Enric el Lleó: diferència entre les revisions

'''Enric el Lleó''' ([[alemany]]: ''Heinrich der Löwe''; [[1129]] - [[2 d'agost]] de [[1195]]) va ser un membre de la casa de [[Welf]]. Va ser [[Ducat de Saxònia|duc de Saxònia]], com a '''Enric III''', des de [[1142]], i [[Ducat de Baviera|duc de Baviera]], com a '''Enric XII''', des de [[1156]], ducats que va governar fins el [[1180]].

 

 

Enric va ser el fundador de [[Munic]] (1157/58; ''München'') i [[Lübeck]] (1159); també va fundar i desenvolupar les ciutats de [[Stade]], [[Lüneburg]] i [[Brunswick]]. A Brunswick, la seva capital, hi va fer erigir el [[1166]] un lleó de bronze (el seu símbol heràldic) al pati de castell de [[Dankwarderode]]; la primera escultura de bronze de la història al nord dels [[Alps]]. Més tard, va fer construir la Catedral de Brunswick prop de l'estàtua.

El [[1147]] Enric es va casar amb Clemència de [[Zähringen]], obtenint així els seus territoris hereditaris a [[Suàbia]]. Se'n va divorciar el [[1162]], sembla ser que sota pressió de lemperador Frederic Barba-roja, que no veia amb bons ulls que els Welfs tinguessin possessions a la seva terra natal. Frederic hauria ofert a Enric diverses fortaleses a Saxònia a canvi. El 1168 Enric va casar-se amb [[Matilda d'Anglaterra|Matilda]] (1156 -1189), filla d'[[Enric II d'Anglaterra]] i [[Elionor d'Aquitània]], i germana de [[Ricard Cor de Lleó]].

 

Llargament i fidel Enric va servir el seu cosí Frederic en els seus intents per consolidar la corona imperial i en les contínues guerres contra les ciutats de [[Llombardia]] i els Papes. Però el 1174, Enric va renunciar a ajudar a Frederic en una nova invasió a Llombardia, en part perque estava preocupat assegurant les seves pròpies fronteres a l'est. No va considerar que les aventures italianes de l'emperador valessin la pena, tot i que Frederic li oferí com a recompensa la rica ciutat imperial de [[Goslar]] al sud de Saxònia, un botí que Enric feia temps que desitjava.

 

L'expedició de Brba-roja a la Llombardia va ser un fracàs complet, i va retreure la derrota a Enric per no haver-lo ajudat. Aprofitant-se de l'hostilitat dels altres prínceps alemanys envers Enric, que havia establert amb èxit un estat poderós i contigu amb substanciosos territoris al nord i est d'Alemanya, Frederic va fer jutjat a Enric ''in absentia'' per insubordinació per una cort de bisbes i prínceps el [[1180]]. Declarant que la llei de l'imperi era de més rang que els usos tradicionals germànics, el tribunal va desposseïr Enric de totes les seves terres i el va declarar un proscrit. Frederic va envaïr Saxònoa amb l'exèrcit imperial per sotmetre el seu cosí. Els aliats d'Enric va abandonar-lo, i finalment es va haver de rendir el novembre de 1181 a Erfurt. Va ser exiliat d'Alemanya el 1182 per un període de tres anys, que va passar a [[Normandia]] amb el seu sogre Enric II d'Anglaterra, fins que se li permeté de tornar a Alemanya el [[1185]]. Va ser exiliat un altre cop el [[1188]]. La seva esposa matilda va morir el [[1189]].