Serf: diferència entre les revisions

L'origen de la servitud es remunta als darrers anys de l'[[Imperi Romà]].<ref>Roth Clausing, ''[http://books.google.cat/books?id=CN0vAAAAMAAJ&q=Adscription+roman&dq=Adscription+roman&hl=ca&ei=tLc4Tbi5DtGo8AOUt-jFCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA The Roman colonate: the theories of its origin]'' {{en}}</ref> En les guerres de la crisi del {{segle|III}}, molts llauradors abandonaren o vengueren les seves terres, i la propietat recaigué en propietaris que, ajuntant-ne moltes, les convertiren en [[latifundi]]s, i començaren a explotar-les mitjançant arrendataris ([[colònia (divisió administrativa)|colons]], ''coloni'' en [[llatí]]). Aquests arrendataris treballaven en aquestes terres una parcel·la per a la seva pròpia subsistència, pagant un lloguer, i a més devien treballar per al [[terratinent]], posteriorment senyor, sense cobrar, en els seus camps privats per a la sembra i per a la collita. Mitjançant aquest acord, no pagaven directament els tributs de la terra, fent-ho, teòricament el senyor feudal. També, en certes zones, es creà com una forma de protecció militar dels camperols lliures, en acceptar aquests sotmetre's a un senyor a canvi del seu treball o productes agrícoles com a forma de tributació. A causa dels térmens del lloguer i el deteriorament de l'economia romana, el [[Colonialisme|colon]] fou incapaç de pagar les seves rendes i estigué limitat a les propietats pel [[deute]].

 

{{Viccionari-lateral|serf}}