Bronzes de Botorrita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplazo automático de texto (-[[Image: +[[Imatge:, -[[Category: +[[Categoria:, -{{DEFAULTSORT: +{{ORDENA:)
Línia 2:
 
==El primer bronze ==
[[ImageImatge:Botorrita 1.jpg|thumb|Primer bronze de Botorrita I]]
[[ImageImatge:Bronce de Botorrita I.jpg|thumb|Primer bronze de Botorrita (Museo de Zaragoza). A dalt l'autèntic i a sota la còpia]]
El primer bronze de Botorrita (1970) té unes dimensions de 40,5 x 9,5-10,5 cm i conté un text en [[celtibèric|llengua]] i [[escriptura celtibèrica]] (variant oriental)distribuït en onze línies en la cara A i nou línies en la cara B. Va aparèixer en dos fragments en el context d’una casa tardorepublicana, però en estrats diferents, cosa que fa pensar que aquest no era el seu context original. La posició invertida del text de la cara B respecte del text de la cara A i la disposició del text de la cara B que deixa quasi exempt el fragment petit ha fet pensar en algun mecanisme d’exposició que permetés la rotació de la placa sobre si mateixa i que fos la causa de la fractura. No hi ha acord entre els investigadors sobre el significat concret del text de la cara A, però sí sobre el seu caràcter legal. El text de la cara B és més transparent, atès que es tracta d’una relació de fórmules onomàstiques que identifiquen a catorze individus, probablement els magistrats responsables del text de la cara A, tot i que la transcripció de l’element que es repeteix per cadascun dels individus és conflictiva: ''bintis'' interpretat com a indicació de magistratura (lectura tradicional) o bé ''kentis'', interpretat com a marca de filiació (Velaza 1999).
 
Línia 33:
 
== El segon bronze ==
[[ImageImatge:Bronce de Botorrita II.jpg|thumb|Segon bronze de Botorrita (Museo de Zaragoza)]]
El segon bronze de Botorrita (1979), conegut també com ''tabula Contrebiensis'', té unes dimensions de 20,8 x 43,8 cm. i conté un text distribuït en vint línies només per una cara. Va aparèixer fruït de recerques clandestines en la part alta del jaciment i per tant no es coneix el seu context arqueològic. A diferència dels altres tres bronzes que estan redactats en [[celtibèric|llengua]] i [[escriptura celtibèrica]], aquest està redactat en llatí, cosa que permet conèixer el seu contingut sense problemes: recull el judici d’un plet que involucra tres ciutats, els ''salluienses'' (Salluie), els ''sosinestanos'' i els ''allavonenses'' (Alaun), per una canalització d’aigües que els primers volien realitzar en un terreny comprat als segons i sobre la que els tercers no estaven d’acord. El senat de Contrebia Belaisca, ciutat no involucrada en el plet, va actuar d’àrbitre amb el beneplàcit de les autoritats romanes i va sentenciar a favor dels salluienses. El text acaba amb les fórmules onomàstiques que identifiquen els sis magistrats que van jutjar el plet i la dels defensors de cada causa. La data i el lloc de la sentència s’indiquen en la darrera línia: Contrebia Belaisca, el quinze de maig del 87 aC.
 
Línia 78:
 
== El tercer bronze ==
[[ImageImatge:Zaragoza - Museo - Bronce de Botorrita III - Detalle 02.jpg|thumb|Tercer bronze de Botorrita (Museo de Zaragoza)]]
El tercer bronze (1992) té unes dimensions de 52 x 73 cm i conté un text en [[celtibèric|llengua]] i [[escriptura celtibèrica]] (variant oriental) distribuït en un encapçalament de dues línies i quatre columnes en la mateixa cara, les tres primeres de seixanta línies i la quarta de quaranta línies. Va aparèixer en circumstàncies confuses de les que no es pot extreure informació arqueològica significativa. No hi ha acord entre els investigadors sobre el significat concret de les dues línies de l’encapçalament, però la resta del text és clara, atès que és una relació de fórmules onomàstiques corresponents a més de dos-cents individus.