals països d'Europa. El 1871 va dirigir una temporada italiana al teatre Lyceum de [[Londres]], en aquesta època es produí la seva òpera ''[[Ali Baba]]'', i al tancament de l'any, va ser elegit per [[Giuseppe Verdi|Verdi]] per dirigir la primera presentació d'''[[Aida (Verdi)|Aida]]'', estrenada al [[Caire]] el [[24 de desembre]] de [[1871]].
 
Bottesini va escriure tres òperes a part de les ja esmentades: ''[[Cristoforo Colombo (Bottesini)|Cristoforo Colombo]]'' (al Teatro Havana de [[Cuba]], [[1848]]), ''[[Il Diavolo della Notte]]'' ([[Milà]], [[1859]]); ''[[Vinciguerra]]'' ([[París]], [[1870]]); i ''[[Ero e Leandro]]'' ([[Torí]], [[1880]]), aquesta última amb llibret d'[[Arrigo Boito]]. També va escriure ''El jardí d'Olivet'', un [[Oratori (música)|oratori]], produït en el Festival de Norwich, el [[1887]], ''Quartet d'onze cordes'', ''Quintet per a quartet de cordes i contrabaix'', i moltes obres per a contrabaix, entre elles dos ''Concerts per a contrabaix'' com a instrument principal, ''Gran Duet Concertant per a violí i contrabaix'', ''Passione Amorosa'', per a dos contrabaixos i nombroses peces per a contrabaix i piano.

Bottessini va morir a Parma, el 7 de juliol de 1889, als setanta-set anys.
 
== Enllaços externs ==